ELS ESPANTACRIATURES VALENCIANS
En totes les èpoques i a tot arreu, els adults ens veiem en l’obligació de fer por als xiquets.
De vegades, és una necessitat, quan els angelets es tornen dimonis que torturen la salut dels nostres nervis i amenacen de fer-nos eixir els cabells verds.
Davant d’aquestes situacions, hi ha un remei molt més eficaç i civilitzat que els crits desaforats, l’espardenya cantadora o les habitacions fosques.
És el recurs de la por, que les nostres àvies dominaven a la perfecció.
Quan un serafí es comportava malament, algú amollava, amb veu d’oracle:
“Porta’t bé, o vindrà l’home del sac i se t’emportarà”.
I encara que sembla mentida, acostumava a donar resultat.
La majoria de xiquets sabien que no podia ser veritat, però sempre els quedava el dubte, davant el convenciment exhibit pels adults.
Aquell i si ve el saginer, el drac, el frare Flairón, el moro Mussa o la Quarantamaula?
Anem a donar un passeig per la nostra galería de monstres i fantasmots.
Son personatges que trobem per la geografía d’Alacant, Castelló i València.
I pertanyen a l’imaginari creatiu.
L’Arrancapins.
Es un forçut.
Viu en la Cova de les Meravelles.
Banyeta.
Es un esser amb banyes d’hàbits nocturns.
Va buscant xiquets malcreguts.
Te una banya enmig del cap.
Les bruixes.
Les bones acostumen a ser velletes amables.
En canvi, les malvades tenen aparença més sofisticada.
Com de reina o dona de gran bellesa.
La velleta de Toix.
Es una de tantes velletes o agüeles que espantaven als xiquets que no es porten com cal.
Tenen una aspecto lleig.
I fan màgia o empren sortilegis.
La bruixa Curruixa es de les més conegudes.
Es lletja y malcarada.
Amb nas ganxut, berrugues, desdentada i rialla macabra.
Espantava els xiquets.
Els amenaçava amb convertir-los en sopar de Curruixa.
Butoni.
Es una modalitat de dimoni.
Va donar nom a un cos que protegia les partides rurals dels atacs dels roders.
Es com un monstre.
Un personatge habitual en el bestiari valencià.
Apareix representat en alguns socarrats.
Es dedica a fer malifetes per atemorir els menuts.
Entra a les cases per les finestres, pels badalls de la porta o pel forat del pany.
La Cucafera.
Es un animal monstruós.
Similar a un drac que s’arrossega per terra.
Habita les coves i galeries subterrànies.
Segons la tradició, precedeix la processó del Corpus.
Amb aspecto de drac-monstre.
Tortuga gegant amb closca i cap de cocodril.
Donyets.
No mesuren més de 30 centimetres.
Vesteixen faixa, jupetí i un mocador en el cap.
Mantenen la casa ordenada, cuiden als animals y realitzen les tasques domèstiques.
Son bona gent.
Els Dracs.
Un esser que engloba els quatre elements.
Ix de la terra o de l’aigua.
Vola per l’aire.
I escup foc.
Te cos de rèptil de color negre, roig o verd.
Du escates de cocodril, arpes d’àguila i aletes membranoses.
Amb una cua acabada en fletxa.
El seu alè es apestos.
Hi ha dracs per Alcoi, Benidorm o el Baix Vinalopó.
Dones d’aigua i sirenes.
Són esperits naturals que preñen figura femenina.
Es fan visibles a la Nit de Sant Joan.
Al nostre llegendari acostumen a ser princeses mores que protegeixen un tresor.
Son conegudes les de l’encantada del Cabeçó d’Or.
La de la Cova d’Ocre o la de Petrer.
Les dones d’aigua són genis locals d’un paratge.
Les sirenes són una varietat d’aquestes.
Els esclafamuntanyes.
Es un exemple d’heroi clàssic.
Amb l’ajuda d’elements màgics, supera totes les dificultats.
Inclosa, l’enveja perversa dels seus germans.
Ferrabàs o Ferro Braç.
Es un gegant.
En certs pobles valencians s’empra com a malnom afectuós.
Per designar a xiquets entremaliats.
Que sempre están fentt maldats.
El Flare Flairon.
És un flare gegantí, d’hàbit terròs i amb una gran panxa.
Roda pels pobles per a emportar-se als menuts que tenen mal comportament.
A més, parlava en castellà en aquella época.
Recordeu que als pobles valencians, sols els forasters paraleven eixe idioma.
Els Gamboxins.
Son esgarrifosos, petits, voladors i d’un negre brillant.
Volen en estols.
Apareixen de sobte durante les nits de molt de vent i ataquen.
A les nostres rondalles apareixen com a Robafaves, el gegant del Romaní o l’Ogre de la caputxa negra.
El mític home del sac.
Es un homenot brut i pollós.
Arriba caminant als pobles amb el seu enorme sac.
El du penjant al coll.
Guaita les víctimes al carrer, amagat per cantons o portals foscos.
Capta l’atenció dels infants amb jocs, cançons o també oferint caramels.
Agafa d’un grapat el primer xiquet roí que troba i el fica dins del sac.
Pot alçar el sac amb una sola mà.
I dins se sent a tots els xiquets plorant i confosos.
Un altre, l’home dels nassos.
Te 365 nassos i li cau ú per dia.
La nit de cap d’any li tornen a eixir tots de colp.
Té nassos la cosa.
Es troba vestit amb un abric llarg i una maleta.
Visita les cases on hi ha xiquets i amenaça d’emportar-se’ls.
Els menuts, per tal que els deixe en pau, acostumen d’oferir-li una moneda.
Miquelot.
Es un individu de costums nómades.
Va de poble en poble.
Sol dur un sac.
Amb aquest temible personatge s’aconseguia que els xiquets no isqueren al carrer sense supervisió.
També es anomenat com el saginer, greixer, pare llop o el Sangueta.
Quarantamaula.
Es un híbrid d’humà i gallina d’origen roí.
Té mig cos cobert de plomes.
I la resta la formen unes potes llargues i poderoses.
Amb un coll de voltor.
La quarantamaula va per les teulades, agafant xiquetes i tirant pedrades.
Un personatge que ens recorda que les formes del mal són infinites.
D’ací el nom de quaranta.
I, a més a més, el mal pot semblar inofensiu.
I per aixó rep la part de gata maula.
Tombatossals.
És un gegant de bona ànima.
Amb l’ajuda dels seus amics va fer posible la fundació de la ciutat de Castelló.
I aquest seria un breu mostrari de la galería d’essers, monstres i fantasmots del nostre imaginari valencià.
Vivim un momento de canvis incessants.
La globalització ens impossa un marcat model cultural.
La transmissió generacional d’histories de pares a fills, d’avis a nets, s’ha trencat.
I les nostres criaturetes populars de cada poble han perdut el seu lloc.
Els nostres monstres representen molt més que els nostres temors ancestrals.
Es tracta de la nostra identitat.
I encara, es resisteix a ser extingida.
https://monstruari.wordpress.com/els-llocs-dels-personatges-fantastics/inicio/
¿Quieres anunciarte en este podcast? Hazlo con
advoices.com/podcast/ivoox/247740
Comentarios
¡Que gran articulo! 😊 ¡Es muy interesante y divertido! Bendiciones🥰😘