Una de les grans balades de la dècada dels 90 que més vegades ha sonat a les radiofórmules de tot el món és, possiblement, una de les cançons més malenteses de la història. En primer lloc, “I will always Love you” no és de Whitney Houston, per molt que ella fos la gran promocionadora del tema, sino de Dolly Parton, que l’havia interpretat 19 anys abans, el 1973. En segon lloc, per molt que ens ho sembli, no és una cançó d'amor, sino que, en realitat, es tracta d’una carta de renúncia de treball.
Doncs sí, com ho heu sentit. Tot depèn de l'edat i del bagatge cultural que tinguis, pots pensar que parlem de Whitney Houston, però no. La cantant nord-americana va interpretar aquest preciós i llegendari tema per a la banda sonora de la pel•lícula 'El guardaespatlles', de 1992, però la veritat és que la composició venia de lluny. La seva compositora i intèrpret va ser la no menys mítica Dolly Parton, que la va idear el 1973 per posar fi a una relació professional que, d'una banda, l'havia llançat a la fama, i de l'altra, l’impedia avançar com a artista.
Dolly Parton és una de les majors estrelles nord-americanes, sobretot quan parlem de country, i la seva història és un exemple d'empoderament femení que ressona encara avui.
'I Will Always Love You', és la cançó que ella mateixa li va dedicar (i li va interpretar en privat) el 1973 a l'home que la va descobrir i que no la volia deixar marxar professionalment. És una bonica anècdota musical, però també un estudi d'intel•ligència emocional i d'excel•lent gestió de management.
Si ets un melòman expert o un fan apassionat de Dolly Parton, és probable que ja coneguis aquesta història, perquè el destinatari és Porter Wagoner, l'eminència del country que va morir el 2007 als 80 anys. El 1967, el productor va fitxar la incipient artista, en aquells dies de 21 anys, per al seu programa musical 'The Porter Wagoner Show', i malgrat les reticències inicials (ja que Parton substituïa una cantant molt estimada, Norma Jean, alies Marilyn Monroe), tots dos van formar una memorable parella professional.
No obstant això, amb el pas el temps, aquella oportunitat va esdevenir una càrrega. La cantant va començar a rebre ofertes per actuar ella sola, i encara que va intentar negociar amb Wagoner la seva permanència al programa a canvi de tenir més llibertat creativa, la seva relació va arribar al límit. Enmig de la discussió, ell va dir-li: -És el meu maleït xou-, i ella li va contestar: -Ho sé, però aquesta és la meva maleïda vida-".
Finalment, Parton, un dia va entrar a l'oficina de Wagoner, li va demanar que s'assegués a escoltar i li va cantar 'I Will Always Love You'. El que va succeir després va ser inaudit: Porter seguia assegut a la cadira, va començar a plorar i li va dir 'que era la millor cançó que havia escrit mai'. Ella, sense pels a la llengua li va contestar: -L'has inspirat tu. "Si em quedés, només m’interposaria en el teu camí, així que me'n vaig, però sé que pensaré en tu a cada pas que doni. Sempre t'estimaré".
?
Durant molt de temps es va dir que 'I Will Always Love You' era la prova que la relació entre Dolly Parton i Porter Wagoner anava més enllà de lo estrictament professional, però, encara que el costum ens porta a pensar que l'amor és el que el mou tot, resultaria molt més bonic que aquesta fos en realitat una cançó de comiat i homenatge a un mentor.
Si ho portem cap al terreny corporatiu, al “management”, aquest tema és un exemple d'intel•ligència emocional a la feina. És una carta de renúncia laboral, sí, però una en què la gratitud és clau. No hi ha millor manera de deixar una feina que fent-li al teu cap pensar que el protagonista és ell.
'I Will Always Love You' és també un estudi d'una virtut per a qualsevol psicòleg: l'assertivitat, la capacitat d'expressar el que vols, el que sents, el que penses, el que necessites , de manera honesta, sense manipulació, sense mals rotllos. I a més ens parla de les mil formes en què la imaginació, l'art, la música, els relats, poden ajudar-nos a regular les nostres emocions, a gestionar els nostres sentiments.
Després arribaria la dècada dels 90, Hollywood se la apropiaria, Whitney Houston (aleshores en estat de gràcia) se la faria seva, Kevin Costner hi posaria el sucre i 'I Will Always Love You' viuria una segona joventut, però això ja son figues d’un altre paner.
Comentarios