Has elegido rechazar las cookies basadas en consentimiento que utilizamos principalmente para gestionar la publicidad. En adelante, para acceder a nuestra web tienes que elegir alguna de las siguientes opciones.
Premium
3,99 €/mes o 39,90 €/año
Sin publicidad y mucho más
Plus
Por 9,99 €/mes
Contenido exclusivo y sin publicidad
Si has cambiado de idea, puedes aceptar las cookies y continuar usando iVoox de forma gratuita.
Con tu consentimiento, nosotros y nuestros 813 socios usamos cookies o tecnologías similares para almacenar, acceder y procesar datos personales, como tus visitas a esta página web, las direcciones IP y los identificadores de cookies. Algunos socios no te piden consentimiento para procesar tus datos y se amparan en su legítimo interés comercial. Puedes retirar tu consentimiento u oponerte al procesamiento de datos según el interés legítimo en cualquier momento haciendo clic en ''Obtener más información'' o en la política de privacidad de esta página web.
Nosotros y nuestros socios hacemos el siguiente tratamiento de datos:
Almacenamiento y acceso a información de geolocalización con propósitos de publicidad dirigida, Almacenamiento y acceso a información de geolocalización para realizar estudios de mercado, Almacenar la información en un dispositivo y/o acceder a ella , Datos de localización geográfica precisa e identificación mediante análisis de dispositivos , Publicidad y contenido personalizados, medición de publicidad y contenido, investigación de audiencia y desarrollo de servicios , Uso de cookies técnicas o de preferencias.
Comentarios
Tampoc cal fer-los seguits. Se'n pot anar fent algun de quan en quan.... Igual que amb els jocs de taula, o segons quins gèneres de pelis o sèries, o de còmics, inclús de música, .... Bé, només són idees. ^_^
Pastanaga, home... fem això i el 90% de l'audiència ens diu adéu xD
Gràcies per les suggerències. Per molt que et sembli estrany, hi ha autors com Shintaro Kago o Maruo que han arribat a altres lectors de còmics, precisament perquè els veuen "poc manga". Quan parles de "públic general" potser obres massa el target al que ens dirigim. Nosaltres anem a aquells que són lectors de còmics, i que tenen una imatge molt concreta de què és el manga, la intenció és demostrar-los que no tot el manga és igual, i en aquest sentit Kago va molt bé. I bé, lo de Tezuka és més una suggerència dels convidats que del programa, però és cert que obres com Adolf arriben moltíssim als no lectors de manga. Una vegada més, el programa dura el que dura, i estava previst parlar una mica més de shôjo. Però hi ha prioritats, i són lògiques. Tu mateix ho has dit, hi ha mala elecció d'obres. Per tant, per molt que vulgui explicar aquell 25-40%, per què he de parlar d'obres que ni conec, ni sembla que hagin de ser tan bones? Per cert, la de El Lobo Solitario y su cachorro la veig per tot arreu, i Uzumaki tampoc m'ha costat massa de trobar. De totes maneres, quan convides algú a provar manga, tampoc cal que li diguis que es compri 30 volums de cop, simplement que ho provi. No tothom és igual de completista que molts otaku. Ah, a veure si firmes, que discutir amb un "anònim" és jugar en desvantatge.
Gràcies per la resposta! No sé jo, hi ha moltes menes de persones. Crec que, per exemple, els que els agrada la literatura juvenil romàntica els podria agradar també el manga shôjo sense gaires dificultats. Un dels problemes principals és que s'obvia el públic potencial d'aquestes obres i que la gent que presumptament té una visió global del tema realment i a nivell general té una visió global del shônen, el seinen i l'underground i, amb una mica de sort, unes pinzellades de shôjo, kodomo i hentai, però la resta (yuri, yaoi, bara...) li resulta bastant desconegut. No ho sé, crec que si fas un programa dirigint-te a un públic global, no parlar pràcticament de shôjo és deixar-te el 25-40% per explicar. Un altre problema endèmic que tenim en el mercat espanyol és la mala elecció d'obres per part de les editorials d'aquí durant molt de temps, però això ja és un altre tema. Evidentment que hi ha menys varietat aquí, però si ja no es recomana per part de la gent que coneix el sector, la cosa es converteix en un peix que es mossega la cua. I és una llàstima perquè ens acabem perdent molt bones obres. I recordem que al Japó, de shôjo se’n publica més que seinen. Així que la varietat és relativa. A més de les obres citades, Tokyo Style (tot i realment ser seinen) és també molt bona i de ben segur que molta gent s'hi podria sentir reflectida. I ja posats, per estètica, el Tezuka no és una massa bona opció per a començar. En Shintaro Kago i Maruo són massa underground i irreverents, així com el que hi ha per aquí del Furuya (Hikari Club); no els recomanaria pas a un públic general. Mala elecció amb El Lobo Solitario y su Cachorro i Uzumaki: descatalogades ambdues i difícils de trobar senceres. De cosa 'gafapastosa', trobo que per a començar millor seria El Perro Enamorado de las Estrellas o Solanin. I ja posats, Blue. D'altra banda, recolzo les vostres decisions d'incloure l'Urasawa i el Taniguchi.
Tinc la solució: feu programes temàtics :P Un dedicat al shôjo/josei, un altre al shônen/seinen, .... Així us podeu esplaiar tant com vulgueu.
Anònim! Posa't nom! xD Nana era a la llista, però com tantes altres obres que s'han mencionat als comentaris, no hi va haver temps de fer-ho tot. Ara, el tema de la paritat no el comparteixo. Per començar perquè hi ha molta menys oferta de shôjo/josei que de shônen/seinen. Per tant, hi ha molt menys per triar. I reitero el que dic al programa, crec que precisament el shôjo, per a la gent que en principi no li agrada el manga, li costaria molt més d'entrar tant per estètica com per temàtica. Aquest programa té una intenció molt concreta, no es tracta de fer un repàs al manga que tenim disponible, ni de ser equitatius, sinó de suggerir aquelles obres que pensem poden enganxar als que tenen certs prejudicis. I d'altra banda, no ens hem llegit tot el que s'ha publicat de manga (i menys de shôjo o josei), per tant no podem posar-nos a recomanar coses que no hem llegit. La Rosa de Versalles té potser a favor la temàtica, tot i així, no seria el primer que recomanaria.
No està de més que ho mencioneu, doncs. Seria tot un puntàs que s'hi hagués fet una mica més de paritat, però bé... De tota manera, i tot i agradar-me La Rosa de Versalles, considero que aquesta no és una obra adequada per a neòfits en el manga. És bastant recarregada a nivell narratiu. Per postres, l'edició d'Azake, tan incòmoda i amb la lletra tan petita, convida a no llegir-la. Pel que fa als shôjos de la darrera part, he vist que bàsicament recomenàveu les sèries icòniques del Super3 i 3xL: Sakura, Sailor Moon i Fushigi Yugi. Crec que els lectors més exigents i/o menys de manga, tenen poques possibilitats que els agradin les dues últimes. De Sakura, no ho sabria dir; em costa molt mirar-me-la d'una manera "objectiva". Personalment, per a gent que mai s'ha acostat a un manga hauria recomanat per a començar Fruits Basket o Nana. El josei Nieve en Verano també crec que podria sorprendre gratament a més d'un lector no experimentat en còmic japonès.
Marc, la majoria dels que has llistat els teníem a la llista (i de fet Bastard!! la mencionem, com Shingeki no Kyojin, breument), però no hi havia més temps. Gràcies per les suggerències... a veure si això ho llegeix algú xD
Llista absurda d'autors no esmentats (o vaja que no els he sentit i potser si han estat nombrats PERO BIBA LA MEUA REVOLUCIÓ CARAI): "Zetman" de Masakazu Katsura (l'autor de "Video Girl Ai" (parleu d'edicions cutres i no parleu de la primera edició d'aquest manga? ;) sempre ha estat un fan declarat de Batman. Té diverses aproximacions al mite, sent "Zetman", probablement la més coneguda) "La chica a la orilla del mar" d'Inio Asano (últimament molt enganxat a l'obre d'aquest jove autor. "Oyasumi Punpun" potser sigui la seua obre mestre en quant a llargada i ambició desplegada). "GANTZ" de Oku Hiroya (ara que "Leftovers" està, més o menys de moda, ací una obra apasionant de ciencia ficció sense masses respostes. Visualment la seua narrativa potser és una mica meh, però enganxa molt. Personalment soc molt més fan del seu dibuix a series com "Hen". Més enllà de les talles femenines. Que sí, que el dibuix era molt millor). "Berserk" de Kentaro Miura (l'obra que fa aquest autor els dies que no juga amb la consola a lligar-se noies virtuals. Una PASADA TOTAL DE LO GUAI. No només a nivell estètic, l'home es capaç de fotre's un "tour de force" narratiu ACOLLONANT (i despullant la serie de, gairebé, TOTS els elements icònics del gènere fantàstic que la mateixa serie havia presentat) i una caterva de personatges MEMORABLES. PUTO CRACK). "BASTARD!!" de Kazushi Hagiwara (una deria meua. Perquè sí. Perquè l'evolució gràfica de la sèrie es fantàstica (encara que la narració fa aigües i potser es contradiu). Es pot llegir com una versió més frívola de "Berserk" però tanmateix té moments molt aconseguits. I clar és un manga que duu publicant-se un munt d'anys, perquè l'autor és dedica a rascar-se la panxa o qualsevol altre cosa abans que dibuixar ;) ). "Shingeki no Kyojin" de Hajime Isayama (que es de les series que actualment HO PETA. A mi em carrega una mica. El dibuix es força amateur (sobretot inicialment) i té una premissa tan descabellada però que funciona tant bé, que no pot fer una altre cosa que anar passant pàgines). "Death Note" de Takeshi Obata i Tsugumi ?ba (el manga que ho va petar fa uns anys. Perquè, a veure, que faries tu si poguessis matar a tort i dret sabent que mai t'atraparien? Un dibuix excels i un guió d'aquells que enganxa. I segueix enganxant a cada capítol que passa). "The Breaker" de PARK Jin-Hwan (un pauer-up de totes totes, surgit de les mans d'un parell de coreans, beacuase LO COREÀ al Japó fa temps que ho peta i al manga havia d'arribar l'onada tard o d'hora). "Sun-Ken Rock" de Boichi (a mig camí, estèticament, d'en Masamune Shirow i d'en Kazushi Hagiwara, l'obra d'aquest autor coreà és, a nivell estètic, CONTUNDENT. Així, en majúscules. Manga de pauer-up, però que també enganxa la tira). I no comento Shojo, bàsicament perquè en soc un gran desconeixedor, encara que a nivell estètic hi ha alguns/es autors/es que (crec) m'interessen.
Ara que hi ha una baralla als comentaris (i sense haver escoltat el programa, que així es com s'ha d'opinar) vinc a dir que Jacques Demy va dirigir una adaptació de "Lady Oscar". Noticia que al seu dia amb va semblar molt LOL, la veritat. p.d: Després d'escoltar el programa ja opinaré amb més fonaments (o no).