A les Portes de Troia

Si us parlem dels grans pensadors de l'edat mitjana, segurament us vindran al cap personatges com Isidor de Sevilla, Beda el Venerable o Guillem d'Ockham. Però avui, en aquest episodi exclusiu, rescatem de l'oblit un autèntic erudit de l'Europa del segle IX que amaga molt més del que sembla a primera vista. Viatgem al cor del Renaixement Carolingi per resseguir la vida d'un aristòcrata franc que, des dels murs de la mítica abadia de Fulda, va esdevenir un dels cervells més privilegiats de la seva època. En aquesta píndola descobrirem: Qui era l'home considerat el "ministre d'educació" de Carlemany, i per què li va posar un malnom tan peculiar al nostre protagonista? Què s'amaga darrere de la seva obra magna, un llibre fascinant ple d'il·lustracions que semblen sopes de lletres impossibles? Quina relació té la seva joventut amb una de les setmanes més fredes de l'any a casa nostra? I, sobretot... quin és el veritable i ocult significat del nom "Rabanus Maurus"? (Us donem una pista: amaga una metàfora germànica tan obscura i genial que sembla sortida d'una saga de fantasia moderna). De fet, podria ser el nom d'un personatge malvat de Star Wars. Tot això i molt més, en una nova píndola! Moltíssimes gràcies per fer possible A les Portes de Troia. Sense el vostre suport, aquest viatge al passat no seria possible. Esperem que el gaudiu!

L'any 1900, uns pescadors d'esponges grecs es refugien d'una tempesta vora una illa petita anomenada Anticitera. Mentre esperen que amaini, decideixen capbussar-se... i troben un vaixell enfonsat feia dos mil anys. Entre tot el tresor que troben, se n'enduen també un bloc de bronze rovellat, tan lleig que gairebé ningú li fa cas durant mesos. Fins que un dia es trenca en dos sense voler... i a dins hi apareix una roda dentada que amaga un mecanisme més complex que qualsevol altra cosa fabricada fins a més de mil anys després. Avui, amb els nostres mecenes, expliquem la història del mecanisme d'Anticitera: un ordinador de fa dos mil anys. Benvinguts al calaix de bronze que amagava el cel, benvinguts A les Portes de Troia.

L'any 490 aC, a la platja de Marató, un ancià desembarca d'un vaixell persa per guiar un exèrcit invasor cap al cor de l'Àtica. No és cap mercenari, és l'antic tirà d'Atenes, que torna a casa després de gairebé vint anys d'exili, escortat pel poder militar més gran del món conegut. Ell mateix ha triat aquesta platja. Es diu Híppies, i els atenencs temen el retorn del seu propi tirà, disposat a recuperar el poder gràcies a les espases perses. Avui repassem la vida de l'últim governant dels Pisistràtides: un home que va passar de l'aclamació popular a convertir-se, per a la tradició grega, en l'arquetip del traïdor que va portar l'enemic fins a la porta de casa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, tanquem temporada repassant la història d’un dels nostres acompanyants més fidels: els pets. Com han viscut les diferents cultures històriques el fenomen de les ventositats?

Si consumim sèries policíaques o novel·la negra, hem assumit que la funció principal de la policia és perseguir assassins, atracadors o lluitar contra el crim organitzat. Però la història ens demostra que la realitat és molt diferent. L'objectiu fundacional dels cossos policials moderns no era erradicar el crim, sinó imposar i protegir un ordre econòmic i, sobretot, monitorar i neutralitzar qualsevol oposició política. I per fer-ho, els Estats van dissenyar una maquinària amb dues cares: la policia uniformada per mostrar el poder als carrers, i la policia secreta per infiltrar-se, espiar i sabotejar des de les ombres al seu gran enemic històric: el moviment obrer revolucionari. Benvinguts a les clavegueres de l’Estat modern, benvinguts A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem a l'any 490aC per repassar la Primera Guerra Mèdica i la batalla de Marató. Analitzem els motius polítics que van portar l'Imperi Aquemènida de Darios I a projectar-se cap a l'Egeu i la Grècia continental, així com el paper desencadenant de la Revolta Jònica. Descobrirem el xoc tàctic entre la falange hoplítica de les polis d'Atenes i Platea davant l'exèrcit persa, desgranarem les decisions estratègiques clau a la plana de Marató i separarem la realitat històrica de la construcció mítica posterior al voltant del corredor Filípides.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, descobrim la "cara B" d'un dels monarques més importants i, alhora, mitificats de la nostra història: Jaume I el Conqueridor. En un programa molt especial enregistrat en directe amb públic des del Museu d'Història de Catalunya, just davant de la reproducció de la seva tenda reial, deixem de banda la imatge triomfal per endinsar-nos en els seus fracassos. Repassem la seva infantesa com a orfe i captiu, el seu desastrós debut militar a Peníscola, l'intent frustrat de croada a Terra Santa i una caòtica vida personal que li va costar excomunions papals. A més, analitzem les constants revoltes mudèjars i nobiliàries i el polèmic testament que va acabar dividint la Corona d'Aragó.

En aquesta píndola exclusiva per a mecenes, viatgem al segle XIX per analitzar l'impacte tàctic i tecnològic del fusell d'agulla Dreyse, la primera arma de retrocàrrega adoptada massivament.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la història d’un llibre ben especial, el Beat de Girona, i d’Ende, l’artista que el va il·lustrar.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre l'origen de la policia com a institució clau de l'Estat modern. Repassarem com la societat va passar d'un model d'autodefensa comunitària en armes, com l'antic sometent, a la creació d'un aparell burocràtic i militar separat de la ciutadania. Analitzarem com l'ascens de la burgesia, la Revolució Industrial i el temor al moviment obrer naixent van fer necessària una nova força dissenyada per protegir la propietat privada, controlar la dissidència i imposar el nou ordre capitalista. Amb Martí Abril.

Si llegim un llibre de fantasia o mirem una pel·lícula medieval, els grans castells sempre cauen en èpiques batalles o llargs setges. Però la realitat de la guerra a l'edat mitjana sovint era molt menys glamurosa. L'any 1204, el Château Gaillard, l'orgull de Ricard Cor de Lleó, portava mesos assetjada per l'exèrcit francès. Els murs resistien i els defensors aguantaven. Semblava impossible que la fortalesa caigués. Fins que un petit grup de soldats francesos va mirar cap amunt i va trobar l'únic punt feble del disseny arquitectònic: el conducte de les latrines. Benvinguts a l'assalt més escatològic de la història, benvinguts A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassem el procés de la unificació alemanya: del fracàs del Parlament de Frankfurt el 1848 a la proclamació imperial al Saló dels Miralls de Versalles el 18 de gener de 1871. Analitzem el paper del Zollverein, el fracàs liberal, l'ascens de Bismarck i la seva "realpolitik", les tres guerres d’unificació i les conseqüències que van transformar el mapa d'Europa per sempre.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, dediquem un programa molt especial a en Sergio Rodríguez i viatgem a l'edat mitjana per desgranar l'origen d'un dels mites més fascinants de la història: el regne imaginari del Preste Joan.

Si pensem en el gran naufragi de la història d’Anglaterra costa no pensar en el desastre del Titanic, que va tenir lloc l’any 1912. El cert és, però, que si hi hagués un medievalista a la sala, potser tindria una opinió diferent i, si es troba de bon humor, explicaria el naufragi de la Nau Blanca, ocorregut gairebé vuit-cents anys abans. Un desastre molt similar: una nau puntera tecnològicament, en el seu viatge inaugural, que va patir un naufragi per la supèrbia del seu capità i que va provocar la mort de centenars de persones, bona part d’elles membres de la noblesa normanda. Benvinguts al - breu - viatge de la Nau Blanca. Benvinguts A les Portes de Troia!

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Guerra de les Malvines, el conflicte que va enfrontar l’Argentina i el Regne Unit entre abril i juny de 1982 pel control de les illes Malvines, a l’Atlàntic Sud. L’Argentina les va ocupar inicialment, però el govern britànic de Margaret Thatcher va enviar una flota per recuperar-les. Després de combats navals, aeris i terrestres molt intensos, les forces argentines es van rendir el 14 de juny de 1982. La victòria britànica va reforçar Thatcher, mentre que la derrota va accelerar la fi de la dictadura militar argentina. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, continuem el nostre viatge per la Gran Muralla xinesa. Descobrirem com l'obsessió i la por a una nova invasió mongola van portar la dinastia Ming a construir la icònica frontera de pedra que tots coneixem, amb torres de vigilància i un curiós morter fet amb arròs. Repassarem com el Ministeri d'Obres Públiques va organitzar aquesta titànica construcció i, finalment, analitzarem la seva caiguda per la traïció d'un general, el seu llarg abandonament sota els Qing i la seva resurrecció moderna com a símbol nacional i turístic durant la República Popular de la Xina.

Si pregunteu a qualsevol amant de la fantasia o jugador de rol on comença una gran aventura, la resposta gairebé sempre és la mateixa: en una taverna. Però, d'on neix aquesta institució? Per trobar les primeres tavernes de la història hem de viatjar quatre mil anys enrere, a les grans ciutats de l'antiga Mesopotàmia. De fet, podem dir que l'ordi i el blat fermentats són el fonament de les grans civilitzacions antigues. A Babilònia i a Sumer, la vida quotidiana girava al voltant del temple, el palau i la cervesa. En aquest món, les primeres tavernes van esdevenir el centre de la vida social, regentades normalment per dones exposades a un codi legal molt exigent. Avui, amb els nostres mecenes, viatgem a la barra de bar més antiga del món i brindem amb Ninkasi. Benvinguts a les tavernes de Babilònia, benvinguts A les Portes de Troia.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Guerra de les Malvines, el conflicte que va enfrontar l’Argentina i el Regne Unit entre abril i juny de 1982 pel control de les illes Malvines, a l’Atlàntic Sud. L’Argentina les va ocupar inicialment, però el govern britànic de Margaret Thatcher va enviar una flota per recuperar-les. Després de combats navals, aeris i terrestres molt intensos, les forces argentines es van rendir el 14 de juny de 1982. La victòria britànica va reforçar Thatcher, mentre que la derrota va accelerar la fi de la dictadura militar argentina. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, iniciem un viatge per descobrir la història de la Gran Muralla xinesa. Desmuntarem els seus mites i repassarem com les dinasties Qin i Han van aixecar i allargar aquests primers murs de terra per frenar els nòmades i protegir la Ruta de la Seda. A més, aprofitarem l'ocasió per entendre la visió cíclica de la història de la Xina, el concepte del "Mandat del Cel" i l'impacte que va tenir la invasió mongola del segle XIII sobre aquesta fortificació colossal.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem del final del regne visigot, de l’arribada dels exèrcits islàmics a la península Ibèrica i dels primers anys d’al-Àndalus.