Bombes de llavors

Muralles. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Has creuat un fossat i has arribat a la torrassa enfilant-te als rocs que les catapultes havien errat en altre temps. Un cop a recer dels merlets, plantes estendard. I, des d'allí, ignorant l'hora que devora, llences als terrenys erms les bombes de llavors que has dut a coll. Te les mires com rodolen entre la confusió de paneroles i cucs de terra. Així s'inicia un conte en flor.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Fina Veciana Veu: Andreu Sotorra Música: Retaule de Santa Tecla. Interpretació: Cobla La Principl de La Bisbal. Composició: Esbart de Santa Tecla, a partir de la Moixiganga del 1775 referent a l'arribada del Sant Braç de Tecla d'Armènia. Àlbum: Retaule de Santa Tecla, 1999

Les esferes fúcsia. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Sovint topes amb alguna cosa que et recorda les esferes fúcsia jugant a la cluca al brancal del pou de llàgrimes negres. Rabejada de tendresa, estàs ara mateix: «Conillets a amagar, a amagar, que la llebre va a caçar, de nit i de dia no sortiu de l'establia. Conillets, ¿ja esteu ben amagadets?», diu la xiqueta que para, amb les mans a la cara, el cap reposant a la porta del garatge de casa teva. Els companys de joc corren a amagar-se entre els parterres i les torretes que tenen a tocar. És aquella hora en què els espais de frescor dins teu es deixen enumerar amb l’emoció d'un infant. Vibrants.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Rosa Virgili Veu: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Rue des soeurs noires. copositor i intèrpret: Pascal Comelade. Àlbum: La Catedral d'Escuradents, 2009

Al mar, tempesta. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro. Quantes coses quedaran a mig fer. Sàvia arrecerada a les dunes protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. «¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?», et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.» Prosa poètica: Lena Paüls Fotografia: Cesca Toledano Veu: Andreu Sotorra Música: Mar Mort. Interpretació: Tótem. Composició: Agustín Severino, Damian Barrios, Francisco Membrado, Franco tadeo Cruz, Ivan Lueiro, Marías Becerra i Vicente Woinilowicz.Àlbum: Tótem, 2022

Nit amb conte. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Amb les teves inicials brodades t'esperaven llençols de fil, estovalles de granité, camises de dormir amb puntes de ganxet i pentinadors de seda amb entredós. Aquest món és ara en una gran bombolla antiarnes que es balanceja amb l'onatge. El bell palau és un hostal vestit de fil, un jaciment per explorar.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Fina Veciana Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Sonatas and Interludes for Prepared Piano: Sonata n. 5. Intèrpret: Boris Berman. Composició: John Cage. Àlbum: John Cage: Sonatas and Interludes, 1999

Les sabatilles vermelles. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em van fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mitjà. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Teresa Llorach Veu del pòdcast: Antònia Farré Música: Adagio d'Albinoni. The Zagreb Philharmonic Orchestra. Xel·lo: Hauser. Lisinski Concert Hall in Zagreb, Octubre 2017

Cadires buides. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Nit de revetlla, a la fresca. No t'esperen només els teus amb coets i banderoles. Aquí, unes quantes cadires han quedat buides i ningú s'hi asseurà. Ja no serven ni el cartell amb una fotografia i el teu nom i el dels altres absents. No els cal cap llaçada al respatller que recordi que suportem amb vergonya la injustícia en la vostra pell. No s'hi asseurà ningú. Ni les criatures hi jugaran a l'entorn, pel respecte que saben —ho saben tot— que us devem. El terreny està preparat i les llavors colgades a punt per germinar a la primera gota. ¿Esperarem estoicament que plogui?» Prosa poètiva: Lena Paüls Pintura: Fina Veciana Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Five Songs: 1. Little Four Paws Intèrpretació: Alexei Lubimov, Natalia Pschenitschnikova Composició: E.E.Cummings i John Cage Àlbum: John Cage. As It Is, 2012

El miratge blau. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Tries viure en colors, trapezi gronxadís de la llum. Zim-zam, zim-zam. El sol es desvetlla al teu horitzó tacat pel desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. Si diguessis, sense pensar-hi gaire, que sovint els ponts penjants sense xarxa semblen un camí blau, ¿qui d'elles et creuria? Acròbates supervivents que s'endinsen en els revolts de cada nou itinerari, tenen la força d'una bola de foc que creix i es fa pas entre l'arreplec de bràctees de la buguenvíl·lea de tots i cadascun dels jardins que puguis arribar a conèixer. Fes i calla. Zim-zam, zim-zam.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Rosa Virgili Veu: Andreu Sotorra Música: Le trapéziste. Intèrpretació: BellWald. Composició: Antoine. Bell, Pierre Wald. Àlbum: Circus Royal, 1994

El còctel de Cronos. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Sentiríem, si ens ho proposéssim, el tic-tac inaturable enganxat als fils de la xarxa. Però, ara mateix, ens estimem més viure de ple al taller del rellotger, entre la festa de les bombolles que es vessen i l'escampadissa de cireres confitades. Hem deixat d'enderiar-nos a fer coincidir en el temps triangles de drac que s'encadenen, cercles que llisquen indòmits i capses quadrades que porten a imaginar mons nous. Intuïm que, contraposades, només són formes eixordadores que naveguen en un mar de passions descolorides per les abraçades virtuals i els petons pendents. Amb daiquiri o sense, sabem que Cronos se la campa sol arreu. Per això, també en temps de festa, lluitem pel que ens queda.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Rosa Virgili Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Clock. Intèrpret: Piano Music Guru. Composició: Piano Music. Àlbum: The World's Most Relaxing, 2013

L'escletxa martítima. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «El creuer no tindria tant d'èxit si l'objectiu no fos, a l'alba, endinsar el cap a l'escletxa que hi ha en aquesta banda de mar. «Bé que ho sé. Tots hi busquem el mateix», em va dir, amb somriure còmplice, el meu interlocutor, sense precisar si buscava curar-s'hi la migranya, una hèrnia discal, les xacres pulmonars o una disfunció sexual. L'escletxa marítima és una mena de corredor, com més profund més diàfan, entre aigua i aigua cada vegada més fosca. Un cop dins, la via d'aire s'adapta elàstica als cossos, us bressola, us fa pessigolles, us abraça, us petoneja. Pocs sabem que no és entre dues llums que cal capbussar-s'hi. Si us troba el cant de l'alosa terra endins, el remei ja ha begut oli. Però el mite de l'alba persisteix perquè, encara que no ho vulguem reconèixer, tots anem curts de carícies.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Pérez Olivñan / Nené Veu: Andreu Sotorra Música: Gli amanti di Roma. Composicio i intèrpret: Gianmaria Testa. Àlbum: Lampo, 1999

Carnaval celest. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la desfilada en processó, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.» Prosa poètica: Lena Paüls Fotografia: Josep Lomas Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Enjoy The Silence. Intèrpret: Carla Bruni. Composició: Martin Gore. Àlbum: French Touch, 2017

Cortinatge. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «A la boca de l'escenari, escoltes el concert dels tresors petits, al ritme que marca l'airina. El que es cou a la gruta és invisible, però flaira de canyella. Aquesta celístia, festa.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Fina Veciana Pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Drassanes. Intèrpret: Timothy Martin. Composició: Timo Hoeben. Àlbum: Atarazanas, 2020

Temps de pluja groga. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Ara que t'arriben gotes al castell de sorra que, feliç, has construït amb altres a la platja, saps que qualsevol dia brillant té nimbus a l'aguait. No havies imaginat mai tantes possibilitats en un tro quan escrivies «llibertat» al ventre d'un d'aquells cavalls daurats i esponjosos que hi havia al cel cavalcats per Nèfele, la deessa dels núvols. L'equilibri dinàmic del ying i el yang.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Rosa Virgili Veu: Andreu Sotorra Música: Dorios Armonia (Chromatikon Genos). Intèrpret: Petros Tambouris. Composició: Tradicional. Àlbum: The Greek Folk Instruments, 1998

Diàlegs callats. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics que demanen les pessigolles d'un bes, el perfum del jardí, un bocí d'alba. Tots els actes compten, dius, mentre afines les reixes de dins i de fora. Ara, llimadures.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Fina Veciana Veu: Mònica de Dalmau Música: Atarazanas. Intèrpret: Timothy Martin. Composició: Timo Hoeben. Àlbum: Atarazanas, 2020

La llavor pendent. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, les branques seques dels quals vau abraçar com si fossin garbes, abans de llençar-les coster avall. Però havien fet córrer tant d'aigua que de les arrels tornen a aflorar brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No ens els mereixem. Prosa poètica: Lena Paüls Fotografia: Cesca Toledano Veu: Mònica de Dalmau Música: Alla montanara Interpretació: Oni Wytars Ensemble Composició: Tradicional Àlbum: Cantar d'amore, 2015

Dríada. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «La pomera d'or ha estat tallada de soca-rel. I, ara, serena, acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar. ¿Qui la vol seduïda amb violència de robins?» Prosa poetica: Lena Paüls Pintura: Nené Veu: Andreu Sotorra Música: Petite reine. Composició i intèrpret: Gianmaria Testa (Àlbum: Lampo, 1999)

La capsa daurada. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Soc allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que l'anima, en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan eixut. La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no. Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere d'una paraula, més. Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Rosa Virgili Veu: Mònica de Dalmau Mommertz Música Zen. Composició i interpretació: Barbara Wichrzycka, 2018

Buscant el blau. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Busques el blau i el trobes, encara que sigui en un laberint de tenebra, de fum o de gent desdibuixada. I aleshores, en un flaix, t'adones que també el blau et buscava i no pots deixar de mirar-lo com ell et mira, dins d'aquest espai de llum efímera. És tan electritzant aquest instant de pau, que no et sap greu dir amén.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Rosa Virgili Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz Música: 'Todos os sonhos do mundo'. Composició i interpretació: Toti Soler. Àlbum: Vida secreta, 2006

Nus. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Fina Veciana Veu: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Drassanes Intèrpret: Timothy Martin Composició: Timo Hoeben Àlbum: Atarazanas, 2020

Dempeus sempre. Prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' «Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet. Defuges la desesperança amb una narració contínua, de segles, i guanyes temps al destí de vastes planures de regadiu, de turons que s'afinen abocats al mar. Alces mans i estendards, forques, si calen, pel dolor i la misèria que clama arreu. No et dol encomanar energia, perquè només mirant-vos als ulls sabeu que aneu al mateix lloc. Dempeus sempre. I, si us decanteu, que sigui per la càrrega de grana. Sembrada a punt.» Prosa poètica: Lena Paüls Pintura: Carme Andrade Veu: Andreu Sotorra Música: L'albero del pane Intèrpret: Gianmaria Testa Composició: Gianmaria Testa Àlbum: Lampo, 1999

Reflexos del camí, prosa poètica del recull 'Bombes de llavors' Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants, llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas. Prosa poètica: Lena Paüls Fotografia: Sara Mauri Veu: Mònica de Dalmau Mommertz Música: Canto (Segrete stanze), de Gianmaria Testa Intèrpret: Gianmaria Testa. Àlbum: Extra-Muros, 2021