472 - Excàlibur

Jo et supero, Alberto: "Excalifragilísticoespialidoso". Eh que aquesta no l'havies pensat?

Val a dir que hi ha una creença generalitzada sobre Tolkien afirmant que ell estava encisat pel món artúric i això és totalmente fals. De fet J.R.R. Tolkien considerava tot el cicle artúric quelcom francès, quelcom normand, i per tant era absolutament enemic d'aquest ingredient cultural perquè ell idealitzava una Anglaterra anglosaxona pura i no podia ni veure en pintura la invasió normanda. A més cada dos per tres hi ha analfabets que et diuen que Tolkien agafa l'Excàlibur i et construeix una Andúril i un mag Gàndalf i un rei que recupera al poder como Aragorn, etc. blablablá, i és fals. A Tolkien tot l'univers artúric li generava molts mals de cap. Era un home tan obsessionat per l'ordre i per crear un relat complex però que no deixés cap detall sense lligar que trobar-se amb uns mites cèltics barrejats, sense sentit, desordenats, plens de variants, de personatges, etc, el treia de polleguera. Es pasava la vida reescrivint esborranys, textos i corregint quan li venia de gust, de manera que hi ha mil versions i canvis de moltes coses dins la seva obra. Quan els fans li escriven cartes preguntant-li "ah, vostè admira el món artúric, oi?", ell per poc no els clavava un mastegot. A més era un home que tenia bastant mal caràcter personal.

I no esmenteu l'espasa de Vilardell o Vilardella, que és la versió més nostrada de l'Excàlibur. Tanta globalització anglosaxona és el que té...