Desfici de mar. Mudança

Mudança. Poema del recull 'Desfici de mar'

Ens cal un escenari
per la rebel·lió.
Ens cal una mirada
per arrelar-hi la idea.

Ens trobem dins l'incendi,
amb túnica taronja.
rebolcant-nos per terra,
comença a ploure fang.

Sortim del foc fetes equació,
les túniques amb cicatrius
l'ànim ple de forats:
Som una igualtat amb incògnites.

Embolcall i fons de crisàlide,
peu a terra, ala bategant,
amb l'impuls nou de trobar signes
que ens ajudin a fer mudança.

Reunim tota cosa dispersa
i ho deixem absorbir al mirall,
després ens prenem aquell filtre
i ningú ens reconeixerà.

Separant el suc de l'argila,
crosta i penca de vidre,
llot per tornar a pastar,
menjar, beure i pinyol.


Com sempre, el joglar de la tribu
té al davant or, espasa i copa.
Pren la iniciativa, i riu,
i el clan l'imita tot confós.

Revulsiu del món fent cleques,
un fibló subtil i el llindar
que transforma el gel en mestral
i esventa adob i llavor nova.

Poema: Lena Paüls
Veu: Carme Andrade
Música: Simfonia 101 del rellotge. Joseph Haydn
Interpretació: Waldo de los Rios. Àlbum Sinfonías2, 1974