Aparador de poesia. Carles Dachs Clotet, poeta joveníssim, fou entrevistat per Pius Morera, conductor del programa, i recità poemes inèdits al costat d’alguns que no ho eren. Per “Suc de Llum” obtingué el Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.
El dia 10 d’abril del 2013 vam emetre el noranta-sisè programa, el quinzè d’aquesta tercera temporada. Des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt, com sempre.
Amb un convidat joveníssim. Es diu Carles Dachs i de moment té vint-i-cinc anys. També té un certificat que diu que és llicenciat en filologia catalana. Ara viu a Barcelona, on estudia un màster d’assessorament lingüístic, serveis editorials i política lingüística. És el fill petit de la Mercè i en Ton de Cal Barber, de Santa Eugènia de Berga, un poble de dos mil habitants que, malgrat el nom, és al costat de Vic, a Osona. Que per què escriu? “I ara escric per perdre’m i per trobar-me, per construir-me, per estructurar-me l’experiència, per ser conscient de la vida. Però també perquè no vull que se m’embardissin els camins de la memòria; escriure em permet tornar a notar l'emoció del meu avi, la por del meu pare, les cançons de la meva àvia, l'alegria de la meva mare. Al capdavall, tinc un deute amb ells i les seves paraules. Escric, en definitiva, per tornar a sentir allò que no he pogut viure. Escric per no trepitjar els bassals que vaig fent quan pixo fora de text. Escric, potser, perquè no sóc capaç de ser tot el que em passa.” Ens ho va dir així en un esplèndid e-mail.
Comentarios