Encara que a última hora, ens afegim a l’homenatge que la xarxa li dedica a J.V.Foix, i com tantes vegades dinamitza el víctor des del seu bloc. La tria del podcast d’avui, un sonet del Sol i de dol (la barreja de modernitat i de motius medievals d’este poemari sempre m’ha impactat). Hem optat per “On són, oh mar, els déus i llurs imatges”, un text que Joan Guinjoan ja va musicar. Nosaltres, però, l’acompanyem d’una gavota de Jean-Philippe Rameau. On són, oh mar, els déus i llurs imatges Que et feren immortal? El tron espars Per ribes closes i ports sense fars, On és? Ets presa de l’or de les platges. No hi ha velers ni llenys que et donin gatges Sinó la nau veloç que ignora atzars O els acers submarins prenyats de dards; Pèlag vençut, no reclames ostatges. Naus voladores en deserts celestes T’albiren morta en llur esguard fugaç, -Jaç d’ondines, solaç nocturn dels astres! No et nodreixen tempestes ni malastres: -Als qui vencen els cels, dóna la faç, I al gosat dels teus fons, noves conquestes!
Comments