Arqueopòdcast

Pere Bosch Gimpera va ser un personatge clau en el panorama de l’arqueologia i la prehistòria, no només de Catalunya, sinó també a nivell internacional. Nascut a Barcelona el 1891, el seu llegat s’estén a través de dècades d’investigació, docència i difusió del coneixement sobre el passat. La seva obra ha estat fonamental per comprendre la prehistòria i la història antiga de la Península Ibèrica. Polifacètic i innovador, entre les contribucions de Pere Bosch Gimpera hi trobem nombroses obres i la fundació del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta institució es va convertir en un referent per a la investigació arqueològica a Catalunya. També va ser l’impulsor de la creació del MAC i el seu primer director. En aquest episodi de l’Arqueopòdcast volem aprofundir sobre la figura de Pere Bosch Gimpera, i especialment del seu “museu somiat”. Per això parlem amb el Dr. Josep Maria Fullola Pericot, Catedràtic emèrit de Prehistòria de la Universitat de Barcelona; i Àngels Casanovas, qui va ser conservadora del museu i ha comissariat l’exposició ‘El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC’, una mostra que arriba en el cinquantè aniversari de la seva mort i que repassa la seva trajectòria personal i professional.

Teatre, amfiteatre i circ romà. Tàrraco comptava no només amb un, sinó amb el ‘triplet’ dels edificis d’espectacles d’una metròpoli romana. Aquesta singularitat es va poder gaudir gràcies a que va esdevenir capital d’una de les províncies imperials. I és que aquesta va ser una ciutat feta a imatge de Roma! En aquest nou episodi de l’Arqueopòdcast farem un viatge en el temps des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, passant pel teatre, el circ i l’amfiteatre de l’antiga Tàrraco. Ho farem de la mà d’Ester Ramon, arqueòloga i conservadora del museu. Amb ella descobrirem aquests tres escenaris, cor de la vida social romana a la ciutat, i els espectacles que s’hi representaven.

Com vivien els romans? Com era casa seva? Quanta gent hi convivia? Què menjaven? On dormien? Eren totes les cases iguals? Ja sabeu que a l’Arquepòdcast Jove ens agrada anar a buscar la resposta a qui més en sap, als arqueòlegs! I, en aquest nou capítol, viatjarem molt per conèixer com vivien els romans. Farem una ruta per diferents museus d’arqueologia de Catalunya: anirem fins a Baetulo, l’actual Badalona; passarem per Iesso, a Guissona, i acabarem a Tàrraco, la Tarragona romana. Ens acompanyen l’Esther Gurri, conservadora del Museu de Badalona; el David Castellana, director del Museu de Guissona; i Ester Ramon, conservadora del Museu Arqueològic de Tarragona.

Plata, vidre, bronze… però, sobretot, ceràmica. Si pensem en els objectes de l’antiga Roma, aquest material, sostenible, econòmic i mal·leable, estava molt present en el dia a dia dels romans. Les descobertes fetes al llarg dels anys en els diferents jaciments catalans així ho constaten. Podem parlar de l’ús de la ceràmica a la cuina, en forma de recipients com gerres, bols, plats, àmfores o llànties, però també de manera més indirecta, com és el cas de la construcció o la decoració. La ceràmica sigillata, de fet, també reflecteix l’existència de tallers de producció local, que ajudaven a abastir comerços i llars en tot el territori. Com ens hem d’imaginar els objectes fets d’aquest material a l’època romana? Hi havia ceràmica de luxe? Què ens expliquen les peces que han arribat fins als nostres dies? En aquest episodi de l’Arquepòdcast descobrirem quin era l’ús quotidià de la ceràmica en un recorregut que ens portarà fins a Tàrraco, on entrevistarem Josep Anton Remolà, arqueòleg i conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; passarem també per Baetulo, on conversarem amb Esther Gurri, arqueòloga i conservadora del Museu de Badalona; i, per últim, acabarem a Iesso, on ens espera Josep Ros Mateu, arqueòleg municipal i conservador del Museu de Guissona.

L’imperi romà requeria d’una estructura molt complexa, a causa de la seva extensió. Resoldre el transport i les comunicacions entre els diferents territoris era indispensable. És cert que la gran autopista d’aquesta època era el mar Mediterrani, però tampoc podem oblidar que es va crear tota una xarxa viària per aconseguir línia directa amb Roma. En aquest context, Tàrraco té una ubicació privilegiada a Hispània: davant del mar, però prou connectada a l’interior. De fet, l’any 27 aC, l’emperador August va iniciar una reforma administrativa en la qual Tàrraco va passar a ser la capital de la província Hispania Citerior. No és d’estranyar, doncs, que una de les grans vies tingués parada en aquesta ciutat: la Via Augusta. Es tracta de la carretera més llarga de la Hispània romana: aproximadament 1.500 km que anaven des dels Pirineus fins a Gades, l’actual Cadis. Què en sabem d’aquesta via, una de les més transitades i estudiades de l’antiguitat? Què va suposar per a Tarragona? Quins monuments hi havia al seu voltant i quin rastre n’ha quedat avui? Per respondre aquestes preguntes i moltes més, en aquest episodi de l’Arqueopòdcast agafem la Via Augusta direcció Tàrraco! Farem parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), per parlar-ne amb Mònica Borrell, la seva directora.

Les consideracions ètiques o bioètiques en les restes osteoarqueològiques o antropològiques asseguren que la recerca i la gestió de les restes van més enllà d’una bona praxis tècnica: també implica responsabilitats socials i culturals. Aquest mes de novembre de 2024, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya organitzen la I Jornada sobre “L’ètica en les restes osteoarqueològiques”. És la primera trobada catalana centrada en les restes humanes com a material sensible. En concret, es farà una reflexió de qüestions ètiques, de conservació, de cura, d’estudi i exhibició, amb ponències que presenten diversos casos d’Europa. També s’ha organitzat una taula rodona que pretén oferir una mirada de la realitat catalana. En aquest nou episodi de l’Arqueopòdcast parlem sobre aquest tema amb la Dra. Núria Armentano, arqueòloga, antropòloga i investigadora del Laboratori de Paleopatologia del MAC.

A l’Arqueopòdcast us proposem viatjar en el temps fins a un dels punts estratègics del territori català, a Ullastret, al Baix Empordà. En aquest episodi, descobrirem com captaven, aprofitaven i feien servir l’aigua els habitants d’aquest oppidum ibèric. L’aigua ha estat, justament, el fil conductor del 24è Cap de Setmana Ibèric, que s’ha celebrat els dies 5 i 6 d’octubre de 2024 als jaciments i museus de la Ruta dels Ibers. Més d’una seixantena d’activitats que han acollit 6.356 visitants. Una ocasió especial que ha servit per descobrir els usos i sistemes de gestió de l’aigua que van desenvolupar els ibers ara fa més de 2.000 anys, a través de reconstruccions històriques, tallers i visites teatralitzades. L’aigua és un recurs indispensable per la vida. Disposar d’aquest element natural és una qüestió vital que ha condicionat, fins i tot, la ubicació dels diferents assentaments al llarg de la història. Per a consum propi, per cuinar, per qüestions de salut, artesania o activitats constructives… quina importància creieu que tenia l’aigua en el dia a dia d’un poblat ibèric? En parlem amb Gabriel de Prado, responsable de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Ullastret.

Ubicat sobre els espadats que dominen el riu Ter, el jaciment de l’Esquerda va ser un enclavament estratègic per diferents motius. Des d’aquest punt es domina tota la plana de Vic i les muntanyes que l’envolten, amb una perspectiva de 20 quilòmetres a la rodona. Això explica que estigués ocupat des de la prehistòria fins a l’Edat Mitjana. Avui volem centrar-nos en aquest darrer període. I és que la importància estratègica d’aquest lloc va fer que els visigots hi construïssin una potent muralla de gairebé 150 m de longitud. Posteriorment, en època carolíngia, va esdevenir un punt fort de la Marca Hispànica. I, de fet, l’ocupació va perdurar fins el 1314, any en què es va destruir i abandonar definitivament. Avui a l’Arqueopòdcast viatgem a Roda de Ter per conèixer més sobre aquest jaciment. Parlarem amb la doctora Antònia Díaz-Carvajal, autora del llibre Arqueologia funerària de la població medieval de l'Esquerda (segles VII al XIV). I conversarem també amb Maria Ocaña, directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Amb elles volem saber com afrontaven la mort els habitants d’aquell poblat medieval, o què en sabem sobre els rituals, les creences funeràries, els costums i, en definitiva... la pròpia vida a aquest poblat.

El jaciment d’Empúries inaugura una nova exposició de llarga durada, titulada EMPÚRIES: Port de Cultures. En ella, s’hi mostren els testimonis que ens ha deixat la seva història mil·lenària. L’exposició presenta més de 600 objectes arqueològics que s’han anat recuperant a les excavacions i que formen part de les col·leccions del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Empúries. EMPÚRIES: Port de Cultures posa en relleu aspectes que singularitzen la importància i l’evolució històrica del jaciment. En aquest sentit, el museu estrena l’audiovisual Empúries, una llarga història, que permet conèixer l’evolució del territori i de les antigues ciutats grega i romana. La projecció incorpora reconstruccions en 3D de l’evolució del paisatge, des del Neolític fins al moment actual. El resultat és fruit de la recerca que ha portat a terme, els darrers anys, l’equip del MAC a Empúries. Quan visitem el jaciment descobrim una antiga ciutat greco-romana estretament lligada al mar i al comerç, en contacte amb les cultures que van poblar la Mediterrània fa milers d’anys. Ens hem d’imaginar un lloc on predomina el bullici dels carrers, el soroll de les onades trencant contra la costa i l’eco de les veus d’aquells que van habitar aquest enclavament únic. Sabem on acaba la grega Empòrion i on comença l’Emporiae romana? Com va ser la convivència d’aquestes cultures tan diferents? Què en queda d’aquella ciutat portuària i plural? En aquest nou capítol de l’Arqueopòdcast ens hi desplacem per descobrir la nova exposició permanent, EMPÚRIES: Port de Cultures. En parlem amb la responsable del MAC a Empúries, Marta Santos, i la conservadora del museu Elisa Hernández.

Què hi podem veure en un Museu d’Arqueologia? Què en podem aprendre? Voleu saber com es treballa dins d’un Museu com el MAC? Hola a tots i a totes i benvinguts a un nou episodi de l’Arquepòdcast Jove! Avui farem un episodi una mica especial, perquè hi hem convidat als nens i nenes de l’escola Tanit de Santa Coloma de Gramenet, que participen al projecte Magnet, en col·laboració amb l'Institut de Ciències del Mar i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Concretament ens explicaran tot el que han après amb la seva investigació sobre el descobriment del foc. Abans, però, volem conèixer de primera mà com es treballa la vessant pedagògica dels museus i la relació de l’entitat que hi ha amb diferents escoles durant el curs. Per això, ens hem citat amb Sònia López, tècnica de programes públics del MAC a Barcelona.

El conjunt monumental d’Olèrdola, a 350 metres per damunt del nivell del mar, és avui un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. Situat a l’Alt Penedès, aquest conjunt monumental destaca per la seva ubicació estratègica a dalt d’un turó. A l’episodi “Viure en altura. Un element clau en les ocupacions d’Olèrdola” viatjarem fins al jaciment arqueològic d’Olèrdola i descobrirem com l’altura ha estat clau al llarg dels segles. En parlem amb Núria Molist Capella, coordinadora de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Olèrdola i conservadora de les col·leccions ibèriques del MAC a Barcelona. Les traces d’un poblat ibèric, la fortificació romana i la gran ciutat medieval, un conjunt d’història en un espai natural magnífic. Si vols descobrir més a fons el jaciment, recupera l’episodi de la 1a temporada sobre els enigmes d’una antiga ciutat entre muntanyes.

Què va ser l’Imperi romà? Quins trets polítics, econòmics, socials i culturals destaquen de la seva estructura? Com es va cohesionar al llarg del temps? Hola a tothom i benvinguts a una nova temporada d’Arqueopòdcast, el pòdcast divulgatiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que compta amb el suport de l’Arqueoxarxa. Us parla en Robert Sendra. Per començar, a l’episodi d’avui ens hem volgut endinsar una mica més en el llegat que ens ha deixat Roma. La resposta la trobarem a IMPERIVM. Històries romanes, la nova exposició permanent que trobareu a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona. “Orbis”, “Civitas”, “Potestas” “Negotium” i “Otium”, “Mulier”... La mostra, que compta amb més de 200 objectes d’època romana i tardoantiga, s’estructura en onze grans àmbits temàtics, cadascun dels quals està encapçalat per una paraula llatina. A més, per aconseguir un efecte més immersiu i emocionant als visitants, disposa d’un interessant desplegament audiovisual amb videomapatges, vídeos en 360º i nombrosos recursos audiovisuals. L’exposició ha estat comissariada per Mario Cervera i Arturo de la Oliva, conservadors del MAC. I la nostra companya Elena Viu s’ha desplaçat fins allà per conèixer de primera mà què ens trobarem al visitar aquest nou projecte museístic.

El personatge d’Indiana Jones va fer furor els anys 80 a les sales de cine i, molt possiblement, va despertar més d’una vocació. L’Indi era un arqueòleg aventurer, que no escatimava riscos per aconseguir la troballa més valuosa i que gairebé sempre acabava tenint problemes. La vida dels arqueòlegs i arqueòlogues reals segurament no té tantes emocions, però té un punt de similitud amb el personatge de la gran pantalla: la passió per descobrir. Aquesta setmana entrevistem un arqueòleg que és també amant de les pel·lícules. De fet, acaba de publicar un llibre que es titula Un arqueólogo nómada en busca del Doctor Jones. Ell és Jordi Serallonga i el nostre company Aureli Vázquez l’entrevista des de la seu a Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Benvinguts i benvingudes, una setmana més, a Arqueopòdcast. Ja són 35 els episodis que hem publicat i al llarg de tot aquest temps hem comprovat que Catalunya és molt rica en jaciments arqueològics. De la mà dels diferents museus de l’Arqueoxarxa, hem explorat les històries que amaga cadascun d’ells i hem conegut una mica més el patrimoni arqueològic català. Però avui volem fixar-nos en un aspecte en particular: els objectes. Les peces que, ja sigui per la seva singularitat o per la seva força simbòlica, prenen un relleu especial. Així que avui hem repassat hores i hores de gravacions per recuperar, exclusivament, aquests fragments.

Fa milers d’anys que les monedes circulen entre nosaltres: són un element quotidià i ja ho eren per als grecs, els romans i les diferents cultures i societats posteriors. Precisament per això les monedes són també un objecte de gran valor arqueològic, ja que aporten informació concreta sobre un moment històric. A Catalunya són incomptables les troballes relacionades amb monedes, i encara avui dia se’n fan de noves. A més, són peces de gran força simbòlica i propagandística, el que suma encara més rellevància a cadascuna d’aquestes descobertes. Per això avui hem volgut aprofundir en aquest objecte singular. Per fer-ho, ens hem citat amb amb Maria Clua. Ella és llicenciada en Prehistòria, Història antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona, doctora en Història Medieval i experta en l’estudi de la moneda com a material arqueològic. És conservadora adjunta al Gabinet Numismàtic de Catalunya, que cada any organitza el Curs d’Iniciació a la moneda antiga.

Hola, nois i noies! Ja tornem a ser-hi, un cop més, a l’Arqueopòdcast júnior. Segur que molts de vosaltres teniu a casa una mascota: un gos, un gat, un hamster, una tortuga... Us heu preguntat mai des de quan tenim mascotes els éssers humans? I direu: “doncs, des de sempre!”. Sí, d’acord, però... estem parlant de... cent anys? Mil anys? O potser, què sé jo... Deu mil anys!? Vosaltres, què creieu? Avui anem a parlar de tot això amb una experta que ens donarà la resposta. Ella és Palmira Saladié, arqueòloga, experta en zooarqueologia i investigadora. Amb ella parlarem de com l’arqueologia pot donar resposta als enigmes de la prehistòria que tenen a veure amb els animals. Parlarem de mamuts, d’hipopòtams, de llops, i per descomptat de gossos... Ens hem citat amb ella al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Un cop més, l’arqueologia és notícia! Les darreres excavacions al jaciment de l’Hort del Cavaller, a Isona, han confirmat l’existència d’una casa de grans dimensions i amb gran valor arqueològic. Es tracta d’una antiga finca d’època romana, concretament de l’Alt Imperi, habitada probablement per una família amb gran poder adquisitiu. Aquesta excavació ajuda a entendre també com era aquella antiga Isona de fa 2.000 anys. A més, els treballs arqueològics dels últims anys han evidenciat que les dimensions de la muralla són més importants del que es pensava. Estem parlant d’una de les muralles més importants de Ponent. Avui volíem saber més sobre aquesta excavació, així que hem contactat amb Ignasi Garcés, arqueòleg i investigador del jaciment de l’Hort del Cavaller.

L’empremta de Roma va deixar un pes evident a la nostra cultura i a la forma en què entenem el món, l’urbanisme o l’organització de la societat, entre altres aspectes. Durant 700 anys, l’imperi romà va impregnar el Mediterrani i Europa. Avui a l’Arqueopòdcast us proposem una aproximació a Roma, a l’IMPERIUM, i ho fem de la mà d’Arturo de la Oliva, que des del Museu d’Arqueologia de Catalunya ens ajudarà a acostar-nos a aquests ‘tresors’ de l’Imperium. Conversem amb ell sobre les peces més representatives de Roma al Museu, sobre el pes específic de la cultura romana a Catalunya i també sobre els projectes museístics al voltant de l’Imperi.

Benvinguts a un nou episodi de l’Arqueopòdcast Júnior! L’arqueologia no només ens permet conèixer el període dels romans, els grecs o les cultures ibèriques: també es fa arqueologia de temps molt més propers. Així que avui us farem una pregunta un pèl diferent. Sabeu com eren les neveres de fa 300 o 400 anys? Sí, sí, heu sentit bé: neveres de fa... tres o quatre segles! Com sempre, tenim a la nostra disposició tota una xarxa d’experts i expertes. Avui buscarem la resposta a Sabadell, on hi ha un espectacular pou de glaç de finals del segle XVII en perfecte estat de conservació. Parlarem amb Genís Ribé, del Museu d’Història de Sabadell, que en sap i molt d’això de les ‘neveres’ de fa uns segles!

Benvinguts a un nou episodi de l’Arqueopòdcast Júnior! Us heu preguntat mai si això de “jugar” es feia també a l’antiguitat? A les pel·lícules de romans, per exemple, sempre ens mostren batalles, lluites cos a cos, espectacles amb lleons i curses de quàdrigues, però... i els nens i nenes? Gairebé no surten mai! Així que aquest cop ens preguntem... També jugarien com fan actualment els infants? Vosaltres, què creieu? Us hem preguntat a vosaltres, els nens i nenes, i heu respost de tot: partits de futbol, petanca, daus, caniques, la baldufa, jugar a ser atletes olímpics... I sabeu què? No aneu desencaminats del tot. Però ja sabeu que a l’Arqueopodcast júnior tenim la sort de comptar amb els millors experts. I, ves per on, a la Xarxa de Museus de Catalunya també hem trobat arqueòlegs que en saben (i molt!) del joc a l’antiga Roma. Aquest cop consultarem a dos experts: Josep Anton Remolà, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, i Ramon Buixó, del Museu d’Arqueologia de Catalunya a la capital gironina.