Desfici de mar. Un pam de saó

Un pam de saó. Poema del recull 'Desfici de mar'

Entre estadants nouvinguts, forastera,
et costarà gestionar bé el rostre,
per això assages posats i carotes,
uns quants codis i tota la gramàtica.

En la intersecció de tarda i nit,
agombolant adob i nous esqueixos,
prepares el matalàs i el coixí,
sense treure els ulls de la claraboia.

Mires atenta les ombres xineses
—hi desxifres objectes, gent i estels—,
que et lliguen al desfici de mar alta,
record i oblit en confusa harmonia.

Una veu fa trontollar l'envelat
i plou confeti i pètals de rosa,
matèria noble que aprofites,
mentre invoques que s'omplin cisternes.

Cants entusiastes poblen la nit
i fan descarregar la nuvolada
que assaona per un temps la terra
i, encara, omple pantans per als veïns.

Quan totes les fonts canten solidàries,
un nou ou de fum clivella la bassa.
Abans d'esclafar-lo, crides, corpresa:
Fi del cicle! I tanques la carpeta.


Poema: Lena Paüls
Veu: Andreu Sotorra
Música: Miniera
Intèrpret: Gianmaria Testa
Composició: Giunio Bruto Cherubini i Cesare Andrea Bixio
Àlbum: De questa parte del mare, 2006