Quins records teniu de la vostra etapa escolar?.
S'atribueix al poeta Reiner Maria Rilke la frase "la veritable pàtria dels homes és la infantesa". Cadascú que li doni la importància que cregui convenient però -de ben segur- que ens convida a reflexionar-hi.
Avui us parlarem d'un procés obert, producte d'una casualitat, d'una iniciativa espontània que m'ha dut, a mi i a moltes d'altres companyes i companys, a enfrontar-nos a una part del nostre passat personal, i alhora memòria col·lectiva, que teníem arraconada, enmig de molts d'altres records acumulats al llarg de 40 anys.
Tot va començar per una companya que va voler posar-se en contacte amb el màxim d'alumnes possibles, dels que havíem acabat 8è d'EGB el curs 1976-1977, ara fa 42 anys, a l'antiga escola "Josep Milà i Gelabert".
Poc a poc s'ha anat localitzant gent i convidant-la a participar d'un grup a la xarxa. Cada nova recuperació (més que nova incorporació), anava aportant dades que ens han permès sumar més gent i aclarir alguns dubtes d'identificació. L'objectiu de la iniciativa era celebrar, i així es va fer, una trobada que es va desenvolupar el dissabte 1 de juny. Va ser una trobada emotiva, cordial, de germanor, com, suposo, tantes i tantes d'altres se celebren regularment per companys d'escola, d'esplai, de feina, de clubs esportius, d'entitats culturals i socials, de veïns, etc...
Potser us preguntareu, on està el valor d'aquest tema per un programa com aquest, dedicat a la recuperació d'episodis de la "Memòria i Patrimoni" santboià?.
En part, i ja ho he apuntat, en el mecanisme de relació i que ha estat a través de la creació d'un "actívissim" grup de Whatsapp on, la gent -de forma voluntària, espontània i generosa- ha anat abocant tot tipus de records, experiències i informació (amb algunes fotografies i documents), que han pogut comentar-se per la resta de components i anar refent l'enorme trencaclosques d'aquells anys d'infantesa i adolescència; doncs no hem quedat limitats a parlar del que va ser aquell curs 1976-77, amb totes les seves peculiaritats, en un període de "transició" (personal i col·lectiva, social i polític), i d'una intensitat fins aleshores insospitada, sinó què -a més- hem parlat de moltes d'altres coses.
I és què, ho torno a recordar, estem davant d'una escola ja desapareguda, de la qual només en queda el solar (una veritable zona "0" del Sant Boi d'avui) i una edificació -que no forma part de l'estructura original del col·legi- (i que acull els serveis de Protecció Civil i l'ADF local), a la part alta del barri de Camps Blancs, concretament a la confluència de la Ronda de Sant Ramon amb l'Avinguda d'Aragó.
Voleu saber-ne més?. Doncs, aquí teniu el programa.
Carles Serret i Bernús
Arxiu Històric Municipal
Sant Boi de Llobregat, 4 de juliol de 2019.
Comentarios