Joan Salvat-Papaseit · «Ni nosaltres esclaus»

L’altre dia va caure a les meues mans l’edició facsímil de la Poesia completa de Joan Salvat-Papasseit. Vaig fullejar-lo una mica, i al final del volum s’hi apleguen reproduïts uns textos esparsos del poeta. I m’encuriosiren, doncs anaven més enllà de la poesia, i tractaven temes decididament polítics.

És així com em vaig capbussar a la mar d’internet, i vaig descobrir una vessant completament nova per a mi de Papasseit, el seu catalanisme. I encara més, vaig topar-me amb la història de l’edició del llibre, de l’any 1976, duta a terme per la impremta de l’Exèrcit Popular Català (que entre falsificació de passaports i reproducció de cartells hi intercal·lava l’edició de poesia).

No tenia pressa per fer un podcast d’asteroide de Papasseit d’algun dels fragments finals del volum, com mai en tenim per estes coses al basar. Però m’ha semblat que era adequat fer-ho ara, que en vespres d’una declaració de sobirania, i que hi ha tòpics que s’arrosseguen de Papasseit fins avui.

La música que acompanya el text és del lleidatà Enric Granados, la Danza española núm. 5, interpretada per Sharon Isbin.