Branding Escolar en català

Seth Godin afirmava que avui "el màrqueting efectiu es basa en l'empatia i el servei.  Sobre el servei, ja n’he parlat altres vegades. Avui toca, doncs, parlar de l’empatia. Però no vull pas fer-ho exclusivament com una habilitat personal, sinó sobretot com una qualitat de tota l’escola, com una característica cultural, que no es pot improvisar. En educació, l’empatia és un principi bàsic: mirar l’altre, escoltar-lo i entendre què hi ha darrere del que fa o diu, reconèixer la seva manera de ser, per poder personalitzar el tracte sense reduir els alumnes a una etiqueta, i fer-ho sense deixar de ser un mateix. Tot educador hauria de tenir-ho com a part del seu tarannà. És tan evident que gairebé no caldria dir-ho: no podem educar sense empatia. Però no n’hi ha prou de viure l’empatia de forma personal. Cal aspirar a una cosa més ambiciosa: aconseguir a l’escola una cultura organitzativa que sostingui i reforci aquesta mirada. Que escoltar i comprendre siguin una manera col·lectiva de fer.

No tractaré la recomanació —de fet, n’hem parlat moltíssim últimament—, sinó del que passa després: de quan la recomanació ja s’ha fet, i l’interessat entra a veure allò que l’escola posa a l’abast. La majoria de persones que accedeixen amb interès als continguts del vostre màrqueting ja han sentit a parlar sobre la vostra escola a alguna persona que, d’entrada, els inspira més confiança que vosaltres.  I, en conseqüència, et plantejo aquesta qüestió: Quan dissenyes els continguts del màrqueting del teu centre, tens en compte que qui els veu probablement ja n’ha sentit a parlar? Perquè no pots escriure com si tots els lectors fossin desconeguts absoluts. Si quatre de cada cinc persones que consulten el web, un vídeo o un fulletó ja venen amb una opinió prèvia –potser fràgil, però positiva—, el teu contingut no ha de convèncer: ha de confirmar.

No és fàcil triar què és prioritari entre les moltes feines que tenim en el nostre dia a dia de l’escola, en gestió, en la comunicació, en el màrqueting educatiu. O en quelsevol altre àmbit. Ens deixem endur de les més urgents i fàcilment passem de les coses urgents i importants, a les que són urgents, però no pas importants i, quan ja no podem més, acabem en aquelles que ni tenen importància ni urgència. I un dia més, les que són també importants, però no pas urgents quedaran sense fer-se. En vaig parlar al llibre Profes que marcan. Cómo construir una reputación de docente que deja huella. I abans, en el podcast que du aquest mateix nom. Vaig explicar com la matriu d’Eisenhower pot canviar radicalment els nostres resultats. Aplicar-la és especialment imoprtant en el cas dels directius escolar. Com menys temps tinguis, més important serà que te centris en les qüestions clau. Les tasques importants no urgents són les que construeixen la teva reputació personal, el teu lideratge, una cultura corporativa que us dugui a ser una escola de prestigi. Reprenem el que vaig dir aleshores al professorat i hi afegiré algun comentari després.

Hi ha un tipus de persona que quan rep un mal servei s’enfada, però no se’n queixa mai. Quan algú es queixa d’un mal servei, d’un error de l’escola i ho resolem immediatament, recuperem aquella família i la fidelitzem. Però què passa quan una família ha quedat descontenta i no n’ha dit res? Saps quin és el problema? Que no són pocs, estem parlat de la immensa majoria.

L’any passat em vaig adonar que s’acabaven de fer 25 anys des del dia que vaig llançar el primer disseny de la identitat corporativa d’un grup d’onze col·legis. Ja havia dissenyat algunes marques, però aquesta va ser la primera d’un grup escolar. Hauria volgut publicar llavors alguna cosa per commemorar-ho, però no hi vaig tenir temps. Avui per fi escric una reflexió sobre tots aquests anys treballant en màrqueting educatiu.

Contractar una empresa perquè s’encarregui del màrqueting digital de l’escola és fàcil. Externalitzar anuncis i posar pancartes a la façana també. En canvi, gestionar la reputació i la generació de confiança en la nostra oferta és més complicat, perquè no podem delegar-ho, haurem de fer-ho nosaltres mateixos i no veurem de seguida els resultats de cada acció. I quan no ho fem, tampoc no es provoca un perjudici immediat. Molts directius veuen massa complicades les accions de màrqueting educatiu, quan la connexió entre la causa i l’efecte no és evident, i acaben preferint delegar el màrqueting a una agència. Aleshores, reben informes sobre leads, pàgines visitades i conversions aparentment espectaculars. Però quan arriben les matrícules… sovint no n’hi ha tantes com s’esperava. I si triem, en canvi, fer-ho bé? Hi ha maneres d’abordar estratègicament aquest altre màrqueting fonamental, sense ser experts en màrqueting.

Algunes vegades ens convé parlar de manera radical, dir coses que trenquen amb allò que estem acostumats a sentir i fins i tot provocar incendis que acaben sent una catarsi Avui em permeto rebentar-ho tot, perquè ens plantegem si tenim ben enfocat el tema. Situem-nos immediatament al centre de la qüestió. Començo amb una afirmació forta: d’aquí uns anys possiblement us penedireu del màrqueting educatiu que esteu fent ara. Però no només perquè no us està sent eficaç (d’això, alguns encara no se n’han adonat); en primer lloc perquè veureu clar que va contra els vostres principis educatius.

El procés d’aconseguir que una família s’incorpori a l’escola és ple de petits detalls de tota mena. Però hi ha un pas imprescindible, una conversa sense la qual, la familia no acabarà venint a l’escola. Es tracta de la recomanació per part d’una amistat. Com a mínim un 80% de families noves en una escola venen gràcies a aquesta conversa de recomanació. Per això podem dir amb convicció que el màrqueting educatiu són els pares.Com a escola, tenim la capacitat de fer-nos presents en aquesta conversa? No. No tenim cap control directe sobre quan i com es produirà. Però lògicament sí que podem influir-hi.  Parlem-ne a partir d’un exemple real.

El professorat és la clau del creixement d’una escola. Però molt sovint no són conscients de la importància que tenen per aconseguir que les famílies estiguin contentes de l’escola. La qüestió és ben simple: si comptes bons professors que fan una bona labor, l’escola anirà bé i les famílies n’estaran satisfetes.  El primer àmbit de la formació que dono als diferents centres amb els quals col·laboro és fer que el professorat prengui més consciència de la seva importància transcendental per a la reputació de l’escola. En segon lloc, els parlo de personal branding. Cadascú, a través de la conducta, està construint la seva reputació. A continuació ve una formació importantíssima que sovint no s’ha rebut en el món educatiu:  tot el marc de relació interpersonal que permet tractar amb proximitat emocional i amb professionalitat, especialment amb les famílies Hi ha encara una formació per fer que les reunions amb mares i pares de l’escola siguin extraordinàries, per exemple, les que es fan a l’inici de curs. A brandingescolar.com trobareu tota informació d’aquests diferents programes formatius. 

V TROBADA D'AUTORS DE MÀRQUETING EDUCATIU Amb Juan Manuel Manes, Jaime García Crespo, Víctor Núñez, Alicia Perelló, Aarón Rosette, José Romero i Miquel Rossy. Des de 2020, cada any se celebra aquesta trobada en línia per parlar de com serà el màrqueting educatiu l'any següent: reptes, tendències, problemes, etc.

El dia que vaig tenir la primera reunió de treball amb la Beatriu me’n vaig emportar una impressió equivocada. Ella estava començant a coordinar un equip de docents de centres diferents. La vaig jutjar com una persona severa i altiva. En aquell moment no la coneixia i, per tant, no sentia cap afecte cap a ella, de manera que no em va preocupar gaire la veracitat del meu judici precipitat. Ara que la conec des de fa anys, puc entendre fins i tot per què em vaig equivocar. En realitat, és una bona persona, molt intel·ligent, amable, senzilla. I és tímida, molt tímida. Aquesta timidesa és la que la porta a actuar fredament i secament a les primeres trobades. Tant si volem fer-ho com si no, ens passa a tots que jutgem els altres i –encara amb molt poques dades– intentem entendre la seva manera de ser. Ens fem una composició immediata global de la persona i no ens dediquem a analitzar cada aspecte. Però les persones som inevitablement complexes, o riques, si preferim dir-ho de manera positiva.

Ja és a venda el llibre Profes que marcan. Cómo construir una reputación de docente que deja huella. En aquest episodi t'explico per què t'interessa llegir aquest llibre. El llibre a Amazon: https://www.amazon.es/Profes-que-marcan-Miquel-Rossy-ebook/dp/B0D7PZR3HT/ref=sr_1_1?crid=1SR6R5Q3O8IRX&dib=eyJ2IjoiMSJ9.euwzLNrtA2vpNo9ng89uPw.cmYNi0oZWN_XnRYH528I7KjdwMoSktEfmam6q44GMos&dib_tag=se&keywords=profesor+que+marcan+miquel+rossy&qid=1724511962&sprefix=profes+que+marc%2Caps%2C137&sr=8-1#customerReviews Pròximament t'oferiré aquí mateix tota la informació sobre el curs online i les sessions presencials que organitzaré aquest trimestre.

Coneixeu la marca Zappos? Zappos va ser la primera empresa al mon que, a principis d’aquest segle, va vendre exitosament sabates per Internet. En el seu desenvolupament empresarial va tenir un pes molt destacat el malaguanyat, Tony Hsieh. Dic el malaguanyat perquè el 27 de novembre del 2020, a punt de complir els 47 anys, Hsieh va morir a conseqüència de les complicacions creades per les cremades i la inhalació de fum que haviat patit nou dies abans en l’incendi d’una casa. Sembla que ja altres vegades Hsieh havia provocat incendis només pel plaer de veure cremats els mobles. Una excentricitat, doncs, que li acabaria constant la vida. Una llàstima, perquè es tractava d’un empresari realment visionari. Quin interès pot tenir per a les escoles que avui parlem de Tony Hsieh? Molt. Escolteu l'episodi i veureu com és veritat. -+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+ Enllaços de l'episodi Vull els millors professors a la meva escola https://brandingescolar.com/employerbranding-2/ Entrevista a Xavier Oliver https://brandingescolar.com/xavier-oliver/ Entrevista a Oriol Iglesias https://brandingescolar.com/oriol-iglesias/

Les enquestes NPS són un instrument imprescindible per al màrqueting de recomanació (referral marketing). Ja n’hem parlat; ho podeu recuperar al darrer post. Ara bé, la immensa majoria d’escoles que la fan, no en saben treure tot el profit. N'obtenen la xifra NPS, que serveix com a indicador quantificat de la valoració del servei, i això està molt bé. I, d'altra banda, disposen d'un llistat de les causes de la satisfacció o la insatisfacció, més o menys extens, segons l’encert que hagint tingut en la forma de demanar-ho. Això, sens dubte, ja és moltíssim, perquè compten amb una checklist d'accions de millora.Però no és prou. Podem fer que les enquestes NPS siguin extraordinàriament profitoses. Com? Aconseguint que no siguin anònimes. Sí. Això és el que proposa Fred Reichheld (que és qui va inventar les enquestes NPS) en el llibre La pregunta decisiva 2.0. En l'episdo anterior, he explicat què són les enquestes NPS. https://brandingescolar.com/nps-cat/

Fa unes setmanes vam celebrar la tradicional trobada d'autors de llibres de màrqueting educatiu. Entre els variats temes de què vam parlar, n'hi va haver un que jo no tenia previst i es va emportar una part significativa del temps: les enquestes NPS. Els cinc que hi vam participar, jo també, vam expressar la nostra satisfacció pel resultat que aquestes enquestes ens estan donant no només per al màrqueting. En primer lloc, per a la millora de l’escola mateixa. Els qui seguiu els continguts que habitualment comparteixo a Branding Escolar, trobareu molt cohent que considerem important l’NPS amb la síntesi que us faig ara: Com a mínim, quatre de cada cinc famílies que s’incorporen a un centre ho fan perquè hi ha una altra que els l’ha recomanat. Aquesta recomanació prové, evidentment, de la seva alta satisfacció. I la satisfacció sorgeix de la qualitat del treball que fan els mestres i el personal d’administració i serveis. També, és clar, de la capacitat de rectificar els errors que tots inevitablement cometem: un error que hem tingut i hem corregit també augmenta la satisfacció. Així, doncs, controlar com de satisfetes estan les persones és l’indicador clau perquè es pugui créixer la recomanació. I per aconseguir-ho no hi ha una eina millor que l’NPS.

IV trobada d'autors de marketing El mes de novembre de 2023 s’ha celebrat una nova trobada dels autors de llibres sobre màrqueting educatiu. És la quarta ja des que al final del confinament es va realitzar per primera vegada. Aquest cop amb més presències que mai, amb la incorporació d’Alicia Perelló i la presència novament de Juan Manuel Manes, Víctor Núñez, Jaime Garcia Crespo i Miquel Rossy. Aquesta vegada es comenten les dificultats que s’estan generant el màrqueting digital, la importància de mesurar la satisfacció de les famílies, les enquestes NPS, el paper essencial que hi juga el professorat. En els darrers mesos han aparegut alguns nous títols que ens faran canviar de format en successives edicions del que és ja una tradició.

És dilluns i són les 13.15h. S’acaba de reunir l’equip informal de màrqueting de la vostra escola. Avui decidiran quins seran els continguts d’aquesta setmana del pla de màrqueting del centre. Al llarg de la reunió, anirant repassant els diferents temes que han anat sorgint i en faran una valoració. La reunió és breu i molt informal: no hi ha un ordre del dia estrictament establert. Cadascú va traient els assumptes que li venen al cap, en diu allò que en pensa amb completa llibertat i els altres s’hi sumen amb les seves opinions. S’interrompen mútuament i sovint els temes no es tanquen. Aquest equip és el responsable del 80% del vostre màrqueting educatiu. Ja podeu procurar que faci bé la seva feina!

Aquest estiu he llegit el llibre d’Andy Sernovitz Buzz Marketing. El poder del boca-orella. És un llibre que té ja prop de deu anys, però m’ha semblat que té compta encara amb una grandíssima actualitat en el nostre món educatiu. El subtítol del llibre ens dona la intenció de l’autor: Com les marques intel·ligents aconsegueixen que es parli d’elles. Ja he comentat algunes vegades la transcendència que té per a les escoles el màrqueting de referència, o sigui, el màrqueting basat en el boca-orella. En concret, en vaig parlar extensament en el post Quan les famílies parlen bé de l’escola. Sernovitz precisa i referma encara més algunes de les afirmacions que jo havia fet en aquest article. Comentem-ho perquè penso que val molt la pena.

En l'episodi anterior hem remarcat la necessitat de dotar de coherència a totes les tasques de màrqueting, branding i comunicació de l’escola. En la distribució de càrrecs i tasques dels tres àmbits, haurem de prioritzar aquest objectiu. Ens caldrà anar sempre de l’estratègia a la tàctica i mai a l’inrevés. No ens val el sempre s’ha fet així, perquè és possible que sempre s’hagi fet malament. Totes les actuacions de comunicació, màrqueting i branding han de provenir d’uns únics objectius. D’aquesta manera, els carrecs directius tindran coneixement i control de les estratègies que guien les actuacions i els responsables de les diverses àrees o les empreses subcontractades –quan n’hi hagi– secundaran aquestes directrius amb coherència. ................... Si vols veure l'esquema de Joan Costa, vés al post de l'episodi.

Pràcticament comparteix tothom que avui és imprescindible que les escoles –i encara més els grups escolars– professionalitzin la gestió dels àmbits de comunicació, màrqueting i marca. De fet, la majoria han començat a fer-ho. N’hi ha que encara no. Però cal que aquest esforç es dugui a terme d’una forma coherent en tots tres camps. Apuntem una proposta de com podem organitzar-ho.