Capítol 16: Sobre el joc

Has pensat mai que potser la vida és una mena de partida? Vas passant pantalles, esquivant obstacles, acumulant vides… i quan creus que ja ho tens dominat apareix un altre “repte final”. Potser per això diem tant allò de “la vida és un joc”. Però… realment sabem jugar? O encara millor: en quin moment vam deixar de fer-ho?

Quan som petites juguem constantment. Inventem mons, personatges, normes absurdes… qualsevol objecte pot convertir-se en una aventura. I després creixem i sembla que algú ens convenç que jugar és infantil. Que ara toca ser persones serioses, productives, eficients… Com si divertir-nos hagués de tenir sempre una utilitat. Ara tot ha de servir per alguna cosa: rendir, produir, optimitzar, monetitzar…

Estem jugant nosaltres… o ens estan jugant? A quin joc juguem? Al nostre o al de no se sap qui? Jugar també pot ser una forma de llibertat. Un espai on provar, equivocar-nos, improvisar, crear… sense que tot estigui en joc constantment.

Avui obrim les portes d’una nova Eixida dedicada al joc. Amb moltes ganes de jugar amb vosaltres i de reflexionar sobre l’impacte que té en les nostres vides, amb les seccions habituals, amb convidades especials i molta música.

Tot plegat, com sempre, dirigit, produït i conduït per Mariona Rabasa Yrla i Jordi Muñoz Jovell.