Si demanem a qualsevol santboià o santboiana pel nostre segell municipal, tothom ens dirà que "la campana".
Però, des de quan la tenim i ens identifica?.
Avui hem fet un recorregut històric des dels primers treballs que hi va dedicar l'antic cronista de la vila, senyor Carles Martí (1898-1987) i fins al disseny actual, sorgit de l'estudi fet per l'heradista i genalogista Armand de Fluvià, per encàrrec del propi Ajuntament, i fins a la troballa -el 1989- del disseny més antic i què, en bona part, ens dóna la clau dels seus origens.
A mode de resum, podem dir que el nostre segell municipal:
- Apareix al darrer quart del segle XVII i contenint, des del començament i com a únic referent iconogràfic: "la campana".
- Les palmes, associades al màrtir "Sant Baldiri" (Sant Boi - San Baudilio) les documentem, per primer cop, en un disseny -que no va passar de projecte- fet arrel del fervor de la "Revolució de Setembre" (1868) i en aquest, per cert, no apareix la campana.
- Amb la Restauració i fins 1910 s'empra un disseny molt similar a l'emprat durant el franquisme i fins 1985: la campana (amb una creu superposada) entre dues palmes entrellaçades. Cal dir què és, en aquest moment, quan els segells deixen de ser inversos, en negatiu, per passar a ser positius, amb una impressió molt més nítida i, sobretot estesa, en tota mena de documents públics.
- Del 1910 coneixem un segell i el seu autor, el santboià Alfons Ramírez (que més tard es faria capellà i va ser assassinat el 1936). El seu dibuix, molt sofisticat, s'emprarà fins a la II República, incloent dintre d'un cairó (rombe), la tradicional campana -que manté la creu superposada pocs anys abans- i protegida per les palmes i inscrita dins de gran orles "italianitzants", cobertes amb una corona de pseudoduc o coronell.
- Durant la II República, i fins 1936, s'emprarà el mateix disseny anterior, fent desaparèixer, però, la simbologia monàrquica i la creu religiosa, però, mantenit la tradicional campana.
- La guerra fa desaparèixer la campana, substituïda per les quatre barres catalanes, mantenit-se les palmes. A més, es canvia el nom de la població, passant a ser "Vilaboi".
- Entre 1939 i 1942 s'emprarà, de forma exclusiva, l'escut oficial "nacional", l'àliga de Sant Joan, prescindint de qualsevol mena de referència local.
- Entre 1943 i el 1970 es recuperarà la campana, protegida por les palmes, però, al centre d'aquella, s'incloura l'àliga de Sant Joan.
- I entre 1970 i 1985 (data de creació i normalització de l'escut actual) es farà desaparèixer l'àliga de Sant Joan.
Carles Serret i Bernús
Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat
21 de novembre de 2019
Premium
Plus
Comentarios