Joseba Achotegui, intel·ligència migratòria

Segurament quan sentim L’emigrant, aquesta cançó extraordinària amb lletra de Mn. Cinto i música d’Amadeu Vives, que acabem d’escoltar en versió del legendari Emili Vendrell, a molts de nosaltres se’ns posen els pèls de punta. Perquè durant molt de temps, l’experiència migratòria que vam viure a Catalunya i a Espanya ha estat experiència d’haver de marxar, d’enyorar, de crear una nova vida lluny de la pròpia terra. I L’Emigrant és un cant que sempre hem escoltat amb emoció.
Avui, però, la realitat és una altra. Moltes dones i homes, de vegades de terres molt llunyanes, arriben a casa nostra i s’enfronten no només a l’enyorança que tan bé descriu el poeta, sinó a desafiaments durs: la regularització legal, l’atur i la recerca de feina, trobar un habitatge digne, guanyar-se la vida en un medi sovint hostil i continuar ajudant els de casa, la separació de persones estimades (pares i fills) i un llarg etcètera. Per no parlar de qui, a més a més, per arribar a casa nostra ha fet un llarg i atzarós viatge amb risc de la pròpia vida.
Unes dificultats grans, que deixen empremta. Per parlar-ne ens hem citat aquest vespre amb el Dr. Joseba Achotegui, psiquiatra, psicoterapeuta, professor de la Universitat de Barcelona. El Dr. Achotegui té una gran experiència professional en l’atenció a persones que viuen o han viscut processos migratoris. És director del Servei d’atenció psicopatològica i psicosocial a Immigrants i Refugiats de l’Hospital de Sant Pere Claver de Barcelona. I és, també, el creador d’un terme que expressa bé la situació que viuen persones i famílies que viuen o han viscut processos migratoris: la Síndrome d’Ulisses. Ho explica molt bé en una publicació de Ned Ediciones que es diu La inteligencia migratoria. Manual para inmigrantes en dificultades.