La Política ha guanyat. En Majúscules. De fet, sempre guanya, entesa com la guerra de baixa intensitat, com la continuació de la guerra per altres mitjans. Últimament, a l'Occident ja no tenim massa guerres, de les tota la vida del senyor, de bombes i destrucció, només en tenim Política. Política policial o policia política, però mai guerres, que som ja gent ordenada, demòcrata i super progre.
El passat 9 d’octubre, diada del poble valencià, les ones de Radio Klara es van quedar sense l’enfoc kavernícola sobre els fets ocorreguts aquell mateix dia a #València. La ultradreta (o la dreta de tota la vida amb el cabell rapat), valencianistes i espanyolistes de pro van ser convocats "accidentalment" al costat d'una concentració antifeixista per a dialogar sobre els teories de violència.
Va ser una “conversa” molt interessant: el món de l’esquerra indepe antifeixista es debatia entre les teories del socialisme científic respecte a la violència com a mitjà de transformació social, i la gent que es situava més en la línia de Konrad Lorenz, afirmant que l’amor és el millor antídot contra la violència i agressivitat, especialment afectats pels fets de #Catalunya. Curiosament, el debat finalitzà abruptament amb l’arribada dels nazis i la victòria de les teories freudianes mal enteses: els xicots van aplicar a fons la catarsi que implicava despullar-se dels sentiments de culpa i dels conflictes emocionals, i portar-los al pla conscient mitjançant una forma d’expressió/agressió. Vamos, que cayeron hostias como panes. Al final, Bataille tenia raó, la violència és “com una forma de comunicació superior a la llengua perquè ens obre l'indescriptible". Claro que si, guapi: “Comunicació superior”, ajá.
A banda de banderetes, cares al sol i salutacions feixistes per tot arreu, també hem continuat amb la telenovel·la de #Catalunya, que té pinta de convertir-se en el pròxim “Cuéntame cómo pasó” de la televisió nacional, insofrible i etern. Hi haurà happy ending, siga el que siga?
La pura veritat és que ens vam quedar amb moltes ganes de cantar l’himne regional en directe, i no podíem deixar passar aquesta oportunitat ahir. Això és el que compta, tota la resta podia i tenia que esperar. A banda d’aquest moment fundacional de submissió a la terreta i a la corona (siga la d’Aragó, siga la dels Borbons), aprofitem per a parlar de músiques que ens recorden a la terreta. Mara Aranda, L’Ham de Foc, Clara Andrés, Feliu Ventura, Pep Gimeno "Botifarra" i Ovidi Montllor se'n venen a La Kaverna aquest dia D+7 amb molt molt de retràs. Ens acompanyes a celebrar el 9 d'octubre una setmana després?
Comentarios