Aparador de poesia. El convidat, Jordi Brunet i Ezquerro, és un poeta i narrador santvicentí. Eixut, abrupte, però d’una enorme sensibilitat, tanta que vessa i li cau a terra. «El que m’agrada de veritat és llegir. De fet, aprofito qualsevol moment per fer-ho i sempre passejo un llibre o altre (...). El meu anhel de joventut era ser escriptor.» Fou entrevistat per Pius Morera, el conductor del programa, i recità dotze poemes.
Ahir, dimecres dia 25 de maig de 2016, férem el cent noranta-quatrè programa, que ja són uns quants, ens esgarrifa pensar-hi, el vuitè d’aquesta temporada. L’emetérem en directe, com sempre, des de Ràdio SantVi: www.radiosantvi.cat.
Tot i no ser santvicentí, se’n sent. Va néixer el 26 de desembre de1965 a Arenys de Munt. A pagès, «però no n’he exercit mai tot i que, a casa, sempre m’han dit que baixo de l’hort.» Té un títol que diu que és Tècnic Especialista Administratiu, però tampoc n’ha exercit mai. Massa hores de lectura, poc atreviment i altres camins de l’atzar l’han «dut a exercir d’escriptor sense escriure, com diu el de la cançó.» Ha col·laborat en alguna publicació local i en altres de la feina. També he participat en el llibre col·lectiu de fotografies de Sant Vicenç de Montalt i ha escrit un dels contes de la col·lecció que publica cada any l’ajuntament. Fa anys que és membre del jurat dels Jocs Florals de la vila i enguany n’ha estat amb recança el president. És membre del Taller d’escriptura que imparteix el poeta Pius Morera i «des que en formo part no he deixat d’escriure poemes.» Com a projecte de futur, «estic pendent de recollir-ne una mostra en un volum.» Però, si algú els vol llegir, els penja al blog Montalt literari.
Comentarios