Aparador de poesia. Ahir, Joan Maluquer i Ferrer, filòleg, poeta, editor, periodista i activista cultural i polític, fou entrevistat per Pius Morera, recità sis poemes de “Blava fulgència” i cantà, acompanyat de guitarra, el “Carpe diem” d’Horaci i “Lo barretinaire” de Jacint Verdaguer.
El nostre convidat, Joan Maluquer i Ferrer, té un posat sorneguer i gasta ironia, però és d’una serietat i exigència que mata. Barceloní de la nevada del 1962. Estudià des de petit amb el poeta santvicentí Jordi Cornudella i es llicenciaren plegats en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona. El bo és que ambdós són editors. L’un lloa l’altre, però ni l’un ni l’altre publica llibres propis, tot i que podrien. Potser els fa mandra. O potser són excessivament pudorosos. Ambdós han joguinejat en l’esfera política. Ambdós potser s’hi han escaldat.
És membre del Col•legi de Periodistes de Catalunya, segons hem trobat. Ha contret un munt de responsabilitats. Ha estat secretari de redacció de la Revista de Catalunya, director adjunt de Curial Edicions i director d’Editorial Thassàlia. D’ençà del 1988 és gerent i secretari de l’Equip Rector de la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent. També és director d’Edicions Galerada, president de la Fundació Mas i Terra i president de l’Associació Heptàgon d’Iniciatives Culturals. És membre del consell de redacció de Tornaveu, Associacionisme i Cultura. I és membre del jurat del prestigiós premi Amadeu Oller de Poesia. Des del 2001 n’és, a més a més, l’editor.
Li coneixem un esplèndid poemari de trenta-quatre sonets, “Blava fulgència”, que l’Eliseu Climent li publicà el 1988 en la col•lecció Tres i Quatre Poesia. També sis poemes més que la Revista de Girona li publicà el 1992, entre els quals hi ha “Desig”, un sonet hexasíl•lab que poden escoltar després del comiat. Avui hem trobat cinc poemes que la Revista Reduccions li publicà el 1988: http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46998/58030.
Comentarios