Boccherini, l'"outsider" del Classicisme (2/5)

Avui hem sentit: Quintet en mi major, op. 11 núm. 5; fragments de la sarsuela "La Clementina" (Obertura, ària "O qual sincero amor", i Finale). Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.