Desfici de mar. El camí és la meta — 1

El camí és la meta (I). Poema del recull 'Desfici de mar'

Vas fugir sola, sense eines ni amics;
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.
Xiula el mestral per la porta ajustada
i la capa de pols s'arremolina
en ones i fistons entorn dels mobles.
Al port es gronxa l'altra nau varada,
on uns peons estiben grans i oli:
La travessia comença a arbre sec.

Poema: Lena Paüls
Veu: Alumne de 2n d'ESO. Institució Montserrat SCCL, de Barcelona