La bicipèdia

Repassem la trajectòria dels dos ciclistes professionals que ha gestat Andorra, Ariadna Tudel i Emili Pérez. Tudel va començar amb l'esquí de muntanya i després d'aconseguir el títol d'una carrera universitària es llençà al ciclisme on participà, entre d'altres, a una "Titan Desert". Més endavant va rodar al "Giro" i a la "Vuelta" per l'equip Vizcaya-Durango. Pérez ja s'interessà pel ciclisme de ben petit, competicions amateurs el van portar a participar els J.J.O.O. de Seül 1988 on amb només vint-i-un anys va aconseguir una espectacular 9a plaça. A posteriori, Pérez formaria part de l'equip Festina-Lotus sota llicència andorrana.

La fabricació de bicicletes a Andorra és un sector en auge on Commencal i Forestal en són els principals i grans protagonistes. En aquesta càpsula aprendrem més de les dues marques i detallarem alguns dels motius que les va portar a instal·lar-se al nostre país, un destí de bicicleta de muntanya cada cop més important i amb més renom.

El ciclisme de muntanya és molt present a Andorra i en els últims anys ha esdevingut un lloc de referència per aquest. Al Principat es practiquen les disciplines d'enduro i de descens, en part, gràcies als diferents bikeparks del país. En aquesta capsula també podrem conèixer a la resident Ares Massip i l'andorrà Àlex Iscla, tots dos professionals del ciclisme de muntanya.

Andorra ha esdevingut els darrers anys un país on ciclistes professionals d'arreu del món s'estableixen. Andorra reuneix unes característiques ideals per la pràctica de la bicicleta de competició però tota aquesta onada de nous residents relacionats amb el món de la bici té un inici amb nom propi: Joaquim "Purito" Rodríguez, el primer gran ciclista professional que es va decidir pel Principat i que va obrir camí a tots els que vindrien després.

Us relatem la que probablement ha estat una de les gestes esportives més grans de tots els temps. Llàstima que temps després se sabria que tot era una farsa.

Descobreix un dels episodis més surrealistes del ciclisme de competició. Què passa si barregem un corder a la brasa, les premonicions d'un vident, molt de cava i el pas del Tour de França?

El país sempre ha estat al punt de mira d'alguns dels principals esdeveniments ciclistes del món, que es veuen atrets per la duresa de les muntanyes andorranes.

En aquest 12 capítol de la Bicipèdia, presentem com, quan, on i de quina manera van aparèixer les primeres bicicletes que aplicaven motors, per tal d'ajudar al ciclista a avançar de forma més facil.

El cicloturisme, o el fet de viatjar en bici és gairebé tant antic com la mateixa bicicleta, descobriu amb nosaltres les peripècies dels primers pioners.

Un breu resum històric del naixement i la professionalització amb el pas del temps del món de les carreres i de la competició ciclista. Des de la primera cursa al voltant d'un parc de París al 1868 passant per les curses que uneixen diferents localitats com la famosa París-Roubaix i, finalment, arribant a les grans voltes amb diferents etapes.

Quan apareix la bicicleta a la primera meitat del segle XIX i fins ben entrada la Revolució Industrial, el món del ciclisme serà majoritàriament practicat per les classes socials més elevades. No serà fins a finals del segle XIX i principis del segle XX que el seu ús es popularitzarà i esdevindrà un esport de masses, perquè la bicicleta incorporarà millores tècniques i, sobretot, perquè el cost de compra serà molt inferior.

L'aparició, l'evolució i el perfeccionisme del canvi de marxes. L'afegit en els diferents cicles que els va permetre rodar per vertiginoses pendents amb gran comoditat era, en un principi, refusada pels més puristes del ciclisme d'època. Poc a poc, el canvi de marxes ha esdevingut una part molt important de la gran majoria de les bicicletes d'avui dia, sense el qual el ciclisme de l'actualitat no s'entendria.

Una cosa tan intuïtiva com que la roda de darrere segueixi girant quan parem de pedalar succeeix gràcies a la inclusió d'un enginy mecànic a la roda de darrere. Però aquest giny no s'introduiria en les bicis fins a inicis del segle XX. Fins aleshores els ciclistes havien de girar constantment els pedals, per avançar quan el terreny era pla o en pujada, i per evitar que agafes massa quan el recorregut era costa avall.

Els materials amb que estaven fetes les bicicletes i l'estat precari de carreteres i camins feien de l'experiència d'anar amb bici una cosa més aviat incòmoda. Descobreix com es persegueix una millora de la comoditat d'aquest vehicle durant el pas dels anys.

Les bicis de tres rodes, no sempre han estat destinades a la canalla. Descobriu algunes curiositats sobre aquesta modalitat de bicicletes.

La bicicleta no és un invent. És el resultat d'un llarg procés d'investigació, en què persones d'arreu del món varen treballar la idea de fer cada vegada més eficient aquest estri de mobilitat individual, en què el conductor és al mateix temps passatger i motor.

El 1876 es dissenya la primera safety bycicle o bicicleta segura, des d'aquell moment, l'invent fa un salt evolutiu molt important, convertint la bicicleta en un estri realment útil i pràctic, apte per al transport ordinari.

Els pedals avui en dia son inseparables de les bicicletes, però no sempre ha estat així, la seva invenció va suposar tota una revolució en el món dels velocípedes. Descobreix quan i qui els va inventar.

Com i quan van néixer les bicicletes? Descobreix la draisina, l'antecessor de la bicicleta.