ALBUFERA FOLK

Com a escriptor, destaquen les seves lletres que ben sovint esdevenen poemes d'una qualitat molt destacable. En va publicar dos reculls amb la literatura com a eix: els Poemes i cançons, el 1978, i els Poemes i dibuixos, el 1985. Elogiat i prologat per grans escriptors catalans, entre ells Joan Fuster i Montserrat Roig, el seu temps, potser contagiat per la celeritat d'aquella època de canvis, va acabar massa d'hora, privant-nos molt aviat de la seva innegable capacitat artística i musical. Ovidi Montllor, l'Ovidi, va morir a Barcelona el març del 1995.

Ovidi Montllor i Mengual va baixer a Alcoi, Alacant, 4 de febrer de 1942 va ser un actor espanyol i cantautor en valencià que va formar part del moviment de la Nova Cançó. Va militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment en el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), fins a la seua mort

Raimon va tardar exactament una dècada a gravar un disc de cançons noves, mentrestant forma un grup estable d'acompanyament -guitarres, contrabaix, violoncel i acordió- i actua amb mesura i només en condicions artísticament òptimes. En any 1992 fa una nova gira pel Japó, i canta també en diverses universitats dels Estats Units. El mateix any, sorprén a més d'un en fer-se càrrec de Literal, un programa en TVE-Catalunya dedicat al món del llibre.

En el 1967 fa en el Teatre Romea la que serà la primera tanda de recitals d'un cantant en català. També actua a Cuba, Suïssa i altres països. Arran d'un concert en el Palau de la Música Catalana de Barcelona celebrat el 28 de gener, apareix l'àlbum en viu Raimon al Palau, amb dotze cançons, cap d'elles inèdita discogràficament. El més remarcable de l'àlbum és l'intensíssim ambient que respira l'enregistrament: Raimon és més que un cantant, és el portaveu d'unes inquietuds socials i polítiques

Ramón Pelegero Sanchis, més conegut pel seu nom artístic Raimon, va naixer a Xativa el 2 de desembre de 1940 en el carrer blanc que cita en diverses cançons. Va realitzar els seus estudis primaris en el Col·legi dels Pares Claretians que estava prop del seu domicili, i va anar allí on un dels professors religiosos va aconsellar al seu pare que continuara estudiant, donades les seues bones qualitats, en comptes de posar-se prompte a treballar com era el més freqüent per aqueixa època

Este 4 i ultim programa deddicat al tall, coincideis en el títol de llarga durada grabat a 1979 , presumiblement, el més emblemàtic de tota la seua discografia pel nombre de peces i que formen part del repertori habitual en les egues actuacions en directe En la primera entrada vam centrar-nos en la part històrica del tema. En aquesta el grup valencià Al Tall provinent del seu treball més recent al meu pareiser. Me estic referint a Quan el mal ve d’Almansa, un treball – lletra i música – que és molt idònea per a treballar aquest moment de la nostra història a les aules.

Per a Vicent Torrent, membre d’Al Tall, la cultura tradicional ha mort a causa de la fi de la transmissió oral, substituïda per noves formes de comunicació social, i el prestigi d’aquestes cultures, que s’ha devaluat per la seva pèrdua de funcionalitat. És a dir, no podem considerar-la morta en les seves manifestacions en sí pero sí en la seva funcionalitat evolució i transformació.

Fidelitat, dignitat i humilitat. Em fa que són els tres valors que millor s’adiuen, en una apreciació global d’urgència, amb els trenta-cinc anys d’Al Tall acabats de commemorar: tocant, cantant, interpretant; entretenint, divertint, emocionant. Sembla que va ser fa quatre dies quan, allà per l’any 1975, Miquel Gil, Manuel Miralles i Vicent Torrent —diuen que a cal músic Tonipep Rodríguez— formaven el grup i temptejaven els primers recitals:

El programa el anem a dedicar al grup valencia mes reividcantiu de la música, y la cultura al Pais Valencia, me estic referint al grup AL TALL, Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu País Valencia al'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular

Carraixet prendrà importància al moviment musical de la Nova Cançó de manera gradual. La implicació del grup en els canvis socials i polítics que ocorren a partir de la segona meitat de la dècada dels 70 del segle xx amb la recuperació cultural i lingüística al País Valencià formaria part de la personalitat de Carraixet. Tant és així que van ser víctimes de la violència política que en aquells moments es van viure amb l'atemptat frustrat de l'extrema dreta que van col·locar artefactes explosius en els baixos de la furgona del grup.

Els orígens del grup arranquen amb el guitarrista Lleonard Giner i Mur , fundador de l'associació Amics de la Cançó i del Col·lectiu de Músics del País Valencià, quan a principis dels anys 1970 va constituir una rondalla formada majoritàriament per les seues 5 filles Per a desmarcar-se del model de rondalles predominant durant el franquisme , el músic i activista Rafa Arnal va proposar que el grup cantara música popular Valenciana en aquests primers anys forman part tambe de la Nova Cançó

Paco Muñoz es referent indiscutible de la lluita i el treball per la conservació i la dignificació de la nostra llengua i cultura. Va ser defensor a ultrança de les nostres llibertats des dels temps en què va ser vicari i retor, quan la Dictadura ens els impedia, i va treballar per a divulgar la cultura i el retorn de la Democràcia amb una carrera com a cantant que li va portar a ser clau de tornada del moviment de la Cançó, tant en els escenaris com des de la seua productora, PM Produccions.

Francesc Muñoz i Martinez naixque a València el 5 de Giner de l'any 1939) , va començar els estudis de seminarista influït pel son tio, sacerdot de Carcaixent, primerament va estar nou mesos de diacon en Bocairente i posteriorment, a Montserrat, pobles amb els quals guarda encara molta relació; en morir la seua mare, va deixar el sacerdoci i, alhora que treballava de mecànic de cotxes, va estar fent classes de religió i d'història de la música als Escolapis de València és un cantant i escriptor valencià: de vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a això va ser decisiva l'opinió de Joan Fuster de qui parlem de PACO MUÑOZ CANTANT

En aquest ultim programa que escoltarem de Lluis el Sifoner, on exposa els seus dos vessants el cantant de Pedreguer, una el sentit festiu i fester de les seues cançons les quals en l'actualitat fins i tot escanten en qualsevol festa opular o reunion d'amics i la segona, en la seua version nacionalista, on el sifoner posa de manifest el que era fins abans de la democarcia el Regne de València i el que despres de la dictadura s'ha convertit afortunadament, al costat de molts altres cantants

Lluis el sifoner desde que en 1975 va nàixer com a cantautor a Xàtiva, en la segona edició del seu Festival de la Cançó, Des de llavors, l'artista ha publicat diversos discos i col·laborat amb formacions com Al Tall o Pavesos, i és considerat un referent de la cançó tradicional valenciana. Lluís El Sifoner és, d'altra banda, el nom artístic de Lluís Fornés, com ya han comentat en anterior programes es doctor en Filologia, investigador, poeta, actor i autor teatral

Lluís Fornés (Pedreguer, 1945), és un filòleg, escriptor i crític musical valencià, conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a Lluís el Sifoner, activitat en la qual va triomfar en la Transició. Com a cantant va començar l'any 1973 amb el grup de folk Crit i Cant; en desaparéixer el grup, va continuar en solitari i el 1975 era el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva: a partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren arreu del País Valencià fins a l'any 89

Aquest programa núm. 59 esta dedicat a Luis Miquel Campos, nascut el 6 de març de 1944, integrant de la Nova Canço en els anys 60 amb els seus inseparables 4Z, per a altres pare del audivisual valencià fundador del primer estudi de grabacio a València y promotor, productor musical, teatral i editor de centenars de referències discograficas en el seu segell Anec Discos. desde el Estudis Tabalet, va ser pioner en el doblatge al valencià de pelicules, sèries de televisio i dibuixos animats.

BORUMBALLES FALLERES, ELS PAVESOS, AQUEST ES EL ULTIM DISC QUE VA PUBLICAR EN 1981 EL GRUP I JA L'ANY 1982 Y DESPRES DE DIVERSES ACTUACIONS, FAN EL SEU ULTIM ESPECTACLE ARREVISTAT PAVESOS "NOU Y MIG" AMB LA VEDETT ROSITA AMORES PER A DESAPAREIXER DEFINITIVAMENT DEL MON MUSICAL VALENCIA

La génesis del grupo lo dice todo, nacieron en una comisión fallera de València, a principios de los años 70, Corretgeria - BaNY del Paveses (de aquí el nombre de la formación) , recuperando canciones tradicionales y llevándolas de casal en casal con tanto éxito que acabaron transcendiendo el entorno fallero y actuaron, junto con Raimon, en la segunda edición del Festival de la Canción Folk al País Valenciano, en 1972 Els Paveses estuvieron prohibidos durante unos meses por posible perturbación de la orden público a raíz de una denuncia por haber pronunciado frases contra la más alta magistratura del país durante una comer informal a Gandia, Paquito el chocolatero, ahora un himno indiscutible también en las fallas, apenas era conocido más allá de las Comarcas Centrales. Els Paveses no fueron el único a grabarlo, pero sí que contribuyeron decisivamente a convertirlo en el que es ahora

PRIMER PROGRAMA DEDICADO A "ELS PAVESOS", ESTE GRUPO SURGIO EN LA FALLA CORRETGERIA-BANY DELS PAVESOS UNA DE LAS MAS ARRAIGADAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA Y QUE PERTENECE AL SECTOR LA SEU - LA XEREA - EL MERCAT Y DE AHI VIENE EL NOMBRE Y ES DONDE SE FRAGUO GRACIAS A LAS/LOS FALLEROS ENCABEZADOS POR SU PRESIDENTE JOAN MONLEON LOS CUALES DECIDIERON CREAR ESTE GRUPO DONDE OFRECER CANCIONES POPULARES DE TODA LA COMUNIDAD VALENCIANA CON ESE TOQUE HUMORISTICO QUE LES DEFINE SIN DEJAR DE RESPETAR LA SERIEDAD MUSICAL DEL GRUPO.