hui sonen:
los fabulosos cadillacs - v centenario
atahualpa yupanqui - camino del indio
amparo ochoa - maldición de malinche
roy brown, tito auger, tao rodriguez - los ausentes
eduardo galeano, los hijos de los días
saül vanaclocha - por latinoamérica (canto nómada)
javier maroto - las venas abiertas de américa latina 2o17
violeta parra - arauco tiene una pena
calle 13 - latinoamérica
facundo cabral - me gusta la gente simple
mapa 12n - asalto al 12 de octubre. versión 2 video 2o18
colonizacio?n extended - nytto dread meets bass culture players
lidia pujol - la mala reputació
ja es trist cometre un genocidi, com per a sobre celebrar-ho, glamorizar-ho i promoure una falsa história eurocèntrica plena de colonizació, genocidis, racisme, adoctrinament sagnant, explotació, opresió.
#resacelebrar
tots els pobles, cultures i llengües que hi havia abans de l'ocupació per recordar, homenatjar, reconèixer!
o1 los fabulosos cadillacs - v centenario
la terra ens va salvar, la sang, el color de les fruites, el desmai del vent en els congostos de machu pichu. es van apropiar de tot però la terra ens seguia cantant, les cascades del iguazú, el titicaca, el orinoco, la pampa, atitlán momotombo, tikal, copán. #nadaquecelebrar
o2 atahualpa yupanqui - camino del indio
"l'espoli segueix donant-se, la colonialitat està vigent.
no només a nivell simbòlic, sinó amb tota la tasca de les multinacionals en els territoris americans on encara se segueixen saquejant els recursos."
des de diferents territoris i pobles han convocada la trobada plurinacional de dones en territori ancestral maputxe. un moment important en el camí de lluita de les dones indígenes, originàries, wichis, aimares, toves, maputxes, qoms, quítxues, xinkas, maies, quichés, lencas, de totes totes les dones migrants, lluitadores, obreres, piqueteres, camperoles, feministes, per trencar fronteres, seguir entrellaçant lluites, per fer el camí del que plurinacional cap a la reconstitució dels pobles i els cossos !!
sense warmi kuti no hi ha pacha kuti !!
o3 amparo ochoa - maldición de malinche
el 12 d'octubre, en l'actualitat en diversos països continuen amb la denominació de dia de la raça o dia de la hispanitat a espanya per exemple, però en molts altres s'ha canviat el nom com
a l'argentina ( "dia del respecte a la diversitat cultural americana"),
bolívia ("dia de la descolonització "),
perú (" dia dels pobles originaris i del diàleg intercultural "),
venezuela i nicaragua (dia de la resistència indígena)
o equador (" dia de la interculturalitat i la plurinacionalitat ")
o4 roy brown, tito auger, tao rodriguez - los ausentes
el 1492, natius i natives van descobrir que eren indis, van descobrir que vivien a amèrica, van descobrir que estaven nus, van descobrir que existia el pecat, van descobrir que devien obediència a un rei i a una reina d'un altre món i a un déu d'un altre cel, i que aquest déu havia inventat la culpa i el vestit i havia manat que fos cremat viu qui adorés al sol i a la lluna i a la terra i a la pluja que la banya.
eduardo galeano, los hijos de los días
o5 eduardo galeano, los hijos de los días
o6 saül vanaclocha - por latinoamérica (canto nómada)
matar a l'indi i salvar l'home, aconsellava el piadós coronel nord-americà henry pratt.
i molts anys després, el novel·lista peruà mario vargas llosa explica que no hi ha més remei que modernitzar als indis, encara que hi hagi de sacrificar les seves cultures, per salvar-les de la fam i la misèria.
la salvació condemna als indis a treballar de sol a sol en mines i plantacions, a canvi de jornals que no arriben per comprar una llauna de menjar per a gossos.
salvar els indis també consisteix a trencar els seus refugis comunitaris i tirar-los a les pedreres de mà d'obra barata a la violenta intempèrie de les ciutats, on canvien de llengua i de nom i de vestit i acaben sent captaires i borratxos i putes de bordell.
salvar els indis consisteix a posar-los uniforme i enviar-los, fusell a l'espatlla, a matar a altres indis o a morir defensant al sistema que els nega.
al cap i a la fi, els indis són bona carn de canó: dels 25 mil indis nord-americans enviats a la segona guerra mundial, van morir 10 mil.
o7 javier maroto - las venas abiertas de américa latina 2o17
el 16 de desembre de 1492, colon ho havia anunciat en el seu diari:
els indis serveixen per ser manats i fer-les treballar, sembrar i fer tot el que fos menester i que facin villes i s'ensenyin a caminar vestits amb nostres costums.
segrest dels braços, robatori de l'ànima: per nomenar aquesta operació, en tota amèrica s'usa, des dels temps colonials, el verb reduir.
l'indi salvat és l'indi reduït.
es redueix fins a desaparèixer: buidat de si, és un no-indi, i és ningú.
eduardo galeano
o8 violeta parra - arauco tiene una pena
12 de octubre, res a celebrar.
van venir. ells tenien la bíblia i nosaltres teníem la terra.
i ens van dir: «tanquin els ulls i resin».
i quan vam obrir els ulls, ells tenien la terra i nosaltres teníem la bíblia.
eduardo galeano (1940-2015)
o9 calle 13 - latinoamérica
¿civilització? la història canvia segons la veu que la explica.
en amèrica, a europa o en qualsevol altra part.
el que per als romans va ser la invasió dels bàrbars, per als alemanys va ser la migració al sud.
no és la veu dels indis la que ha comptat la història d'amèrica. en les vespres de la conquesta espanyola, un profeta maia havia anunciat:
"en acabar la cobdícia, es deslligarà la cara, es desencadenaran les mans, es desencadenaran els peus del món."
i quan es deslligui la boca, què dirà? ¿què dirà l'altra veu, la mai escoltada?
des del punt de vista dels vencedors, que fins ara ha estat el punt de vista únic, els costums dels indis han confirmat sempre la seva possessió demoníaca o la seva inferioritat biològica.
així va ser des dels primers temps de la vida colonial:
¿es suïciden els indis de les illes del mar caribe, per negar-se al treball esclau? perquè són ganduls.
¿caminen nus, com si tot el cos fos cara? perquè els salvatges no tenen vergonya.
¿ignoren el dret de propietat, i comparteixen tot, i no tenen afany de riquesa? perquè són més parents del mico que l'home.
¿es banyen amb sospitosa freqüència? perquè s'assemblen als heretges de la secta de mahoma, que bé es cremen en els focs de la inquisició.
¿mai colpegen els nens, i els deixen caminar lliures? perquè són incapaços de càstig ni doctrina.
¿creuen en els somnis, i obeeixen a les seves veus? per influència de satán o per pura estupidesa.
¿mengen quan tenen gana, i no quan és hora de dinar? perquè són incapaços de dominar els seus instints.
¿estimen quan senten desig? perquè el dimoni els indueix a repetir el pecat original.
¿és lliure l'homosexualitat? ¿la virginitat no té cap importància? perquè viuen en l'avantsala de l'infern.
eduardo galeano
1o facundo cabral - me gusta la gente simple
11 mapa 12n - asalto al 12 de octubre. versión 2 video 2o18
12 colonizacio?n extended - nytto dread meets bass culture players
13 lidia pujol - la mala reputació
la veritable deute extern:
carta d'un cap natiu americà per al 5è centenari
"aquí doncs jo, guaicaipuro cuauhtemoc, he vingut a trobar als que celebren la trobada. aquí doncs jo, descendent dels que van poblar la amèrica fa quaranta mil anys, he vingut a trobar als quals es la van trobar fa cinc-cents anys.
així doncs ens trobem tots: sabem el que som i és bastant. mai tindrem una altra cosa.
el germà duaner europeu em demana paper escrit amb visat per poder descobrir als que em van descobrir. el germà usurer europeu em demana pagament d'un deute contret per judes a qui mai vaig autoritzar voleu vendre. el germà picaplets europeu m'explica que tot deute es paga amb interessos, encara que sigui venent éssers humans i països sencers sense demanar-los consentiment. jo els vaig descobrint.
també jo puc reclamar pagaments. també puc reclamar interessos. consta a l'arxiu d'índies. paper sobre paper, rebut sobre rebut, signatura sobre signatura que només entre l'any 1503 i 1660 van arribar a sant lucas de barraneda 185.000 quilos d'or i 16 milions de quilos de plata provinents d'amèrica. ¿saqueig? no ho cregués jo! perquè és pensar que els germans cristians falten al seu setè manament. ¿espoliació? ¡deu me'n tanatzin de figurar-me que els europeus, igual que caín, maten i després neguen la sang del germà! ¿genocidi? això seria donar crèdit a calumniadors com bartolomé de les cases que qualifiquen la trobada de destrucció de les índies, o ultrosos com el doctor arturo pietri, que afirma que l'arrencada del capitalisme i de l'actual civilització europea es va deure a la inundació de metalls preciosos ! no! aquests 185.000 quilos d'or i setze milions de quilos de plata han de ser considerats com el primer de diversos préstecs amigables d'amèrica per al desenvolupament d'europa. el contrari seria pressuposar crims de guerra, el que donaria dret, no sol oa exigir devolució immediata, sinó indemnització per danys i prejudicis.
jo, guaicaipuro cuautémoc prefereixo creure en la menys ofensiva de les hipòtesis. tan fabuloses exportacions de capital, no van ser més que l'inici d'un pla marshalltezuma per garantir la reconstrucció de la bàrbara europa, arruïnada per les seves deplorables guerres contra els cultes musulmans, defensors de l'àlgebra, la poligàmia, el bany quotidià i altres èxits superiors de la civilització.
per això, a l'apropar-nos al cinquè centenari de l'emprèstit podem preguntar-nos:
¿han fet els germans europeus un ús racional, responsable, o almenys productiu dels recursos tan generosament avançats pel fons indoamericano internacional?
deplorem dir que no. en l'estratègic, el van dilapidar en les batalles de lepanto, armades invencibles, tercers reichs i altres formes d'extermini mutu, sense més que acabar ocupats per les tropes ianquis de l'otan, com panamà (però sense canal).
en el financer han estat incapaços -després d'una moratòria de 500 anys- tant de cancel·lar capital i interessos, com independitzar-se de les rendes líquides, les matèries primeres i l'energia barata que els exporta el tercer món. aquest deplorable quadre corrobora l'afirmació de milton friedman acord amb la qual una economia subsidiada mai podrà funcionar. i ens obliga a reclamar-los -per seu propi bé- el pagament de capital i interessos que tan generosament hem demorat tots aquests segles.
en dir això, aclarim que no ens rebaixarem a cobrar als germans europeus les vils i sanguinàries taxes flotants d'un 20 per cent i fins a un 30 per cent que els germans europeus cobren als pobles del tercer món. ens limitarem a exigir la devolució dels metalls preciosos avançats, més mòdic interès fix d'un 10 per cent anual acumulat durant els últims 300 anys. sobre aquesta base, aplicant l'europea fórmula d'interès compost, informem als descobridors que només ens deuen, com a primer pagament del seu deute, una massa de 185.000 quilos d'or i 16 milions de quilos de plata, ambdues elevades a la potència de tres-cents . és a dir un nombre per l'expressió total serien necessàries més de tres-centes xifres, i que supera àmpliament el pes de la terra.
¡molt pesades són aquestes moles d'or i de plata! ¿quant pesarien calculades en sang? adduir que europa en mig mil·lenni no ha pogut generar riqueses suficients per cancel·lar aquest mòdic interès seria tant com admetre el seu absolut fracàs financer i / o la demencial irracionalitat dels supòsits del capitalisme.
tals qüestions metafísiques, per descomptat, no ens inquieten els indoamericanos. però sí exigim la immediata signatura d'una carta d'intenció que disciplini als pobles deutors del vell continent; i els obligui a complir el seu compromís mitjançant una ràpida privatització o reconversió d'europa que els permeti lliurar-nos-sencera com a primer pagament d'un deute històric.
diuen els pessimistes del vell món que la seva civilització està en una fallida que els impedeix complir els seus compromisos financers o morals. en aquest cas ens contentaríamos amb què ens paguessin lliurant-la bala amb que van matar al poeta.
però no podran. perquè aquesta bala és el cor d'europa ".
https://culturasdelatierra.blogspot.com/2010/07/12-de-octubre-nada-que-festejar.html
https://www.elsaltodiario.com/neocolonialismo/odette-fajardo-contra-la-hispanidad-deberiamos-rebelarnos-todas
Comentarios