Al Pou

📚 Aquest dilluns vindrà Al Pou a emmerdar-se @neusssi... probablement la mestra més mediàtica del país. Ha passat per la ràdio, la televisió, YouTube, s’ha perdut per La travessa, ha buscat bèsties de la mitologia catalana... però la feina que més preguntes ens desperta continua sent la mateixa: ser mestra. Perquè nosaltres encara no sabem si els tres mesos de vacances compensen totes les merdes de la resta del curs. Sobretot si ets mestra de música. Esperem que les vagues, a més de reclamar més sou, menys ràtios, menys burocràcia i més recursos, també tinguin l’objectiu d’eliminar definitivament la flauta dolça dels centres educatius. Potser va ser per això que un dia va començar a penjar vídeos. Fer classe ja era prou complicat, però intentar fer entrar en raó tot un país encara ho era més. Des d’aleshores ha combinat aules i micròfons, i la seva veu s’ha sentit fins i tot des del fons d’El búnquer. La diferència és que als adults no els pots enviar al despatx del director. Ja l’avisem que aquí no hi haurà dos alumnes aixecant la mà per demanar torn de paraula. Hi haurà dos alumnes dels que seuen al fons de la classe, interrompen constantment i fan acudits quan no toca. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.

✊ Aquest dijous vindrà Al Pou a emmerdar-se @higiniaroig, una d’aquelles persones que porten tants anys alçant la veu contra injustícies que no sabem com no s’ha quedat afònic o directament fins als collons. Perquè en aquest pou on vivim, de merdes no en falten, i no acabem d’entendre d’on treu el temps per denunciar-les totes. Activista, periodista i exdiputat que ha dedicat una vida a preocupar-se pels altres. La pregunta és bastant simple: hi ha algú preocupant-se per ell? Una cosa és denunciar les merdes del món i l’altra carregar-les a l’esquena com si fossis l’Atles de les causes perdudes. Que no es deixi impressionar per la referència a la mitologia grega: tenim bastant assumit que ell és molt més intel·ligent que nosaltres. No entrarem en cap debat per no sortir-ne encara més humiliats. I que ens perdoni per això de les causes perdudes. No tothom té la convicció de transformar el món que l’envolta. El problema és nostre, que l’escletxa de llum és molt petita des de les profunditats d’Al Pou. El convidem a veure si ens ajuda a eixamplar-la una mica. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.

✨ Aquest dijous vindrà Al Pou a emmerdar-se @kellyisaiah, un cantant amb el superpoder d’enamorar aquell que escolta la seva veu. T’agradarà més o menys, però ningú pot negar que canta com els àngels. Per això l’hem convidat. Per veure si aquest superpoder també funciona a les profunditats d’Al Pou, si aconsegueix enamorar la nostra audiència i, amb una mica de sort, deixar de ser un programa de merda. El futur del pòdcast està en mans del lleidatà amb menys accent (potser perquè va néixer a Nigèria), del cantant de Koers, del guanyador de la setena edició de La Voz i de qui acaba d’estrenar el seu primer disc en solitari, Odaro. Però no només canta: també és activista i lluita per les causes justes. I això, en el fons, és una prova bastant clara que tant el món com la vida estan plens de merdes. Ja l’avisem que a Al Pou no premem el botó vermell quan escoltem veus espectaculars, sinó veus que incomoden. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.

🎧 Avui ha vingut Al Pou a emmerdar-se @puigmiqui, una d’aquelles persones que tothom reconeix… però ningú sap exactament què fa. El de la música et diran, però no els preguntis quina nota toca. De fet no hi ha resposta, perquè en Miqui les toca totes. Cantant, DJ, productor, locutor, docent, divulgador, escriptor i astronauta. Una llarga llista que anàvem ampliant a mesura que preparàvem el programa, en el cas molt hipotètic que algú es pensi que preparem el programa. Un melòman que ja rebentava escenaris mentre nosaltres només ens rebentàvem a cubates. Tots hem estat joves, però alguns ho han petat més que altres. Va assaborir l’èxit prematur amb Los Sencillos per adonar-se, amb el temps, que la vida no era tan senzilla com apuntava. I aquí el tenim, amb dècades de trajectòria musical a l’esquena, entregat en cos i ànima a allò que l’apassiona per assolir la cúspide de tot artista: ser convidat d’Al Pou. Queda avisat. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.

🎙️ Benvingudes a AL POU. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes! Pòdcast EN DIRECTE, dirigit i produït per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. 🖤 Avui ha vingut Al Pou a emmerdar-se @marionabatalla, una figura que no passa mai desapercebuda… ni que s’ho proposés. Per fora, forjada amb tinta i metall. Per dins, una veu sense filtre que diu el que pensa i ho diu prou fort perquè ningú pugui fer veure que no l’ha sentit. L’escenari ha canviat, del seu canal personal a la Corpo, però manté el discurs irreverent i crític que defineix el seu caràcter. Diuen que encara no té clar si vol ser periodista, cantant, fotògrafa, joiera, creadora de contingut o icona cultural… així que ha decidit ser-ho tot alhora per no haver de triar. Mentre ella està pensant en un nou projecte, nosaltres encara estem decidint què volem sopar. I millor que no ens pregunti si ens volem tatuar… que els indecisos ho fan per combatre la crisi de l’edat. Sort que Al Pou els entrevistadors som nosaltres. No ens agrada quedar-nos a la superfície: ens agrada baixar fins al fons per rascar on faci falta. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.

⚠️ Nota tècnica. Un dels micròfons no va quedar ben registrat a l’streaming i, durant el primer tram del programa, se sent més baix. A la sala amb públic es va escoltar correctament i no vam poder detectar la incidència des de l’inici, ja que som només dues persones fent tota la producció. Estem tan Al Pou que no tenim tècnics. Perdoneu les molèsties i esperem que gaudiu del programa. Per sort, en Jair s’escolta perfectament en tot moment. 🧨 Avui ha vingut Al Pou a emmerdar-se @jairdominguez, una espècie en perill d’extinció del món de la faràndula que querelles i tribunals han intentat eliminar del mapa català més d’una vegada. Però aquí el tenim, seguim donant pel cul —en el millor sentit de la paraula— amb el seu humor satíric. Un esperit irreverent i crític que ha capgirat la televisió, la ràdio i la literatura durant més de 20 anys. Segurament, aquest pòdcàst no és més que l’enèsima còpia d’aquest esperit provocador, però amb una gran diferència: nosaltres no som ni la meitat d’intel·ligents. Una còpia barata, mal feta, molt lluny de l’original. Si ens preguntessin per referents, parlaríem del seu nom. No per convicció, sinó per adoctrinament. La droga d’en Jair és tan bona que ha conquerit, sense voler-ho, el cor de tots els catalans i catalanes. Però la droga, com la vida, té la seva part oculta. Per molt que siguis abstemi, tot torna en algun moment. Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.

🎭 Avui ha vingut Al Pou a emmerdar-se Carles Xuriguera i @fel_faixedas, la dupla més famosa de Catalunya, el Quijote i Sancho Panza de la nostra terra. Ara és quan obrim l’etern debat de qui és qui. No busqueu respostes perquè no n’hi ha. Ambdós es transformen en el més gran dels cavallers quan pugen a un escenari, on porten dècades enfrontant-se als seus propis molins de vent i compartint aventures impossibles. Quan d’altres baixen del cavall, ells segueixen cavalcant junts pels camins de la vida. I mentre nosaltres els mirem amb els ulls de l’espectador exhaust que es pregunta d’on treuen l’energia per omplir el teatre del poble més insòlit de Catalunya. Tant se val: ja sigui davant d’una platea diminuta o d’una gran producció televisiva, sempre segueixen allà. Segur que alguna merda amaga aquest teatre. Si nosaltres ja estem cansats de nosaltres mateixos, com ho fan ells per no cansar-se l’un de l’altre? I, per sobreviure a la roda del show business, què han hagut de sacrificar pel camí? Aquí no venim a lluir trajectòries, venim a remenar merdes, perquè estem i estarem sempre... Al Pou.

🎛️ Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos l’@arnautordera per parlar-nos de les merdes de la indústria musical, un prisma irregular que canvia de color segons qui el mira. El mirarem amb els ulls de l’Arnau, una peça singular de la música catalana, d’aquelles que no saps si encaixen al puzle o si el fan trontollar. La seva sinceritat no incomodaria tant si la seva música —i la d’@obeses— encaixés dins del circuit tancat de marques i institucions: una roda de festivals i festes majors que gira sempre amb els mateixos noms. A força de repetir-los, acabarem encongint encara més el mapa d’un país petit com Catalunya. Tot té solució: afeitar-se les patilles, posar-se una gorra al revés i copiar la música mainstream. No el veieu perreando un bon reggaeton amb autotune? Ja traurà l’artista que porta a dins a casa… o Al Pou. Aquí sempre deixem el micròfon obert perquè cadascú hi vingui a dir el que li roti. Sense filtres ni permís. Però realment petar-ho fent la música que la gent vol escoltar és tenir èxit? Nosaltres no som qui per parlar d’èxit, perquè estem i estarem sempre… Al Pou.

🎬 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos Jordi Vilchess per explicar-nos les merdes de triomfar de jove: aquesta immediatesa precoç tan celebrada en una societat obsessionada que tot passi abans d’hora. Si amb trenta encara vols ser actor i no ho has aconseguit, et diran fracassat. Imagina’t si a més encara ets verge en un món convençut que si no folles abans que els altres, ja vas tard. Aquest no és el cas del nostre protagonista: en Jordi, de pel·lis n’ha fet un munt i de polvos… de polvos també, si fem cas dels tòpics i els excessos de l’ofici. Però tot el que puja, baixa, i quan baixa… què et queda? Descobrir el pàdel amb quaranta anys? Aquí és on has de reescriure el guió de la teva vida. Perquè triomfar de jove té una cara B que ningú explica. I si ja d’adult costa saber què vols, imagina’t haver-ho de tenir clar amb vint anys. Potser som uns afortunats de no haver estat mai joves, guapos i rics: ens hauríem fotut una hòstia segur. I mira, potser hauríem vist la llum per un dia… però acabaríem igualment aquí, perquè estem i estarem sempre… Al Pou.

🖍️ Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos @oscardalmau_ per explicar-nos les merdes del disseny, una disciplina que tothom es veu amb el dret d’opinar, corregir i contradir, com si anys trastejant el Paint fossin equivalents a una carrera de Belles Arts. Nosaltres no serem menys: ens hem presentat a Único decidits a parlar de tot plegat des de la nostra profunda ignorància. Per començar, ja ens preguntem per què li diuen galeria d’art quan sembla una botiga de mobles molt ben il·luminada de Barcelona. Almenys tornarem a casa amb un gerro que no sabrem on posar. Tot sigui per tenir una excusa per parlar amb l’Òscar Dalmau, un dels locutors, guionistes i presentadors de ràdio i televisió més finament dissenyats del nostre país. Sort que no ens escolta: si ho fes, mai hauria acceptat la invitació per parlar d’una de les seves passions —o això diu al seu perfil d’Instagram. Ja li demanem disculpes per avançat per embrutar la seva trajectòria. Però què hi farem: aquí no hi ha lloc per la proporció, l’harmonia dels materials o el silenci visual. Aquí tot és brut, fosc i humit. Perquè estem, i estarem sempre... Al Pou.

🎼 Avui han vingut Al Pou a il·luminar-nos Miquel Abras, Jaume Pla de Mazoni, Sanjosex i Adrià Cortadellas de Fetus per explicar-nos les merdes de ser músic empordanès. Parlem de l’espècie autòctona, no de la invasora que arriba des de Barcelona per fer-se el bohemi amb una guitarra a les mans. L’Empordà és molt més que un refugi d’inspiració de cap de setmana. Ara és quan toca dir allò que La Bisbal és el Liverpool català. Potser per això tenim quatre convidats com els Beatles. Esperem que no acabin com ells; ja n’hem cridat un de cada bàndol per evitar conflictes… o potser ja fem tard, perquè amb tant músic suelto i un Empordà tan petit, s’han compartit masses escenaris i llençols perquè no hi hagi merda. No negarem que Liverpool té talent, però tampoc que és grisa i fosca. El talent de La Bisbal i l’Empordà ja el recordarà ben aviat el concert del Festival Ítaca. En canvi, a nosaltres ens toca esbrinar la cara B del músic empordanès, perquè estem i estarem sempre… Al Pou.

🌦️ Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos Tomàs Molina per explicar-nos les merdes de ser l’home del temps, una figura semidiva que Catalunya ha decidit convertir en el gurú de la nació. Perquè quan ells diuen que plourà, s’anul·la la barbacoa, a la merda el festival i baixa l’IBEX35. I pobre d’ells que no l’encertin, perquè, si no, tot el gremi d’hostalers se’ls tirarà a sobre. Ja sabeu què diu la pel·li: un gran poder comporta una gran responsabilitat. Però aquests herois no salven tempestes… només les anuncien, davant d’una paret verda i amb un mando del pàrquing a la mà. Ara, no patiu: hi ha homes del temps que la claven sempre. Si intuïu un reflex entre mapes i isòbares, no és una bola de cristall per predir el futur… és la calba d’en Tomàs Molina. I avui ha pronosticat que aquí plourà merda, perquè estem, i estarem sempre, Al Pou.

👠 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos Neus Bermejo per explicar-nos les merdes de ser model, la professió que et permet disfressar-te més enllà de Carnaval. Això sí, abans has d’aprendre a caminar amb talons de 20 cm amb la mateixa tranquil·litat amb què nosaltres ho faríem descalços a una platja del Carib, mojito en mà. Ser model és passar fred amb un biquini al febrer i calor amb un abric al juliol. Aguantar comentaris sobre el teu cos de gent que no s’ha mirat mai al mirall. Però què en sabrem nosaltres d’això? Al Pou està molt lluny del glamour de les passarel·les. De fet, aquesta és probablement l’ocasió en què estarem més a prop d’una model en tota la nostra vida. Ara és quan ens preguntem per què collons ha acceptat la Neus, la millor model del nostre país, la invitació d’aquests dos desgraciats que acaben de quedar-se sense pis i que estan Al Pou. 📍 EN DIRECTE des del Somia Girona

🎙️ Benvingudes AL POU. Temes foscos i profunds amb personatges singulars. EN DIRECTE des del Somia Girona. Autoproduït i autofinançat per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. 🚬 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos Xavi Daura per explicar-nos les merdes de ser humorista, una persona que ha renunciat a la vida digne per dedicar-se a fer riure a desconeguts, concretament, a fumats desconeguts. Sigui fruit de la marihuana o del seu talent, va rebentar-ho a internet amb l’humor delirant de Venga Monjas i Da Suisa, aquell que et fa riure sense saber per què i et deixa dubtant si estàs davant d’un geni o d’algú que, si no fes comèdia, probablement estaria sota observació mèdica. Ara, ha traspassat la pantalla amb el seu show d’stand-up. La merda no és escriure acudits, sinó haver de suportar la gent que et diu “explica’n un” cada vegada que dius a què et dediques. O, encara pitjor, els que et deixen anar després d’un bolo: “Molt bé... però a mi m’agrada més l’Esteban.” Nosaltres, per sort, no tenim aquest problema. Ningú ens demana que fem riure, i amb raó. Perquè estem i estarem sempre... Al Pou. 📍 EN DIRECTE des del Somia Girona

🎙️ Benvingudes AL POU. Temes foscos i profunds amb personatges singulars. EN DIRECTE des del Bar del Teatre de Salt. Autoproduït i autofinançat per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. 🦦 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos Manel Vidal per explicar-nos les merdes de ser saltenc. Ho farem sense caure en la reiteració de la gran diversitat cultural que s’hi respira. A Salt pots trobar-hi un centenar de nacionalitats, però no pas un gironí que reconegui haver-hi anat per voluntat pròpia. Ara és quan afirmem que els coipús són llúdrigues i que Salt és Girona, però només quan convé. De fet, encara hi ha qui es pregunta on és la frontera exacta entre les dues ciutats. Potser Salt té mala fama, però qui l’ha trepitjat de veritat sap que és una ciutat en moviment on, al final del dia, tothom es coneix... sempre que visquis al barri vell, clar. Perquè la merda no és ser saltenc o saltenca, sinó haver-ho de justificar cada vegada que et pregunten d’on ets: "Ah... doncs no està tan malament, no?" En canvi, nosaltres sí que estem Al Pou. 📍 EN DIRECTE des del Bar del teatre de Salt 📺 Mira AL POU: https://www.youtube.com/@alpougirona 🔊 Escolta AL POU: Spotify: https://open.spotify.com/show/24YXwptTUFH8szRENx91Wt?si=Y-O2N9TVT7WW0f06FrbBOQ&;; Ivoox: http://alpougirona.ivoox.com 📲 AL POU a Instagram: https://www.instagram.com/alpougirona https://www.instagram.com/orioloficial https://www.instagram.com/rodaguillem 📲 AL POU a TikTok: https://www.tiktok.com/@alpougirona

🎙️ Benvingudes AL POU. Temes foscos i profunds amb personatges singulars. EN DIRECTE des de La Mirona dins el Festival Neu! Autoproduït i autofinançat per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. Col·laboració especial CIFOG. 🎸 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos la @laludwigband i @minibus_intergalactic per explicar-nos les merdes de tenir un grup de música. Parlem del somni adolescent de setze anys, aquell que comença amb una guitarra per trobar excuses per beure i fumar porros amb els col·legues. Només cal llegir els noms dels grups dels nostres convidats per afirmar rotundament que saben de què parlem. No cal que ens venguin cap moguda filosòfica ni ens parlin de la sort que tenen de tocar amb els seus amics. Al Pou es parla dels plats bruts. Perquè tothom sap que, quan convius amb amics, els plats bruts s’apilen a la pica i ningú els renta. Ha arribat l’hora de treure-hi tota la merda i descobrir la seva cara darrere els escenaris. Que s’ho prenguin amb humor: després tenen concert, i no es pot tocar enfadats. En canvi, nosaltres? Ningú ens espera. Anirem directes a la barra, perquè estem i estarem sempre... Al Pou. 📍 EN DIRECTE des de La Mirona 📺 Mira AL POU: https://www.youtube.com/@alpougirona 🔊 Escolta AL POU: Spotify: https://open.spotify.com/show/24YXwptTUFH8szRENx91Wt?si=Y-O2N9TVT7WW0f06FrbBOQ&;; Ivoox: http://alpougirona.ivoox.com 📲 AL POU a Instagram: https://www.instagram.com/alpougirona https://www.instagram.com/orioloficial https://www.instagram.com/rodaguillem 📲 AL POU a TikTok: https://www.tiktok.com/@alpougirona

🎙️ Benvingudes AL POU. Temes foscos i profunds amb personatges singulars. EN DIRECTE des del Somia GIrona. Autoproduït i autofinançat per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. 🫂 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos la @selenasoro per explicar-nos les merdes del poliamor, una filosofia de vida que defensem amb orgull des del primer dia. Obrim els micròfons per compartir aquesta relació sexo-afectiva amb tothom. Els convidats són l’excusa perfecta per desbordar l’amor que portem dins i fugir de la rutina d’un joc de dos. Els triem i estudiem amb detall, convençuts que són la peça del trencaclosques que ens completa; però en directe arriben els dubtes, les inseguretats i la gelosia. Selena, si no et deixem parlar, culpa a la monogàmia en què ens han educat. Ara bé, desconeixem si ser poliamorosa, com la nostra convidada, és una virtut avançada en el temps. Només sabem el que ens deien les nostres mares: no construïu la casa per la teulada. Abans de parlar de dos, tres o quatre, potser que comencem per agradar a algú... o a nosaltres mateixos. Res de nou. Estem i estarem sempre... Al Pou. 📍 EN DIRECTE des del Somia Girona 📺 Mira AL POU: https://www.youtube.com/@alpougirona 🔊 Escolta AL POU: Spotify: https://open.spotify.com/show/24YXwptTUFH8szRENx91Wt?si=Y-O2N9TVT7WW0f06FrbBOQ&;; Ivoox: http://alpougirona.ivoox.com 📲 AL POU a Instagram: https://www.instagram.com/alpougirona https://www.instagram.com/orioloficial https://www.instagram.com/rodaguillem 📲 AL POU a TikTok: https://www.tiktok.com/@alpougirona

🎙️ Benvingudes AL POU. Temes foscos i profunds amb personatges singulars. EN DIRECTE des del Somia GIrona. Autoproduït i autofinançat per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. 📻 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos en @fotlipou per explicar-nos les merdes de narrar el Barça, el segon equip del nostre país. Ara és quan cantem tots junts i cridem tots fort que som del Girona. Posem-hi un asterisc. El 17 de maig de 2006, el nostre il·lustre convidat relatava la segona Champions League del FC Barcelona, la mateixa setmana que el Girona FC visitava el camp de la UE Rapitenca. Troba les set diferències! Tots i totes hem format part, orgullosos, de la secta del Barça. En Pou porta anys venent-nos la gran epopeia blaugrana: la veu de les nostres alegries i desgràcies. Aquest pòdcast pretén ser com el futbol, l’excusa perfecta per oblidar la vida real i omplir-nos d’emocions prestades. Ens encomanarem al mestre de l’evasió futbolística per aconseguir-ho. Llàstima que ell vingui com a comentarista, perquè aquí els narradors som nosaltres. Potser no hi ha res a fer. Estem i estarem sempre... Al Pou. 📍 EN DIRECTE des del Casino Gerundense 📺 Mira AL POU: https://www.youtube.com/@alpougirona 🔊 Escolta AL POU: Spotify: https://open.spotify.com/show/24YXwptTUFH8szRENx91Wt?si=Y-O2N9TVT7WW0f06FrbBOQ&;; Ivoox: http://alpougirona.ivoox.com 📲 AL POU a Instagram: https://www.instagram.com/alpougirona https://www.instagram.com/orioloficial https://www.instagram.com/rodaguillem 📲 AL POU a TikTok: https://www.tiktok.com/@alpougirona

🎙️ Benvingudes AL POU. Temes foscos i profunds amb personatges singulars. EN DIRECTE des del Somia GIrona. Autoproduït i autofinançat per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. 📽️ Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos l’Isaki Lacuesta per explicar-nos les merdes de ser director de cinema. Nosaltres hauríem volgut ser com ell, però vam perdre la universitat entre birres i discutint si era millor veure les pel·lis doblades o amb subtítols. Cap de les dues opcions ens hauria fet més intel·ligents. I aquí estem, dos cineastes frustrats que fan un pòdcast de merda, mentre l’Isaki acumula premis i fa pel·lis que van camí dels Oscars. Però no hem vingut a parlar de catifes vermelles. Al Pou no hi ha lloc per al glamour. Volem parlar dels guions que canvien més que el pentinat d’un jugador de futbol, de rodatges més durs que córrer una marató a l’infern o d’actors amb egos més grans que el pressupost. En aquest últim cas, ens sentim molt identificats. Aquí, el pressupost és zero. Fa temps que vam renunciar al somni de Hollywood, perquè estem i estarem sempre... Al Pou. 📍 EN DIRECTE des del Somia Girona 📺 Mira AL POU: https://www.youtube.com/@alpougirona 🔊 Escolta AL POU: Spotify: https://open.spotify.com/show/24YXwptTUFH8szRENx91Wt?si=Y-O2N9TVT7WW0f06FrbBOQ&;; Ivoox: http://alpougirona.ivoox.com 📲 AL POU a Instagram: https://www.instagram.com/alpougirona https://www.instagram.com/orioloficial https://www.instagram.com/rodaguillem 📲 AL POU a TikTok: https://www.tiktok.com/@alpougirona

🎙️ Benvingudes AL POU. Temes foscos i profunds amb personatges singulars i molt d'humor. EN DIRECTE des del Somia GIrona. Autoproduït i autofinançat per Oriol Millan i Guillem Fàbrega. 🍆 Avui ha vingut Al Pou a il·luminar-nos Elena Crespi per explicar-nos les merdes de ser sexòloga. La sexologia és la ciència que estudia la sexualitat humana. Sort que a Al Pou les preguntes les fem nosaltres, si no acabaríem buscant un forat on amagar-nos. No volem quedar en evidència davant la nostra audiència, que l’estadística diu que són majoritàriament dones. Aprofitarem aquesta sessió per aprendre alguna cosa. La consulta de l’Elena en directe. Postures acrobàtiques i joguines sexuals amb la reina del sexe; del camp teòric, el pràctic el desconeixem. No farem gestos, no fos cas que ens detecti pensaments ocults. Són foscos i profunds com l’eslògan del programa. Haurà d’agafar l’assumpte pel mànec per debatre tots els tòpics. No es pot esperar més de nosaltres. Estem i estarem sempre... Al Pou. 📍 EN DIRECTE des del Somia Girona 📺 Mira AL POU: https://www.youtube.com/@alpougirona 🔊 Escolta AL POU: Spotify: https://open.spotify.com/show/24YXwptTUFH8szRENx91Wt?si=Y-O2N9TVT7WW0f06FrbBOQ&;; Ivoox: http://alpougirona.ivoox.com 📲 AL POU a Instagram: https://www.instagram.com/alpougirona https://www.instagram.com/orioloficial https://www.instagram.com/rodaguillem 📲 AL POU a TikTok: https://www.tiktok.com/@alpougirona