La pedra seca amagada d'Escornalbou

'La pedra seca amagada d'Escornlabou', de Lena Paüls
Rapsoda: Rosa Mateu
Poema llegit al Monestir de Montserrat a l'acte literari 'Geografies literàries del Baix Camp i Montserrat', en la cloenda de la 57a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat (22-II-2026).

Boscos d'Escornalbou,
pinedes sobre un paisatge humanitzat
amb pedres arrencades del llit de la mare terra.
La vida s'estenia dins de pans de llicorella.
Els ceps de garnatxa, de macabeu,
de xarel·lo i de picapoll
creixien sostinguts per parets ancestrals,
als pendents de la muntanya.
Vinyes assetjades per sequeres i mestralades,
vinyes arrasades per la fil·loxera.
Els pins han colonitzat l'erm de rabasses vençudes,
a les muntanyes abruptes d'Escornalbou.
¿Quina cendra ha amagat els replans
fixats amb marges de pedra seca
que expliquen l'afany d'un poble mil·lenari?