Amb aquest nom es coneixen els enfrontaments armats que tingueren lloc, la primera setmana del mes de maig del 1937 -sobretot a Barcelona-, entre forces d’ordre públic sota el comandament de la Generalitat i militants del PSUC, UGT i ESTAT CATALÀ d'una banda i militants de la CNT-FAI, altres grups anarquistes i el POUM (trotskista) de l'altra.
Hem explicat, de forma breu, el desenvolupament dels fets de Barcelona que se saldaren amb mig miler de morts i un miler de ferits.
Aquells "Fets" foren la culminació de les tensions entre comunistes i anarcosindicalistes, tant pel que fa a la manera d'afrontar la guerra, com la política del moment. Una situació que podem resumir en dues frases contraposades: "Primer guanyar la guerra, després fer la revolució" o "Fer la revolució per guanyar la guerra".
- El front governamental - comunista era el que prioritzava "guanyar la guerra", dedicant-hi esforços en tots els fronts (no només el militar, sinó des de l'economia, la societat, ...) per tal de dur a terme posteriorment el programa revolucionari.
- El bloc anarquista - trotskista, propugnava la simultaneïtat d’ambdós objectius, entenent-los com un ens del tot indestriable.
Els "Fets de Maig" comportaren la derrota d'aquests darrers (anarquistes, POUM), que es veurà apartada, marginada, dels àmbits d'influència que havia tingut des del 19 de juliol de 1936, però també la pèrdua de moltes de les competències de la Generalitat, especialment en matèria d'ordre públic, que s'accentuarien amb la subsegüent instal·lació del govern de la República a Barcelona i l'assumpció de la Presidència del Govern per part del procomunista Juan Negrín. També en sortien reforçats el PCE i el PSUC, sota les directrius de l’URSS. Avantatge que s'aprofità per desmantellar el POUM, la detenció dels seus màxims responsables i episodis tan lamentables com la desaparició d'Andreu Nin (juny de 1937), a mans dels serveis de contraespionatge soviètics establerts a Espanya.
El debat a Vilaboi
Com és sabut, la rebel·lió militar, a Catalunya, s'iniciava el diumenge 19 de juliol de 1936. En poques hores s'acabaren els combats i es produïren transformacions, de tot ordre, a partir d'una nova realitat política i d'un nou equilibri de forces a totes les institucions. A partir d'un decret promulgat per la Generalitat el 23 de juliol, va intentar recuperar-se el control de l'administració i la normalització de la vida als municipis catalans.
El 18 d'agost, la CNT va rebutjar la proposta d'entrar a formar part del Consistori, fidel a la seva posició "ortodoxa", de mantenir-se al marge de les institucions. Finalment, el 13 d'octubre, es constituïa un nou Ajuntament que, cercant l'equilibri del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya quedava composat per: ERC (6 membres), CNT (6 membres), UR (4 membres) i PSUC (6 membres).
- ERC (Presidència, Finances, Cultura, Serveis Públics)
- CNT (Governació, Proveïments, Treball, Sanitat)
- UR (Ramaderia)
- PSUC (Foment i Obres Públiques, Assistència Social, Agricultura, Economia)
En aquesta mateixa sessió, és on s'aprovà el canvi de nom del municipi, per tal d'adaptar-lo a la moda de desacralitzar, substiuïnt Sant Boi per Vilaboi.
Ben aviat es manifestarien episodis i enfrontaments, de diversa virulència, en estreta relació al debat general entre els dos blocs de que parlàvem abans. Pel tema de la col·lectivització agrària, controlada per la CNT (mentre que a les fàbriques, com "Can Dubler", tenia un major pes la UGT i, a través d'aquest sindicat, s'afavorí l'organització del PSUC local). Per les incautacions de locals de tot tipus per a l'establiment de les diverses cooperatives de treball i per diferències en la gestió de tot tipus d'assumptes ordinaris.
El 2 de desembre, a la CdG, hi va haver una forta discussió sobre els fets succeïts al voltant del 19 de juliol, tant dels actes facciosos com dels desenvolupats per incontrolats d'esquerres. En base al que se sabia aleshores, es considerà que no hi hagué conspiració prèvia, i que no s'havien produït actes revolucionaris, però que calia aclarir els esdeveniments. Es parla d'una llista "anònima" incautada a la Lliga Catalana i on hi havia amenaces de mort contra els elements d'esquerres. Els anarquistes acusaran a l'Esquerra d'ocultar i fer desaparèixer gent per tal de protegir-los.
A les sessions de la Comissió de Govern del 23 i 30 de desembre de 1936, es debat sobre les funcions de la Milícia local. Es planteja la necessitat d'unificar els serveis d'ordre públic, pel que hem d'entendre de l'existència d'altres milícies. S'acorda la reducció de 15 a 7 membres, de forma proporcional entre els militants de CNT, ERC i UGT.
El gener de 1937, la FLSU (CNT) informa que s'ha incautat d'un nou immoble, fet que provoca un viu debat i l'enèrgica proposta de Ferrés (PSUC). Aclaridores les paraules de Badosa (CNT): "que aquest assumpte és d'incumbència de l'organització a la qual pertany i que, a més, es tracta de guerra i revolució conjuntament essent precís procedir amb energia i rapidesa en aquestes qüestions, no amb paliatius ni interferències".
A la C. de G. de l'11 de febrer, una nova polèmica en acordar-se destinar l'immoble núm. 32 del c/ O'Donnell (família Puigdengoles) com a seu de la Biblioteca i Museu municipal, rebutjant les intencions de les JJLL. Organització què, dies després, pren una actitud desafiant, apoderant-se del local, tot i la prohibició. A la sessió del dia 24 es viurà un debat. més que aclaridor, totalment identificat amb les postures generals de les diverses formacions polítiques. La posició majoritària era clara: "Govern Únic", "Exèrcit Únic" i "Guanyar la Guerra".
El 8 d'abril, la CdG , recull un important incident, local, entre els membres de la CNT i els de UGT i UR, degut a la incautació del punt de subministrament de la benzina i de la central de telèfons per suposats membres de la CNT. Es percep una gran tensió ambiental. El servei telefònic es posat sota el control d'Agents d'Investigació de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat.
A finals de mes (26 d'abril), es manifesten queixes de les "ciutadanes" per l'encariment progressiu dels preus (hi va haver dues manifestacions, els dies 23 i 25). Els representants de la CNT diuen que és una actuació orquestrada per la UGT amb la col·laboració de "quintacolumnistes" de cara a desacreditar la seva organització. El dia 28 segueix el debat, amb la dimissió del regidor de proveïments i, a més, es presenta un manifest de URC (Unió de Rabassaires) i un de UGT (seccions agrícoles) on s'acusa a la CNT d'atropellar-les amb la seva particular "dictadura". I, amb el conflicte obert a Barcelona, el 6 de maig, es produeixen noves discussions en relació al tema dels proveïments.
El 19 de maig, es llegiren comunicacions de la Federació Local de Sindicats UGT i ERC informant de la retirada dels milicians que en virtut del moviment subversiu tenien adscrits a la Conselleria-Regiduria de Governació i Defensa. Una setmana més, la CNT, a requeriment de l'Alcaldia, es mostra d'acord a retirar els seus milicians.
Els mesos següents encara es viuran alguns debats sobre temes que ja hem esmentat, com el de les incautacions, però els posicionaments de la CNT ja no passen d'una rabieta, sabent que no compten amb la força que tenien abans dels "Fets de Maig". Fins i tot, un dels seus representants (Badosa) farà l'1 de juliol una queixa sobre la forma en que s'ha resolt la crisi del Govern de Catalunya. Sense debat, se li dona l'enterat.
Clourem dient què, com és lògic, el desenvolupament de la guerra es percep a la documentació municipal amb l'arribada constant d'ordres i notes governatives en què s'exigeix la presentació de noves lleves, s'informa sobre defuncions en campanya, peticions de locals per a usos militars, etc. També es pot repassar el rigor de les difícils condicions de vida que comporten alguns problemes d'ordre públic: robatoris a les propietats agrícoles, fraus en els subministraments (sobretot de pa i llet), casos de contraban i estraperlo, etc. En resum, tota la casuística de qualsevol conflicte bèl·lic, amb independència del moment històric.
Carles Serret i Bernús
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
Premium
Plus
Comentarios