Emissió 5 - Reivindicació dels Grans Arbres de Sant Llorenç del Munt

En la cinquena emissió d'Això és La Mola, a Matadepera Ràdio, que fet amb l'Albert Vicens una ruta molt llarga i intensa aprofitant que és multifacètic: biòleg, historiador, professor de ciències naturals, escalador i autor de diversos llibres, com "La Mola, Persones i Camins", "La Vessant Desconeguda de Sant Llorenç del Munt", "Els Arbres Monumentals de Catalunya", "Excursions als Naixements dels Rius de Catalunya" i aviat sortirà una altra publicació sobre els "Grans Arbres del Vallès Occidental".
L'Albert va començar a voltar de molt petit per la muntanya, acompanyant al seu pare, al qual va sentir l'expressió "llorençar" com a sinònim d'anar d'excursió, però aplicada directament a Sant Llorenç del Munt.
Així hem sortit a llorençar amb l'Albert, oberts a les múltiples possibilitats que els seus coneixements ofereixen. Com l'Albert és biòleg i confessa que té "una debilitat especial pels arbres", finalment una part important del recurregut ha passat pels arbres llorençans més emblemàtics.
Aquesta agradable ruta ha tingut un moment trist quan al parlar de l'únic arbre catalogat com a Monumental a Sant Llorenç del Munt, el Pi de les Quatre Besses, ha confirmat que, per culpa de la malaltia que pateix des de l'any 2003, "s'està morint, a tot estirar li queden 10 anys".
L'Albert diu que, el substituit llorençà en l'inventari d'Arbres Monumentals podria ser la Pinassa del Dalmau.
També adverteix s'està morint la Pinassa que dona nom a la Balma de la Pinassa, de la Canal Freda. L'Albert explica que les emblemàtiques Pinasses del Sant Llorenç del Munt estan afectades per un fong. "Totes les pinasses grans estan podrides per la part de baix, hi ha gent que està treballant", però encara no es té la cura.
En relació a uns altres arbres característics de Sant Llorenç, els Pins Cargolats de l'Era dels Enrics, l'Albert considera que les seves formes són el resultat de l'acció humana, d'algú que fa un segle es va entretenir a moldejar-los i proposa el repte de trobar testimonis directes d'aquesta tasca.
També reclama protegir el Faig de les Teixoneres, del qual també hi han diverses teories. L'Albert creu que el seu origen cal buscar-lo en l'acció d'un carboner o, fins i tot, d'un ocell, que haurien portar una llavor aïllada fins a Sant Llorenç.
Al parlar d'un dels seus llibres més coneguts, "La Mola, Persones i Camins: 25 rutes per arribar al Cim", l'Albert ha volgut dedicar a l'audiència d'Això és La Mola, una ruta més, que seria la 26 i que passa per la Canal Freda.