Un dilluns que podria haver estat un dels qualssevol dilluns, aquells en els quals decideixes no sortir de casa per cansat o per manca d'ànims i vet aquí que finalment decideixes anar a una altra més de les WTF de l'Aurelio Santos amb l'ànim preparat per a la sorpresa i amb el convenciment que de Jazz, jazz, no n'escoltaràs ni un borrall. Però hi vas i ai las; la sorpresa inicial es va convertint en reconeixement de les diverses músiques, estils i magistrals interpretacions, encertada proposta, encertats temes, ritmes i melodies..i tot gràcies a l'ànima del líder de la formació i per tant el "pensador" de tot el què ha sonat, en Cece Giannotti. Aquest músic que viu entre nosaltres des de fa ja una colla d'anys, presenta un projecte que barreja diversos estils i temes amb un denominador comú del bon gust dintre la diversitat. La dinàmica del projecte m'ha impressionat, i amb això només vull parlar del saber utilitzar les dinàmiques de volum en els moments adequats i temes. Els sons han estat potents però no en tot moment, i s'han pogut escoltar molts moments on la coordinació de la formació ha permès silenciar els instruments i veus i de sobta trobar-te, trobar-nos en un espai sonor delicat. Una formació amb el mateix Cece a la guitarra i magnífica veu, Raul del Moral, guitarra, efectes i veu; Fernando Tejero, teclats: Matías Míguez, baix elèctric i Francesc Chaparro, bateria.
Comments
Impresionante