7. Les profunditats

Duc a les mans aquest cofre, que el veia petit però ara és més gran. i veig que més enllà hi ha una altra porta i la torno a travessar i tanco al meu darrere. Sento més enllà de la terra, a la foscor de la càmera més profunda del cor d'existir. No sé què he fet que he deixat d'existir. No sé què he fet que m'estic desfent. No sé què m'ha passat que els meus peus ja no trepitgen del tot el terra. Com si estigués trobant una nova manera de camin