Aparador de poesia. Commemoració del centenari del naixement de Marià Villangómez Llobet. En l’àudio poden escoltar set poemes del poeta eivissenc, dits pel conductor del programa, i cinc de musicats interpretats pel grup eivissenc Uc.
Ahir, dia 25 de setembre del 2013, vam fer el cent tretzè programa, el segon de la quarta temporada, que dedicàrem a commemorar el centenari del naixement de Marià Villangómez Llobet.
Hi ha anyades fructíferes i sempre recordarem la del 1913, perquè hi van néixer, a més a més d’aquest poeta, quatre més: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu, Joana Raspall, Josep Punsola. Commemoràrem anteriorment el centenari de llur naixement.
Eivissenc, nasqué i morí a la capital. Poeta, mestre, narrador, memorialista, traductor, dramaturg, filòleg, crític, historiador i estudiós de la literatura. Moltes coses en un sol home. La carrera de dret, acabada el 1933 a Barcelona, "no m'ha servit de res", confessà. La carrera de Lletres, a València, no l’acabà. Estudià, acabada la guerra, magisteri, professió que exercí durant vint-i-cinc anys. Primer a Cornellà (quatre anys) i després al poble de Sant Miquel de Balansat. “Exili, purgatori, paradís?”, es pregunta Alex Susanna a la revista digital Núvol.
El fet que nasqués el 10 de gener de 1913 a Ciutat d’Eivissa no té pel poeta cap relleu. Per tant, tampoc el signe astral, afegeix. En canvi, la condició d’illenc, d’home de la Mediterrània, creu que sí, encara que no n’està del tot segur. L’empipa que el titllin de "poeta illenc", perquè “hi veig una limitació, i a més sospito que el poeta hauria existit, i ben semblant, nascut en unes altres circumstàncies geogràfiques.” “(...)he mirat més, des d'un petit i estimat món mediterrani, cap al nord, cap a Catalunya i l'accidentada configuració europea i la seva cultura.”, conclou.
L'avi patern, un germà de l'àvia materna i un germà de la seva mare eren farmacèutics. El seu pare era metge, i era metge el germà gran i apotecari el germà que el seguia. El petit també tenia estudis de medicina. No sap per què als tretze o catorze anys va començar a escriure versos, però llegia molt i li interessava la poesia dels altres. Durant molt de temps va creure que només escriuria poesia. Després van venir els altres gèneres. El món possible que construeix és correlatiu al paisatge de les Pitiüsses. Però va més enllà, com ja hem recordat. Les terres de Villangómez plantegen, segons Margalida Pons, “problemes molt diversos: l'exercici poètic com a barreja de la racionalització d'una experiència d'emoció i el pur sentiment; la reflexió constant en l'acte de la escriptura; la separació conceptual entre el sentiment poètic i la resta de sensacions".
Entre els molts reconeixements que va rebre, cal destacar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de1989.
Comentarios