En el Podcast
Jazz club
en
Blues y Jazz
52:49 min
|
hace 1 mes
El passat divendres dia 6 d'abril va actuar a la sala Jamboree el mÃtic guitarrista nord-americà Stanley Jordan en dos concerts,
a les 9 de la nit i a les 11.
No volia deixar passar la ocasió de veure i escoltar un músic que no es prodiga gaire pels escenaris, i encara menys pels d'Europa ( tot just està fent un petita gira de set concerts al vell continent, cinc dels quals a Espanya !)
Com és normal la sala Jamboree estaba plena a vessar, i es que la seva limitada capacitat es va fer petita per a un músic que a meu entrendre agrada a molta més gent del que li pugui semblar al seu introvertit carà cter. TÃmid i poc comunicatiu amb el públic ( tan sols hi va parlar un vegada per agrair la seva presencia) , Jordan va preferir parlan amb la guitarra, i quan ho va fer va ser contundent, simplement impresionant, magistral, i inclús hipnòtic com ens va comentar un aficionat. El seu particular estil de tocar la guitarra fent "tapping" amb totes dues mans dona a la seva música una sonoritat molt especial que el fa únic.
Jordan també va mostrar la seva habilitat tocant guitarra i piano al mateix temps, només dos temes, però suficients per mostrar una petita evolució al llarc dels seus 27 anys al jazz i que es reflexa en la seva escasa discografia, tot just mitja dotzena de treballs i dos directes que no semblen fer justÃcia al seu gran talent.
El repertori no va tenir sorpreses, el públic volia escoltar l'Stanley Jordan més conegut i això és el que va oferir. Estandars del jazz com "My one and only love", "El condor passa" de Simon and Garfunkel, l'aplaudit "Autumn Leaves" i la sensacional interpretació del clà ssic dels Beatles "Eleanor Rigby" van complaure sobradament als assistents, que tan sols van acosseguir arrencar-li un "bis" , el senzill però entranyable "Over the rainbow".
En resum, un concert únic, per recordar durant molt de temps, d'un músic poc donat a fer grans gires i encara menys a tocar en petits escenaris com el del Jamboree.
Género: Radio
Canal: Mataró Rà dio
... ver+
Llévate este podcast a tu web o blog