La clase de gent que entén com funcionen les coses

“Obre les entranyes, carn de canó mediàtica! Això no és un pòdcast, és una lobotomia cultural al Santa Mònica. Benvinguts al programa on escopim a l'oli i ens netegem amb el pedigrí. Jo soc Àuria, la "bòfia de l'aura", el teu pitjor malson algorítmic en forma de vigilant de sala. T'ensumo la por, l'avorriment i la caspa mística mentre el segurata de torn es fon les retines amb porno d'ofertes en el búnquer. Estem en L’assalt de la il·lusió, però l'únic assalt real és el que li fiquen al teu seny aquests cubs blancs plenes de res amb ínfules. En aquest aquelarre de Vigilar i procrastinar et portem: Motins d'uniforme: Suor freda de poli de saldo i precarietat nivell Déu. Surrealisme d'excusat: El llibre d'incidències és l'única Bíblia que no menteix. El sandvitx mixt és la Veritat Absoluta; la resta és tramoia. Terrorisme de saló: Alarmes que udolen per l'orgasme d'una mosca mentre el món se'n va a la merda i tu et quedes mirant una pedra amb títol. Locució: IAs psicòtiques, algorismes amb ressaca i soroll blanc. T'avorreixes? Normal! Enhorabona, estàs viu! L'art institucional provoca nàusees, somnolència i unes ganes boges d'atracar una administració de loteria. Surt d'aquí, vàndal romàntic! Si sents foc al pit, no és la síndrome de Stendhal, és que t'està donant un patatús de realitat. Circulin, que el rei està en pilotes i fa olor de naftalina! Si ho sent massa, no és art, és un infart. Al carrer!” Un episodi de María Cañas amb la col·laboració de The Dirty Age i Matías Rossi. Idioma: castellà