Domènec Valls, des de Ciutat Meridiana

El barri de Ciutat Meridiana, junt amb Torre Baró i Vallbona constitueix la “Zona Nord”, dins del districte de Nou Barris de Barcelona. Són tres barris molt diferents urbanísticament, amb problemes molt específics, però que continuen compartint mancances importantíssimes. La pel·lícula “El 47” ha posat Torre Baró damunt la taula, cosa que ha estat una molt bona injecció de dignitat i reconeixement per als veïns. Però Ciutat Meridiana, la “Meri”, i Vallbona també s’ho mereixen.
Ciutat Meridiana és en un espai en què, en el seu moment, es va descartar de fer-s’hi un cementiri, per massa humit, però que es va aprofitar per construir-hi una ciutat plena de blocs. Durant molts anys, Ciutat Meridiana va ser un barri treballador on vivien moltes persones procedents de la migració peninsular. Amb moltes barreres arquitectòniques (Déu n’hi do, les pujades!) i un transport públic molt deficient.
Més endavant alguns d’aquests veïns van fer el salt a zones més accessibles de Barcelona i van vendre o llogar els pisos als nouvinguts de darrera fornada, els quals es van trobar empantanegats enmig de la crisi del 2008. Perdre la feina quan s’està hipotecat fins al coll, té conseqüències gravíssimes. I d’aleshores ençà ha estat un rosari inacabable de desnonaments, fins al punt que el barri té el sobrenom de “Villa desahucio”.
Avui parlarem de tot plegat amb mossèn Domènec Valls, salesià, i rector de la parròquia del barri, Sant Bernat de Claravall.