Iniciar un concert de Jazz al JCLV amb un tema Free encara no ho havíem fet i sempre hi ha d'haver una primera vegada. L'Iván González es va palplantar davant l'escenari i la resta de músics se'l van quedar mirant a l'espera d'ordres. Així doncs, l'Iván va començar a manipular els braços gesticulant amb les mans i dits, tot i indicant a cadascun dels músics què se li demanava. Van començar a sonar sons, silencis, músiques, ritmes o no, cops de ritme, grinyols, etc, a voluntat del director. Aquesta és una praxis comprensible pel qui ja ho ha vist alguna vegada i pot ser un missatge indesxifrable pel qui ho veu i escolta per primera vegada. Així va passar doncs, que algunes cares, a l'inici amb la clara expressió de la sorpresa, manifestaven després un cert temor i fins i tot disgust en veure que "allò" continuava sense parar. Però finalment va parar i el nostre magnífic públic, el qual es va mantenir en un respectuós silenci, va aplaudir de bon grat. Natsuko Sugao va agrair els aplaudiments i crec que va presentar projecte i músics.
Comments