A Baler (municipi de la província d'Aurora, Filipines), el 2 de junio de 1899 es baixava la bandera espanyola de la darrera posició defensada, d'una guerra que ja s'havia acabat un any abans. Un destacament de soldats, desconeixedors de la fi de les hostilitats i recelosos dels diversos requeriments rebuts, resistiren fins a l'impossible un setge de 337 dies. En rendir-se, restaven vius 33 militars que foren conduïts a la capital, Manila. El dia 29 de juliol embarcaren al vapor "Alicante"(Compañia Trasatlántica) i , després d'un mes de travessia, arribaven a Barcelona el primer dia de setembre on foren rebuts per les primeres autoritats.
Sense voler treure-lis cap mèrit, podem dir foren els 'últims" en rendir-se, però no pas els darrers en ser repatriats.
Com es va viure a Sant Boi la part final d'aquell conflicte bèl·lic. Tothom opinava de la mateixa manera?. Ja veureu que no hi havia un posicionament homogeni.
A banda, la nostra ciutat, seria el destí de 26 soldats "malalts" repatriats de l'illa de Cuba, el gener de 1901. Avui us parlarem de les seves peripècies i alguna que altra curiositat històrica que hem pogut recuperar dels nostres fons d'arxiu.
Un programa que dediquem a la gran tasca dedicada pel periodista i bon amic Joan Vendrell i Campmany (qui ha anunciat que deixa de fer col·laboracions històriques a la xarxa) i que va ser de les primeres persones en divulgar aquest fet, junts a centenars d'altres, relacionats -de forma majoritària- amb la vida interna de les institucions psiquiàtriques santboianes.
Carles Serret i Bernús
Arxiu Històric Municipal
Sant Boi de Llobregat, 11 de juliol de 2019
Comments