Desfici de mar. Alquímia

Alquímia. Poema del recull 'Desfici de mar'

Et sobta el desig de ser brasa encesa,
de fondre't en un respir i ser cendra.
Han passat rabents ràfegues de foc
per les vèrtebres nues: arpa eòlica.
Ja no sents crepitar els ossos pelats

ni la ferum del teu peu dret corcat.
Fumeja mandrosa i lleu la foguera,
i ara et toca destriar això d'allò,
llimar i moldre, colar i anivellar.
(El desfici del voltor t'assossega.)

Saps que el tarquim en essència
que surt de malla i sedàs
no pot passar la duana.
Altre cop alambí i filtre
purifiquen el solatge.

Tot el recapte esporgat
enyora vincles antics,
per mantenir-se en ufana.
No cal explicar per què:
lligues tall i cassigall.

Als ampits de les finestres
—mestral, calima o boirim—,
s'esqueixa la terra als testos.
Hi aparelles fem i reg,
un inici de prec i plor.

Les escletxes filtren llum,
pedra i riu es bressen junts,
i invoques als fils de sol
un cobricel tot brodat
des d'on fer i caminar el món.


Poema: Lena Paüls
Veu: Andreu Sotorra
Música: 18 mila giorni
Intèrpret: Gianmaria Testa
Composició: Gianmaria Testa
Àlbum: Vitamia, 2011