Aparador de poesia. Esteve Plantada i Hermoso vingué al programa a presentar “Fosca límit”, poemari ‘exquisit’, segons el parer de Bernat Dedéu, que fa res AdiA Edicions ha publicat dins de la col•lecció Ossos del Sol. Com que molts no l’esperàvem, l’autor s’afanyà a dir que “ha vingut d’una revolada eufòrica i èpica”. El llibre, sintetitzà, “mostra un món ple de sordidesa, de referents, de bellesa oculta i que és un clam a la supervivència.”
Abans d’ahir, dimecres dia 6 de maig de 2015, férem el cent setanta-novè programa, el vint-i-setè de la cinquena temporada, el dissetè d’enguany. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio Sant Vicenç de Montalt.
Esteve Plantada, el convidat, nasqué l’11 de juny de 1979 a Granollers el 1979 i hi viu encara. “Malgrat que no eren els turons de Mullholland Drive, ni la place Saint-Sulpice, ni molt menys un barri d’Astoria (Oregon)?certifica el poeta?, em va agradar tant que vaig decidir quedar-m’hi, a mig camí de la perifèria i de l’inhòspit.” Poeta, articulista, crític literari i editor. Era l’any 1997: només tenia disset anys quan el vam conèixer i era ja poeta, un magnífic poeta. Acabava de guanyar el Premi Amadeu Oller de Poesia per L’ombra dels violins, títol que evidenciava una inclinació per la música. Amb temps i palla maduren les nesples, diu una dita. Ben certa, perquè la immadura maduresa amb què el vam titllar ha esdevingut una madura maduresa. Ha completat la seva carrera de piano, s’ha llicenciat en filologia catalana, composa música, ha codirigit amb Laia Noguera,The Barcelona Review, una revista digital de poesia de culte, i dirigí efímerament l’Ara Vallès, diari digital del Vallès Oriental. La vint-i-tresena Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental que organitza Òmnium Cultural, celebrada el 2012, atorgà el primer Premi de Comunicació Eugeni Xammar a NacióGranollers, diari digital del qual és coeditor. Ha seguit escrivint poesia, perquè és un poeta. Publicà el 2001 Oblidar i el 2007 Temporari, amb el qual guanyà l’any anterior el premi Estebanell i Pahissa, que atorga l’Òmnium Cultural. Amb Laia Noguera i Clofent i Joan Duran, escriu a sis mans, Els llops, que es publica el 2009. Els tres són els tres editors d’Edicions Terrícola. Poeta emprenyat, figura a l’antologia Ningú no ens representa. També figura a l’antologia Premi Amadeu Oller, 50 anys de poesia, de la qual el conductor d’aquest programa, Pius Morera, va tenir cura. Com a músic, després d'estavellar-me en diversos projectes, actualment és membre d’Els Nens Eutròfics, grup de ‘pop irònic’ del qual és el teclista i on comparteix escenari amb el també poeta Josep Pedrals i altres noms. El 2013 treuen l’àlbum En helicòpter.
Comentarios