Aparador de poesia. Carles Rebassa i Giménez, el convidat, presentà Pluja de foc, el seu darrer llibre de poemes, que conté una postal amb un poema de Cèsar Alcàsser il·lustrat per Xavier Rebassa, que el març de 2016 Edicions Terrícola publicà dins la col·lecció Llibres de l’Afrau. Segons els editors, el poeta «torna a mostrar-nos una poesia directa, sense subterfugis, elaborada, rica i de seducció implacable.» Recentment, ha estat mereixedor del Premi Pin i Soler de novel·la de 2016, per Eren ells. Durant el programa, fou entrevistat per Pius Morera, conductor del programa, i recità vuit poemes del poemari.
Ahir, dimecres, dia 18 de maig de 2016, férem el cent noranta-tresè programa, que ja són uns quants, ens esgarrifa pensar-hi, el setè d’aquesta temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi.
Nascut a Palma, 21 d'octubre de 1977. La Viquipèdia remarca dos fets indestriables, que és un poeta català i que és de Mallorca. Fotut el que li va ocórrer d’al·lot: vivia en un pis des d’on es veia la serra de Tramuntana, però després hi van començar a construir i ja no es va veure més. Tot de solars plens de margarides i vinagrella van passar a ser cases lletges amb una comissaria de policia. No té amics poetes i viu al Clot amb en Joan Terrassa. Li agrada dir la poesia i, si pot, ser el cos del poema. «Corro tant com puc i no tinc gens de pressa», diu, amb aquesta seducció que l’ha fet implacable.
Els poetes, ja se sap, han de guanyar-se les garrofes fent tota mena d’oficis menys el seu. Ha fet, segons hem pogut saber, de paleta, cambrer, cuiner, corrector i... etc. El nostre convidat, Carles Rebassa, poeta, narrador, recitador, actor i cantant, se. Fa ja uns quants dies, un parell o tres d’anys, va dir-nos en un e-mail: “Sóc de Palma.” I va afegir: “Tinc més de trenta anys però també en tinc divuit, setze i vuitanta i busques.” Com que tothom li coneix la seva addicció a la paròdia, la ironia, el sarcasme i altres endergues, va haver d’exclamar: “Vull ser un poeta, no un fotetes.” Quant als estudis, va fugir-ne i tornar-hi: “Quan vaig començar a estudiar, vaig decidir deixar-ho estar i estudiar directament des de la vida. Després vaig anar a la UB a acabar les gestions.” Del caràcter, només el que cal saber: “Quan tinc por sóc malcarat, baralladís.” Hem de creure que sempre és malcarat i baralladís o bé la cosa només és un estat intermitent?
Li atorgaren el quaranta-quatrè Premi de Poesia Ausiàs March pel poemari “Els joves i les vídues”. Entre 1998 i 2001 va treballar amb la companyia Mag Teatre en la posada en escena d'obres de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa i Ramon Llull, entre molts altres. Ha participat en dos projectes del Toti Soler: “Un home reparteix fulls clandestins”, espectacle poètic basat en l’obra de Joan Brossa; i “Deu catalans i un rus”, espectacle d’homenatge a Ovidi Montllor, amb la cantant i actriu Ester Formosa, que esdevingué CD. Podem també remarcar l’àlbum Anem de part, que inclou dotze cançons del poeta Jordi Guardans i que canta ell.
Té un altre ego, Bartomeu Matagalhs, el seu alter ego, el seu país són els Països Catalans, és un poeta emprenyat, perquè figura a l’antologia Ningú no ens representa i fou declarat «sex symbol gai català», com llegim en una pedra foguera. Per ell, Blai Bonet és gairebé un poeta d’altar i en sap un ou, o dos, perquè actualment està escrivint una biografia sobre la vida i l'obra del poeta, que es titula Mite i pols de Blai Bonet. També és un savi sobre Miquel Bauçà, “el seu gran heroi”. De tota manera, ell és massa jove per imitar-lo, creiem.
Resulta ser que ha fet multitud de recitals per tots els Països Catalans i fora.
Comentarios