Desfici de mar. Nua i solar

Nua i solar. Poema del recull 'Desfici de mar'

Desembarques a l'arena roent,
t'arrossegues cap al passeig
de palmeres malaltes als parterres,
esquives cotxes, motos i tramvia,

i arribes a una plaça
on un grup nombrós debat no saps què.
T'acullen i et fan lloc a la rotllana.
Parlen de la sequera i de la set,

i del morrut roig que mata palmeres.
La xafogor de l'hora t'ensopeix.
Quan és el teu torn, dius a l'assemblea
que coneixes una drecera

per arribar a l'aigua de boca,
i molts s'avenen a seguir-te.
Tot és arribar i justar a ultrança
pel control del rajolí de la font.

Assedegada, refàs el camí
cap a la platja, des d'on veus la barca,
un punt inabastable,
que festeja amb el sol que fuig.

De nit, estirada sobre un tou d'algues,
escoltes la remor de la ciutat,
mentre el somni escapçat
arrela en la mirada d'algú altre.

Mig enfonsada al ris de l’ona,
vols que la marinada et plegui,
rosa, rosae, amb pues de pescar.

Poema: Lena Paüls
Veu: Antònia Farré
Música: Canto (Segrete stanze), de Gianmaria Testa
Intèrpret: Gianmaria Testa. Àlbum: Extra-Muros, 2021