Contrafoc al paradís. Poema del recull 'Desfici de mar'
I
Una capa de rostoll gris,
epigrama calcinat —contrafoc—,
encercla, astuta, el paradís.
Mentre el polsim del sol
solidifica en lava
el drac i els esbarzers,
una espurna covada
entre encenalls
fon bous i esquelles,
anapest i pardal.
II
Unificats i fixats els colors
un a un, amb metxa i fuet,
per una maniobra del carbó
(que ara no podrà guixar a les parets
diftongs i sinalefes.)
Cap tralla tallafocs
feta en plena contesa
minva la foguerada.
Per això es lliura al foc,
restableix l'ordre, diu.
32
III
Farigoles despentinades,
fòssils al relleu del camí,
emmascarat el marge
la clivella implora aigua.
Fumats els matolls i la llosa,
dessota hi apunta un pensament d'herba:
gram, gram, gram, gram, gram.
Arborada la tramoia,
un fumerol de no res
anuncia la represa:
Codolada (i faristol.)
IV
El descampat erm atia
la renovació a crits.
Els fumalls faran replà
per tornar a plantar la falla.
Mentre els neons vencen la nit,
posem per testimoni el sutge
(qualsevol cosa ajuda a reverdir.)
Desfibrat el miratge,
desactivat el giny,
toca estassar camins
i adobar amb cendra l'alba.
Poema: Lena Paüls
Veu: Rosa Masanés
Comments