Algorrritmes UPC

Fins a quin punt els models matemàtics van ser determinants per controlar la pandèmia? Què n’hem après de la gestió d’una crisi d’aquell abast?. És el punt de partida de ‘Lliçons d’una pandèmia’, el primer videopòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ : una retrospectiva sobre la Covid-19 cinc anys després del seu esclat global. El videopòdcast compta amb la participació dels investigadors Clara Prats, Enric Álvarez i Daniel López-Codina, del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), que van tenir un paper clau en l’estudi de l’evolució de la pandèmia a partir de models matemàtics. Durant la conversa, els investigadors recorden els primers moments de la crisi sanitària, des de la incredulitat inicial fins a la presa de consciència davant l’expansió del virus. La modelització matemàtica i les prediccions que van fer sobre l’evolució de la pandèmia (contagis, incidència de les vacunacions, etc.), va ajudar a entendre la dinàmica del virus i va ser clau en la presa de decisions. Els professors també reflexionen sobre el grau de responsabilitat que van tenir a l’hora de comunicar dades en moments crítics En el pòdcast, els experts subratllen la necessitat d’incorporar especialistes en models matemàtics en el sistema de salut i de millorar els sistemes d’informació per agilitzar la resposta davant de qualsevol epidèmia. ‘Lliçons d’una pandèmia’ posa en relleu la importància de la ciència i la tecnologia per afrontar desafiaments globals com la de la COVID-19.

Heu utilitzat algun cop el ChatGPT o feu servir el Siri del vostre telèfon mòbil? Si la resposta és afirmativa, esteu usant tecnologies deep tech, les quals, encara que semblin molt actuals, ja han complert deu anys. Aquest és el plantejament de què parteix el nou pòdcast 'Algorrritmes UPC' i que té com a protagonistes Carles Puente, cofundador de Fractus i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Eneko Ibarlucea, recentment titulat del màster universitari en Enginyeria de Telecomunicació i que ara treballa a Fractus. El pòdcast explica com aquestes tecnologies, basades en descobriments científics disruptius, no només ens fan la vida més fàcil, sinó que també aporten una mirada sostenible i poden ajudar a assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides per al 2030. El pòdcast també destaca el projecte Fractus-UPC Deep Tech Hub, que impulsa el talent i la transferència tecnològica per connectar la recerca amb les empreses en l'ecosistema deep tech. ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC.

Sabíeu que l’11 de febrer se celebra el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència? I per què és important celebrar aquest dia? Sobre aquestes preguntes gira el guió del nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, enregistrat en directe a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) amb motiu de l’11F i que reuneix diverses dones que han triat fer de la seva passió per la ciència, la seva professió, i també, com a públic, alumnes de primària de les escoles El Cim i L'Arjau, de Vilanova, i alumnes d’ESO de l'Institut Alexandre Galí, de Les Roquetes, Sant Pere de Ribes. Presentat per Maria Casals, estudiant de l’EPSEVG i delegada d’estudiants, en el pòdcast hi participen diverses professores i estudiants de la UPC: Judith Cerdà, alumni de l'Escola d’Enginyeria de Vilanova i que ara estudia el màster en Enginyeria Informàtica a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB); Eva Miranda, matemàtica, professora i investigadora a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), i Amèlia Nápoles, titulada en Enginyeria de Construcció de Maquinàries a l’Havana, Cuba, i ara professora de l'EPSEVG. També hi participen Malak Afellad, alumna de 6è de primària de l'Escola el Cim; Carla Verdú, alumna de 5è de primària de l’Escola L'Arjau, i Angelis Hernández, alumna de 1r d’ESO de l'Institut Alexandre Galí. En el pòdcast també hi intervé Edelmira Buscaciències, interpretada per l'actriu Montse Panero, que s’encarrega de contractar nous científics i científiques per a l’empresa Corporació per a la Captació de Científics i Científiques de Catalunya (CCCCC).

La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana han viscut una gran transformació arquitectònica i urbanística les darreres dècades: les millores dels espais públics, el redisseny d’equipaments, la rehabilitació d’edificis i la creació d’habitatge social en són alguns exemples. Al nou pòdcast ‘Algorritmes UPC’ parlem d’habitatge públic amb Marta Peris, arquitecta i cofundadora de l’estudi Peris+Toral, que combina l’activitat professional amb l’acadèmica com a professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Peris reivindica l’oportunitat que representa l’habitatge social com a espai de recerca, redefinició i creació arquitectònica, i com esdevé agent de transformació social. I detalla els reptes que té en el futur, vinculats a la sostenibilitat i l'accessibilitat dels projectes. ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

El nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’ proposa un experiment: viure en un habitatge, al bell mig de la ciutat, sense calefacció ni aire condicionat, amb electricitat que prové d’unes plaques solars instal·lades a la coberta i sense accés a la xarxa d’aigua. Ho faríeu? Marta Galisteo i Helena Armengol, estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya -BarcelonaTech (UPC) van formar part de l’equip d’estudiants que va dissenyar i construir la casa TO, un prototip d’habitatge totalment sostenible que va participar en el concurs internacional Solar Decathlon Europe 2019. Instal·lada al Campus Diagonal-Besòs, a Barcelona, cinc estudiants de màster, també de l’ETSAV, van viure-hi durant cinc mesos per estudiar-ne la viabilitat com a habitatge real. Realment és possible viure en una casa 100 % sostenible? Què implica per a les persones que hi viuen? Ho descobrim en el nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’.

És possible millorar el parc d’habitatges de Barcelona per fer pisos més grans, amb més llum natural, més ben ventilats i connectats amb la natura? Aquest és el repte que van tractar Pere Joan Ravetllat i Sara Vima, personal docent i investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), que protagonitzen el nou ‘Algorrritmes UPC’. La seva proposta ‘Regenerar Barcelona’ va ser seleccionada per l’Ajuntament dins del programa de regeneració urbana, que cerca solucions constructives innovadores i sostenibles per rehabilitar els edificis dels barris. En què consisteix la proposta? Quines innovacions conté? Quan i on es posaran a prova els primers prototips? Ho descobrim en el nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’. ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

El nou pòdcast ‘Algorrritmes UPC’ vibra amb un projecte sorgit, dissenyat i executat per una trentena d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Es tracta del projecte Vibra, que neix el juliol de 2021 quan un grup d’apassionats es proposen rehabilitar una antiga caserna de la guàrdia civil d’Agramunt. La idea és que l’edifici pugui acollir espais per a usos socials i també per a la policia local. Les estudiants d’Estudis d’Arquitectura Aina Gea, encarregada del patrocini de Vibra i el contacte amb els patrocinadors, i Aroa López, project manager, ens expliquen, en aquest pòdcast, d’on va sorgir la idea, com s’han organitzat, quins reptes han hagut d’afrontar i quin és el futur immediat del projecte. ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Avui ens endinsem en la tecnologia d’avantguarda que uneix creativament música, llum, electrònica i experimentació amb intel·ligència artificial. I ho fem amb Philippe Salembier i Francesc Rey, professors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), que parlaran sobre dues iniciatives que s’han presentat a l’edició 2023 del Sónar+D, una trobada internacional d’art, ciència i cultura digital que explora la manera com la creativitat canvia el present i imagina nous futurs. En concret, Philippe Salembier ha participat en el projecte Reprocessing…Piano + AI, un exercici que casa el talent singular d’un pianista amb el reprocessament impersonal de les dades de la intel·ligència artificial. Francesc Rey ha col·laborat en una estimulant instal·lació dedicada a l’impacte de la llum, que porta el nom d’‘Astres’. Com va ser el procés de creació de les dues propostes? Quins són els propers projectes? Ho descobrim al nou pòdcast de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’. ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

La nova partida d’‘Algorrritmes UPC’ es juga amb uns videojocs una mica diferents. O, més ben dit, que tenen un altre objectiu: no estan dissenyats per entretenir-nos —tot i que ho fan—, sinó per educar, informar, entrenar o abordar problemes i desafiaments reals. Són els anomenats jocs seriosos i, per parlar-ne, el nou pòdcast compta amb Daniela Tost, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i investigadora del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica i especialista en jocs seriosos, i Núria Bonet, enginyera electrònica i cofundadora de Virmedex, una empresa que utilitza aquests jocs per entrenar metges i metgesses en operacions quirúrgiques molt específiques i complexes com són els bypass cardiopulmonars. ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Segons les Nacions Unides, un dels grans desafiaments del nostre segle serà la vida a les ciutats, ja que el 2050 set de cada deu persones viuran en una urbs. Comença a ser una necessitat ineludible plantejar-nos les ciutats com a ecosistemes sostenibles i habitables per a tothom. A més, s’han dissenyat segons l’estil de vida de l’home, adult i treballador, i sovint s’han oblidat les dones, els infants, els joves, les persones grans i les que tenen les capacitats reduïdes. Cal posar cares i noms a la cartografia de les ciutats: només així seran més habitables, més humanes. Com s’estan abordant ja aquests grans reptes? Quines propostes estan fent els i les professionals de l’arquitectura i l’urbanisme? Com hauria de ser una ciutat acollidora per a la gent gran i els infants? I una ciutat que garanteixi la mobilitat sostenible dels habitants? Tot això i molt més ho descobrim en aquest pòdcast ’Algorritmes UPC’, amb Maria Rubert de Ventós i Eulàlia Gómez, arquitectes, professores i investigadores de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). ‘Algorrritmes UPC’ és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que l’arquitectura i la construcció representen el 40 % de les emissions globals de diòxid de carboni? I que, a Espanya, només el 20 % dels edificis tenen una certificació energètica D o superior? Una xifra que queda lluny de l’objectiu de la Comissió Europea, que ha establert que en deu anys tots els habitatges hauran de tenir una certificació D, com a mínim. Amb la urgència actual de lluitar contra el canvi climàtic, la pregunta és evident: Com aconseguim que un edifici sigui sostenible? La rehabilitació és la solució? Ho descobrim en el nou capítol de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, de la mà de Roger Sauquet, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Tot va començar quan la tecnologia ens va permetre interactuar amb els ordinadors, també per jugar. Primer d’una manera experimental i després, amb les màquines recreatives. En poc temps vam poder jugar també a casa i avui ja ho fem des del mòbil, connectats massivament amb altres jugadores i jugadors a través d’internet. Els videojocs són entreteniment, però són també cultura? Per respondre a aquesta pregunta i parlar sobre la transformació digital de la cultura i de la indústria d’aquest segle XXI, en aquest ‘Algorrritmes UPC’ tenim Carles Sora, director del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i Pau Argiz, que estudia el grau en Videojocs al CITM.

L’impacte del canvi climàtic crea riscos i vulnerabilitats que afecten la qualitat de vida i la salut de la població. Davant d’aquest escenari, com poden incidir l’urbanisme i el disseny urbà en el clima de la ciutat? En el primer capítol de la nova temporada de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’, Josep Roca Cladera, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i director del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), explica el fenomen de l’illa de calor i el seu impacte en les ciutats i proposa mesures per fer front als climes extrems cada cop més freqüents.

Els semiconductors són uns materials fascinants. Es troben a mig camí entre els aïllants i els conductors. Són essencials per fabricar els aparells electrònics que fem servir en el dia a dia. Però també són la base dels darrers avenços tecnològics, com ara els vehicles autònoms, els dispositius mèdics de darrera generació o la Internet de les coses. El darrer podcast ‘Algorrritmes UPC’ s’endinsa en el cor de la tecnologia per apropar-nos a aquests materials i a totes les seves aplicacions, de la mà dels investigadors Antonio Rubio i Joaquim Puigdollers, ambdós professors del Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC). En aquest nou capítol, els investigadors donen a conèixer algunes de les recerques capdavanteres dels grups de recerca de la Universitat que treballen en la tecnologia i el disseny de xips, microprocessadors i altres sistemes altament avançats i eficients. Per exemple, nous circuits bioinspirats que emulen el procés de sinapsi cerebral o cèl·lules solars de silici per generar energia elèctrica amb una alta eficiència. Podeu escoltar el nou pòdcast a iVoox, Spotify i YouTube.

Sabíeu que ja s'han produït àlbums de música creats exclusivament per intel·ligència artificial (IA)? O que darrere dels semàfors o del sistema ABS d’un cotxe també hi ha IA? Per parlar sobre el present i el futur d’aquesta revolucionària tecnologia, al nou pòdcast ’Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Cecilio Angulo, catedràtic de Robòtica i Intel·ligència Artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i investigador de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC), i Laia Tarrés, enginyera per la UPC i estudiant de doctorat al Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). La IA té múltiples aplicacions; per exemple, en l’àmbit de la salut, en què la IA ajuda a interpretar imatges mèdiques, per millorar els diagnòstics, o en el vessant de la cura, per donar un cop de mà en la vigilància dels malalts, de manera que alliberi de la càrrega de treball i el desgast les persones cuidadores, un àmbit en què treballa Cecilio Angulo, que destaca que “no s’ha de veure la robòtica i la IA com quelcom que ens hagi de suplantar, sinó com un recurs per ajudar-nos i que ens alliberi de la feina” més automàtica o repetitiva. Laia Tarrés també treballa en IA, però aplicant-la a la traducció automàtica de la llengua de signes per fer una tecnologia més inclusiva i accessible per a tothom. La investigadora explica com treballa perquè eines tecnològiques que es basen en la interpretació del llenguatge, com els assistents de veu (per exemple, el Siri), puguin interactuar també amb llengües no parlades. Els investigadors també reflexionen sobre la responsabilitat ètica en el desenvolupament d’aquesta tecnologia i la importància de tenir en compte les conseqüències que pot tenir en la vida de les persones. 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat un grau els darrers 40 anys a conseqüència de les emissions de diòxid de carboni? I que la Unió Europea ha establert que l'any 2030 el 45 % del consum energètic ha de provenir d’energies renovables? Per parlar sobre les energies renovables, un element cabdal per a combatre el canvi climàtic, el nou pòdcast compta amb Roberto Villafáfila, professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC i investigador del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA), i Jaume Girona, enginyer industrial i estudiant de doctorat de la UPC. Els investigadors expliquen, en primer lloc, què són les energies renovables i remarquen que, a diferència dels combustibles fòssils, són inesgotables i permeten reduir la petjada ecològica i l'efecte hivernacle. Ara la clau és, segons els científics, integrar les renovables a les xarxes elèctriques actuals per gestionar, de manera eficaç i eficient, l’energia elèctrica disponible. I també adaptar la demanda a la disponibilitat de l’energia: preparar les indústries per poder disminuir la producció en moments en què, per exemple, no bufa prou el vent o optimitzar processos perquè s’executin en el moment en què l’energia renovable estigui disponible. En el pòdcast, els investigadors també detallen quines mesures es poden prendre, a la llar i a la indústria, per disminuir el consum energètic. També expliquen alguns dels projectes en què estan treballant, que consisteixen a desenvolupar xarxes elèctriques intel·ligents que integrin sistemes informàtics, de telecomunicació i d'emmagatzematge, per flexibilitzar i fer més gestionable la xarxa elèctrica. O la millora de l’electrònica de potència, clau per integrar l’energia generada per fonts renovables a la xarxa elèctrica domèstica i de distribució. 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que els oceans cobreixen més del 70 % de la superfície terrestre, que ens proporcionen el 55 % de l'oxigen que respirem i que són termoreguladors, ja que absorbeixen mil cops més calor que l'atmosfera? Tot i la seva vital importància, l'activitat humana els està perjudicant: el 90 % de les mercaderies mundials es transporten pel mar i aquest transport introdueix sorolls que trenquen l'equilibri de l'ecosistema. La contaminació acústica als oceans és invisible però real i fins i tot pot causar la mort de balenes i d’altres espècies marines. Per parlar sobre aquests temes, el nou pòdcast de la sèrie 'Algorrritmes UPC' compta amb la veu experta de Michel André, investigador de la UPC i director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), un centre de recerca vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). En aquest laboratori s’explora l'impacte de la contaminació acústica en el món natural, tant en entorns marins com en entorns terrestres. Ho fan amb una tecnologia de sensors bioacústics que han creat per poder escoltar les profunditats dels oceans i les selves. En el nou ‘Algorritmes UPC’ Michel André explica què és la bioacústica i com la introducció de fonts acústiques marines artificials, produïdes per l’activitat humana, genera traumes físics i acústics en els ecosistemes marins. També dona detalls del sistema que han creat per prevenir el xoc de balenes amb grans vaixells i per reduir el soroll que aquests generen, una tecnologia que funciona com una oïda artificial, identifica les espècies d'interès i en transmet la presència, per evitar col·lisions. Les oïdes electròniques que ha creat aquest laboratori també s’han instal·lat a l’Amazònia, un ecosistema de vital importància per a l’equilibri del planeta. A partir de sensors instal·lats a la selva, es monitora, en temps real, la biodiversitat de l’ecosistema i el comportament dels éssers vius que hi habiten. És un sistema d'alerta que informa de qualsevol canvi que pugui amenaçar la vida a la selva. 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que fa cinc anys un robot, anomenat Yumi, va dirigir la filharmònica de Lucca, al Teatre Verdi de Pisa, amb el tenor Andrea Bocelli? O que la paraula ‘robot’ ve del terme txec 'robota' i significa 'treball forçat’ o ‘servitud’? Va ser utilitzada per primera vegada el 1920 en una obra de teatre en què un científic creava i venia éssers anomenats ‘robots’ per utilitzar-los com a esclaus. Els robots ja són a tot arreu: a les fàbriques, a la restauració, a la construcció, a l'agricultura, a la medicina… I, per parlar-ne, en el nou ‘Algorrritmes UPC’ ens acompanyen Alícia Casals, professora i investigadora a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la UPC, i Maria Farahi, doctoranda al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB). En el pòdcast ‘Joguines, companys de feina, cirurgians, directors d'orquestra… De qui parlem?’, les investigadores expliquen què és la robòtica, quines característiques fan que una màquina es consideri un robot i com la seva presència creixent influirà en el mercat laboral. Un robot és una màquina funcional que podem programar perquè faci tasques repetitives de manera autònoma o dotar-la d'una certa capacitat d'aprenentatge. Les científiques apunten que la diferència entre una màquina i un robot és simple: mentre que la màquina necessita algú que la controli, els robots poden decidir per ells mateixos. Un dels sectors en què la robòtica està entrant amb força és el de la robòtica mèdica: és precisament en aquest àmbit, que treballen les protagonistes del pòdcast. En concret, en les seves aplicacions en la cirurgia, la rehabilitació i l’assistència de persones amb discapacitat. També expliquen que, en el futur, els robots seran més petits i amb més capacitat sensorial, per fer-los més intel·ligents i poder entendre’s amb les persones. I que també obriran nous camins i possibilitats: crearan nous llocs de treball que ara no coneixem, que requeriran una formació més especialitzada de les persones. 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Sabíeu que la meitat de la població mundial ja viu en zones urbanes i que s'espera que, el 2050, arribi al 68 %? I que els processos de conservació i renovació dels habitatges representaran, els pròxims anys, el 90 % de les activitats de construcció? Aquest és el repte que ja encaren '“els metges dels edificis'”: els professionals de l’arquitectura i la rehabilitació. I, per parlar-ne, al nou episodi de la sèrie ‘Algorrritmes UPC’ podem sentir Joan Ramon Rosell, professor i investigador de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). En el nou pòdcast, ‘Doctor House’, Rosell analitza quin perfil ha de tenir aquest metge d’edificis, els reptes de present i de futur de la rehabilitació, i com podem fer una arquitectura més sostenible. L’investigador detalla què és un edifici malalt: un edifici obsolet, antic o desajustat respecte dels usos dels seus habitants, que demanen unes condicions més estrictes de confort, habitabilitat, accessibilitat, eficiència energètica, seguretat o bellesa. I planteja que la rehabilitació és la solució a aquestes demandes. “L’edifici menys sostenible és l’edifici buit”, explica Rosell, que planteja que el que cal és adequar els edificis ja existents a les necessitats actuals, sobretot en escenaris com el primer món, on no hi ha creixement demogràfic ni territori on es pugui créixer. I precisament això és el que fa un 'metge d'edificis': un expert que fa diagnòstics de les prestacions i l’estat dels edificis. A més, molt sovint es tracta d’edificacions antigues, construïdes amb materials o tècniques que avui ja no es fabriquen o s'utilitzen. Són, per tant, professionals que han de tenir una formació especialitzada i, alhora, multidisciplinària. El professor també planteja els grans reptes de futur en el món de l’edificació: l’eficiència energètica i el confort i l’habitabilitat, és a dir, que l’edifici ens doni les prestacions que necessitem. També l’ús de nous materials, sostenibles i reciclables. Per a l’investigador, els nous materials han d’incorporar residus, com, per exemple, els residus de les incineradores urbanes, que ja s'estan fent servir en els nous projectes constructius. O tornar a fer servir els materials tradicionals i d'origen vegetal, sovint més sostenibles que els nous materials. 'Algorrritmes UPC' és una producció del Servei de Comunicació de la UPC, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa.

Al món es generen cada any més de 50 milions de deixalles electròniques que contenen residus molt perillosos per a la salut i el medi ambient. Només a l'Estat espanyol es generen prop d'1 milió de tones de residus, l'equivalent a 75 camps de futbol. Segons alguns estudis, de tots aquests residus només es recicla adequadament el 15 %. I si es poguessin recuperar els metalls valuosos de les deixalles electròniques per fer altres aparells amb un sistema senzill i de baix cost? És el que plantegen Conxita Lao, professora i investigadora de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, i Lídia Garcia, doctoranda en el mateix centre, al pòdcast ‘Bacteris menjamòbils’. I és que el Grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors (BIOGAP) ha descobert uns microorganismes capaços de separar els diferents metalls dels aparells electrònics. Aquests bacteris, que viuen en condicions molt extremes, s’extreuen de la natura i es cultiven al laboratori, on es posen en contacte amb els residus electrònics. Mitjançant un procés biotecnològic anomenat ‘biolixiviació’ s’aconsegueix extreure els metalls dels aparells, com ara el coure, el cobalt, el liti, etc. A l’EPSEM ja hi ha una planta pilot semiindustrial per fer aquest procés, un sistema que es podria fer servir en els centres de reciclatge per recuperar els metalls. D’aquesta manera, a més de reutilitzar aquests materials per fabricar nous aparells i afavorir l’economia circular, es contribuiria a resoldre la crisi de matèries primeres. De fet, l’elevada demanda de metalls amb què es fabriquen els aparells electrònics suposa una explotació creixent dels recursos naturals, que són limitats i no renovables. Es calcula, per exemple, que amb l’actual ritme d’extracció les reserves mundials de cobalt i liti s’esgotaran en un màxim de 20 anys. ‘Bacteris menjamòbils’ és el quinzè episodi de la sèrie 'Algorrritmes UPC', una iniciativa de la UPC per apropar a la ciutadania, en especial al públic jove, els darrers avenços científics i tecnològics de la mà d'investigadors i investigadores de la Universitat, i que compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Activa.