Aparador de poesia. Joan Carles González Pujalte, poeta mataroní, vingué a presentar “Desdibuix”, poemari que va merèixer el XXVIIIÈ Premi de Poesia Mossèn Narcís Saguer i que a la tardor de l’any passat publicà Témenos Edicions i a avançar “Les coses i els miratges” —un sol poema fragmentat, segons l’autor—, poemari que obtingué enguany el premi Benet Ribas de Poesia i que publicarà Editorial Pagès.
Ahir, dimecres, dia 14 de maig del 2014, férem el cent quaranta-sisè programa, el trenta-cinquè de la quarta temporada, el vint-i-unè d’aquest any. L’emetérem, com sempre, en directe, des de ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Per definir el convidat, es pot dir que Joan Carles González Pujalte va néixer l’any 1963 a Mataró, capital del Maresme. És Llicenciat en Història d’Art per la Universitat de Barcelona. Va ser membre fundador del grup Art-Incube i la seva obra poètica està íntimament lligada a les accions d’aquest grup, amb el qual va participar en multitud de performances i recitals poètics. Des de l’any 1996 va començar a treballar la poesia amb visió intimista, al marge de la seva tasca en el grup esmentat. Fruit d’aquest impuls, publicà el 1998 Nicotina als llavis, poemari pel qual obtingué el 1996 el Premi Salvador Espriu de Calella, el 1999 Aire i matèries, poemari mereixedor del IIN Concurs de Poesia Parc Taulí, el 2000 L’angle humà i No trepitgeu l’herba llibres que obtingueren l’any anterior el Premi Martí i Pol de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Premi Domènech i Perramon d’Arenys de Munt. També obtingué el 1999 el Premi Estebanell i i Pahissa per Bucòliques de suburbi. El 2001 publicà Nu baixant l’escala, que va merèixer l’any anterior el Premi Joan Llacuna, i L’hoste anònim. El 2002 tres llibres: Les conspiracions i Manyà de tenebres i L’hora de Balthus, poemaris pels quals l’any anterior obtingué el Premi 25 d’abril Vila de Benissa i el Premi Joan Teixidor de Ciutat d’Olot. Dos el 2004: Tants barrets i Diàstole. I dos més el 2005: La matança de Quios i No alimenteu els coloms, poemari que obtingué el XXIXÈ Premi de Poesia Vila de Martorell de l’any anterior. Només un el 2006, La distribució de la sal, Premi Vila de Lloseta del mateix any. I només un el 2007, Repèl, pel qual obtingué el IXÈ Gorgos de Poesia de l’any anterior. Quatre poemaris tanquen de moment l’obra del convidat. El 2009, Silur, que va merèixer el IIIR Premi de Poesia Oriol Rossell, el 2010 Els carnavals òrfics amb el qual obtingué el 25 d’abril Vila de Benissa d’aquell any, el 2011 Gel, amb què s’afanyà el XIVÈ Premi de Poesia Paco Mollà i, finalment, el 2013 Desdibuix, amb què obtingué el XXVIIIÈ Premi de Poesia Mossèn Narcís Saguer. “La vida, hi està present tota l’estona, donant forma i contingut als poemes, suggerint un munt de camins, d’entramats, que l’autor va deixant al descobert i que queden confirmats, a mida que s’avança en la lectura.”, llegim al pròleg escrit per Emília Illamola Ganduxé.
Comentarios