José Ginés Alonso i la precarietat dels cuidadors de persones amb discapacitat

Durant la pandèmia, en què tots vam experimentar la fragilitat, es va produir una revaloració de tasques que habitualment ens resulten invisibles o fins i tot que són menystingudes: des de la rellevància d’un bon servei de neteja fins a tot allò que té a veure amb l’atenció i cura de les persones. En tots els àmbits, la salut, l’escola…, però també el social, perquè la relació entre les persones és essencial, vam descobrir.
Sembla, però, que totes les reflexions que ens vam fer s’han oblidat un cop hem començat a veure’ns les orelles. I avui, com abans, professions que són essencials per a la nostra salut física i mental continuen en la precarietat. Són poc reconegudes i estan mal pagades.
Volem parlar-ne avui amb José Ginés Alonso, monitor (o hauria de dir, realment, educador?) i treballador del Centre Ocupacional Caviga, un centre per a persones amb discapacitat intel·lectual de Viladecans. Jose és també delegat sindical dels treballadors del centre, que han iniciat una campanya de difusió de les seves condicions laborals com a forma de reivindicar els seus drets.