Així van seguir quasi una hora per després començar la Jam d'aquesta primera part. El primer en pujar va ser el jove i excel·lent violinista Apel-les Carod, el qual es va adaptar o immiscir totalment en la música de la formació. El nivell d'aquest jove crac és impressionant i l'adaptació va ser total. Fins i tot vam comentar amb el Manu Dimango que estava dibuixant, que aquest trio hi guanyaria si passés a quartet...he. Després d'ell va venir en Claudio Marrero al tenor, el qual es va saber adaptar també a la perfecció a la música que anava sorgint totalment improvisada, a vegades partint del baix elèctric, a vegades de la bateria del Xavi. Més músics, habituals a les WTF que van pujar a l'escenari van ser el Daniel Gonzalez a la bateria, Gonzalo Levin al tenor, Rodrigo G Pahlen a l'harmònica, un magnífic pianista el qual va donar un toc de distinció amb el teclat electrònic i després amb el piano, en Mariano Camarasa. Tots ells van formar part del magnífic combo que va fer la Jam Session de la primera part. De fet la "trully WTF" va seguir amb quasi la mateixa formació afegint-s'hi però l'Aurelio que com sempre va iniciar la música on després els companys s'hi afegirien. Joao Silva al violí va substituir a l'Apel·les, i va pujar la cantant Bianca Ciocca mentre jo saludava a la Tamar felicitant-la pel seu aniversari; l'Anton Jarl va substituir el Daniel moment en el qual, un servidor, va plegar veles i els trastos i va tornar a casa. En arribar, no tenia massa clar què dir, per cansat i atrotinat per la potència sonora que a primera fila em va platanar literalment, (tot i posar-me els auriculars del meu reproductor d'mp3 com a taps). Ara, avui, ja més tranquil·litzat ho he pogut explicar millor, em sembla a mi. En Josep Tomàs va capturar les vives imatges que després ens serviran per recordar aquests moments, espero que també amb aquest text i els sons capturats per mi mateix, i que aviat estaran penjats al blog del Jazz Club La Vicentina. Si m'he deixat algun músic, que segur que sí, li demano disculpes i potser el mateix Aurelio em podrà ajudar a solucionar el problema. Voilà. Miquel Tuset i Mallol.
Comentarios