L’esclat de la guerra civil va comportar una greu carència de moneda fraccionària. És un fet comú que, en moments de fortes crisis financeres, es generi un moviment de retirada de la circulació, per la mateixa població, com a mesura de protecció dels seus estalvis, en tenir més valor el metall en sí que la seva correspondència nominal.
El 19 de maig de 1937, el batlle Joan Vandellòs, alhora Conseller de Finances, presentava una moció on es diu:
"Els continuats trasbalsos que ocasiona en aquesta vila la manca de moneda fraccionària, bé preocupant sèriament a l'infrascrit Conseller per quant, pel bon sentit de suplir aquesta manca els industrials efectuen vals o tiquets equivalents a l'import dels canvis.
Per bé que l'infrascrit vol veure-hi amb això una finalitat plausible, no deixa de reconèixer que no són els esmentats industrials els indicats a resoldre aquest vital i transcendent problema."
La proposta consistia en:
1. Efectuar una emissió de paper-moneda per un import de 50.000 pessetes, posant-les en circulació de la següent forma:
- 30.000 bitllets d’ 1 pesseta
- 30.000 bitllets de 50 cèntims
- 20.000 bitllets de 25 cèntims
Fent, doncs, un total de 80.000 bitllets.
Bitllets que serien de curs local obligatori per a tot el terme municipal a reserva de la mateixa quantitat en bitllets del Banc d'Espanya que restaria dipositada a la sucursal què, el Banc de Biscaia, tenia a la nostra vila.
2. Els bitllets anirien avalats per les signatures de l'Alcalde-President, Secretari-Interventor i Dipositari.
3. Es posaria en coneixement del Consell de la Generalitat de Catalunya, l'haver acordat aquesta emissió, per tal de resoldre el problema de la manca de moneda fraccionària per als canvis locals i que els esmentats bitllets serien retirats de la circulació tan aviat com la Generalitat de Catalunya, o bé l'Estat, posessin remei a la manca de moneda fraccionària.
4. Per tal que sigui coneguda aquesta decisió, que es publiqués l'oportú edicte al DOGC per a coneixement del poble i públic en general. L'acord va publicar-se, l'1 de juny, al número 152, pàgina 758.
Tot i ésser una mesura ben acollida per la població, va general algun que altre conflicte amb empreses supramunicipals, com ara Auto-omnibús del Baix Llobregat que es negava a acceptar-la i l’Ajuntament l’hagué d’amenaçar amb la supressió de l’autorització de parada al nostre municipi.
El 6 de gener de 1938, el govern, de València estant, va emetre un Decret signat per Manuel Azaña (President de la República) i per Juan Negrín (aleshores Ministre d'Hisenda i Economia) acorden la retirada del paper moneda producte de les emissions locals.
"El sistema monetario y la emisión fiduciaria constituyen privilegio indeclinable del Poder público, y es facultad que la Constitución reserva al Estado español, tanto en lo que afecta a su legislación como a su ejecución directa.
No puede, por tanto, admitirse el curso de bonos, billetes y monedas de cualquier especie, indebidamente puestas en circulación por particulares, empresas o corporaciones, y procede, en consecuencia, que los emitentes recojan sin dilación aquellas especies, abonando a los respectivos tenedors, en moneda legal, su importe nominal."
Tot seguit, i en compliment d'aquell Decret i de successives ordres comminatòries des de la Generalitat, l'Ajuntament iniciava el procés de recollida i reemborsament dels dipòsits què, en el cas de Vilaboi (Sant Boi), podem dir que va ser força reeixit. Conservem el "PREGÓ" emès per l'Alcaldia, el 24 de març de 1938, on es fan avinents aquelles disposicions governatives i on es fa la crida a la retirada del paper moneda local.
"Havent acordat la Comissió de Govern, de conformitat amb els acords adoptats per l'Ajuntament, retirar de la circulació els bitllets-moneda emesos per la Municipalitat, segons acord municipal de data 19 de maig de 1937, es fa avinent que els posseïdors d'aquestes emissions hauran de presentar-les per al canvi de moneda fraccionària nacional, durant el termini de deu dies (Hàbils), a comptar del següent en què s'insereixi al DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, en la Sucursal del Banc de Biscaia d'aquesta vila, amb l'advertiment que, passat aquest termini seran considerats com a nuls i sense cap valor els que no hagin estat presentats i perseguida la circulació..."
Conseqüència d'aquella mesura, conservem el comprovant del Banc de Biscaia (10 de maig de 1938) on es consignen 40.831'50 pessetes com l'import corresponent als bitllets recollits per aquesta entitat. Com l'emissió inicial va ser de 50.000 pta, restaren diguem "fora de control" 9.168,50 pta., per tant menys del 20 % de l'emissió, dades que se consignaren al llibre d'actes de la Comissió de Govern municipal del 30 de maig de 1938.
Finalment, el 22 de juny de 1938, la Generalitat donava el vist-i-plau a les operacions desenvolupades pel nostre Ajuntament. El Banc de Biscaia, a requeriment del Consistori (25-07-1938). informava que la destrucció dels bitllets recuperats seria mitjançant la seva crema, en una operació que es desenvoluparia el 15 d'agost, a les 10 del matí,al forn de pa de la família Milà, acte al que assistiren, com a convidats, representants de les diverses formacions polítiques locals, signant la corresponent acta de conformitat. Com a dada anecdotària, dir que el Banc de Biscaia va cobrar una comissió de 100 pta per les seves gestions. A banda, cal descomptar les despeses que havia ocasionat l'emissió i que ascendiren a 2.425 pta.
De les darreres gestions en queda constància en un Acta, del 23 d'agost de 1938, signada per l'Alcalde-President, aleshores en Gaietà Mestres i per dos perits, professors mercantils.
Carles Serret i Bernús
Arxiu Històric Municipal
Premium
Plus
Comentarios