249 El cuerpo, un microcosmos de la sociedad. La..
249 Sopar Hora Europea
Dijous 21 de març de 2024
El cos, un microcosmos de la societat
La pell, un embolcall humà
Ens preguntem perquè hi ha tantes persones que es fan tatuatges? Veiem joves i adults tatuats que ben segur ho han fet amb alguna intenció: per recordar un esdeveniment, una data inoblidable, un nom, un record, per refermar el propi jo, per identificar-se... Un tatuatge no és únicament estètic, és un missatge que perdura per sempre marcat a la pell, és a dir, una empremta a la dermis, a la capa de la pell inferior a l’epidermis.
El biòleg André Giordan en el seu llibre El meu cos, la primera meravella del món sobre la pell humana diu: «La meva muralla (quatre metres quadrats de pell) està plena de captadors (detectors de cops, de temperatura…), està dotada d’un climatitzador (els porus), d’un servei d’informació (els cinc sentits) de comunicacions ràpides (els nervis)….». És una descripció sorprenent del cos humà, ja que la pell és el més visible i extern que mostrem. Per tant, la pell detecta la calor, el fred, té una textura rugosa o suau, queden les marques de lesions a causa d’accidents...
La pell embolcalla la persona i la pell es una mostra del que som: pell pàl·lida, delicada, enrogeix... El que per alguns és embellir la pell en sentit estètic i decoratiu amb tatuatges, per altres és embrutar-la i produeix un cert rebuig. Hi ha diferents tècniques per realitzar-los, però els tatuatges no són cap fenomen actual, ja que tenen una llarga trajectòria històrica: des de diferents ètnies, cultures ancestrals, tribus, tradicions religioses, exploradors, grups de màfia, col·lectius criminals... o a la Segona Guerra Mundial en què els nazis marcaven els jueus en els camps de concentració per identificar-los. Segons els antropòlegs, la primera identitat ens ve donada pel cos que és un reflex de la societat que serveix precisament per identificar la posició social, el prestigi, discriminació, marginació, segons les formes i els símbols.
Aturar-nos i observar tatuatges és com un espectacle perquè n’hi ha de moltes menes i de gran diversitat de colors. És com una obra d’art expressada en un llenç sobre el cos humà. La pell convida al sentit del tacte per poder tocar-la i acaronar-la. El neuròleg Jordi Montero en el seu llibre A flor de piel fa una interpretació de les carícies i de les emocions des de la neurologia i convida a percebre els canvis en la nostra pell des d’una base biològica.
Per apropar-nos i tocar la pell desenvolupem el sentit del tacte que es defineix com el sentit més primari i més ric, ja que comença des de l’inici de la vida i arriba fins al final de l’existència. Sabem que el tacte ens ajuda en la comunicació no verbal per expressar tantíssimes emocions, des de l’alegria a la tristesa, des de l’acceptació al rebuig, des de l’amor a l’egoisme. Tot això, també és possible des dels tatuatges que expressen diferents significats. Per tant, ens preguntem: Com afecten a la nostra pell els tatuatges? Com la pell humana detecta qualsevol esdeveniment? I podem considerar actualment els tatuatges com un fenomen social?
Assumpta Sendra Mestre
249 Sopar Hora Europea
Dijous 21 de març de 2024
El cos, un microcosmos de la societat
La pell, un embolcall humà
Ens preguntem perquè hi ha tantes persones que es fan tatuatges? Veiem joves i adults tatuats que ben segur ho han fet amb alguna intenció: per recordar un esdeveniment, una data inoblidable, un nom, un record, per refermar el propi jo, per identificar-se... Un tatuatge no és únicament estètic, és un missatge que perdura per sempre marcat a la pell, és a dir, una empremta a la dermis, a la capa de la pell inferior a l’epidermis.
El biòleg André Giordan en el seu llibre El meu cos, la primera meravella del món sobre la pell humana diu: «La meva muralla (quatre metres quadrats de pell) està plena de captadors (detectors de cops, de temperatura…), està dotada d’un climatitzador (els porus), d’un servei d’informació (els cinc sentits) de comunicacions ràpides (els nervis)….». És una descripció sorprenent del cos humà, ja que la pell és el més visible i extern que mostrem. Per tant, la pell detecta la calor, el fred, té una textura rugosa o suau, queden les marques de lesions a causa d’accidents...
La pell embolcalla la persona i la pell es una mostra del que som: pell pàl·lida, delicada, enrogeix... El que per alguns és embellir la pell en sentit estètic i decoratiu amb tatuatges, per altres és embrutar-la i produeix un cert rebuig. Hi ha diferents tècniques per realitzar-los, però els tatuatges no són cap fenomen actual, ja que tenen una llarga trajectòria històrica: des de diferents ètnies, cultures ancestrals, tribus, tradicions religioses, exploradors, grups de màfia, col·lectius criminals... o a la Segona Guerra Mundial en què els nazis marcaven els jueus en els camps de concentració per identificar-los. Segons els antropòlegs, la primera identitat ens ve donada pel cos que és un reflex de la societat que serveix precisament per identificar la posició social, el prestigi, discriminació, marginació, segons les formes i els símbols.
Aturar-nos i observar tatuatges és com un espectacle perquè n’hi ha de moltes menes i de gran diversitat de colors. És com una obra d’art expressada en un llenç sobre el cos humà. La pell convida al sentit del tacte per poder tocar-la i acaronar-la. El neuròleg Jordi Montero en el seu llibre A flor de piel fa una interpretació de les carícies i de les emocions des de la neurologia i convida a percebre els canvis en la nostra pell des d’una base biològica.
Per apropar-nos i tocar la pell desenvolupem el sentit del tacte que es defineix com el sentit més primari i més ric, ja que comença des de l’inici de la vida i arriba fins al final de l’existència. Sabem que el tacte ens ajuda en la comunicació no verbal per expressar tantíssimes emocions, des de l’alegria a la tristesa, des de l’acceptació al rebuig, des de l’amor a l’egoisme. Tot això, també és possible des dels tatuatges que expressen diferents significats. Per tant, ens preguntem: Com afecten a la nostra pell els tatuatges? Com la pell humana detecta qualsevol esdeveniment? I podem considerar actualment els tatuatges com un fenomen social?
Assumpta Sendra Mestre
