amb Emilio Solla, Thomas Kent Warburton Jr., Laura Hansen i el gran bandoneonista..Carlos Morera, João Silva, Sergio Belloso, Cristian, Aurelio Santos i Leo Bianchi...i s'ha de dir que hem gaudit amb la música de l'Emilio, i que tinc moltes ganes d'editar-la i penjar-la. Una WTF exquisida a la primera part amb un trio inicial de primer nivell, on els dos acompanyants Thomas i Carlos han anat pràcticament sols. L'estil gens esbocat de l'Emilio s'ha mantingut així, tranquil, excepte en el darrer tema que ens ha deixat clavats a la cadira amb una sessió de Jazz contemporani. Entremig del Jazz, han aparegut els seus dos amics, amiga i amic, cantant i bandoneonista presents també en la visita de l'Emilio l'any passat, per repassar alguns temes de la seva estimada Argentina. La Laura ha cantat com els àngels, delicada veu, suau veu i preciosa i entonada veu, un preciós tema de l'Emilio anomenat Mendoza..crec.El Carlos ha brillat amb el bandoneó i ha donat el color divers a la WTF inicial. Ha iniciat una llarga intro en un preciós tema, per després afegir-s'hi la resta de companys, que ha estat genial ..El Thomas ha estat genial, havent-hi una comunicació permanent i perfecte entre el líder i pianista i ell. Ja ho ha dit l'Emilio..aquests nois a més a més de saber tocar, saben escoltar i escolten. L'Emilio ha parlat a estones en català i ho ha fet amb tota la seva bona voluntat, que és molta (i això no vol dir que se'n hagi oblidat, no), i ha demostrat l'amor que li te a la ciutat que el va acollir durant 10 anys i que tant s'estima. L'amor, és evidentment correspost.
Comentarios