La ContrapART

En aquest nou episodi de La ContrapART, tenim el plaer de conversar amb l’artista Narcís Gironell. Amb una àmplia i sòlida trajectòria, des de finals dels anys vuitanta, que l’ha dut a exposar en nombroses mostres nacionals i internacionals, Gironell és per a la crítica un autèntic Pigmalió de la pintura. El seu estil propi i original, deutor d’influències molt diverses, actualitza els grans dilemes i els temes del Pop Art, amb imaginaris no exempts d’ironia i de crítica a la societat de consum del segle XXI. Les seves obres sofisticades i seductores, que són un cant a la pintura i a la bellesa, es mostren ara en una exposició retrospectiva a la Fundació Valvi de Girona, titulada “Vertigen”. Pere Parramon, autor del catàleg, defineix Narcís Gironell com un pintor d’icones. https://www.instagram.com/narcisgironell La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista (https://campsite.bio/iex_art). https://lacontrapart.cat https://www.instagram.com/lacontrapart En la imatge promocional d’aquest episodi, la pintura de Narcís Gironell "Uneix-te a l'alta societat" (1995).

Estrenem mes i any, i un nou episodi de la ContrapART en el qual tenim el plaer de conversar amb Àlex Mitrani, doctor en història de l’art, docent i conservador d'art contemporani del Museu Nacional d'Art de Catalunya, on ha dirigit també la construcció de la secció dedicada a l'art de postguerra. Ha comissariat nombroses exposicions sobre aquest període, la darrera de les quals: “Quina humanitat? La figura humana després de la guerra (1940-1966)”, inaugurada el passat octubre al MNAC i que es podrà visitar fins a l’11 de febrer d’enguany. Revisarem amb ell molt especialment aquesta ambiciosa exposició, que reuneix prop d’un centenar d’obres d’artistes catalans, espanyols i internacionals de primera línia que, entre 1940 i mitjan anys seixanta, aborden la qüestió de la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil Espanyola. https://www.museunacional.cat/ca/quina-humanitat La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista (https://campsite.bio/iex_art). https://lacontrapart.cat https://www.instagram.com/lacontrapart En la imatge promocional d’aquest episodi, el collage de Mercè Rodoreda present a l’exposició del MNAC “Quina humanitat?”.

A l’episodi d’avui de La ContrapART tenim el plaer de conversar amb Jordi Armengol, nom de referència dins l’art contemporani del nostre país, amb una continuada trajectòria expositiva en mostres individuals i col·lectives. Actualment, combina l’activitat artística amb la docència, després de formar-se en Arquitectura tècnica, doctorar-se en Belles Arts i haver realitzat estudis de màster i postgrau en Arts Digitals i Indústries Culturals. Creador intuïtiu i avesat a experimentar amb diferents tècniques i processos en disciplines artístiques com l’escultura, la pintura i el dibuix, Jordi Armengol contempla el seu treball des de la investigació i sota les influències de la literatura i el pensament. Repassarem amb ell alguns dels seus projectes més rellevants, per comprendre una obra molt especial on hi transiten nocions com la memòria, la identitat i els dilemes del món actual. https://www.armengolroura.com La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista (https://campsite.bio/iex_art). https://lacontrapart.cat https://www.instagram.com/lacontrapart En la imatge promocional d’aquest episodi: “Diàleg”, de Jordi Armengol.

A l'episodi d'avui de la ContrapART donem la benvinguda a María Luisa Samaranch, dissenyadora gràfica, editora, galerista, col·leccionista i membre de la junta del FAD —Foment de les Arts i el Disseny. En aquesta entrevista, descobrirem una trajectòria professional intensa i compromesa que en diferents camps, ha estat i continua essent un referent en la promoció de la cultura del disseny al nostre país. Al capdavant de Sd·edicions, Samaranch ha aportat una visió molt personalista al món editorial, publicant llibres de gèneres transversals on el contingut i l'objecte es valoren mútuament. Durant vint-i-cinc anys, va dirigir la primera galeria especialitzada en joieria contemporània a Barcelona, i avui atresora una important col·lecció de peces, que reivindiquen la història, la identitat i la cultura de la joia artística, amb especial èmfasi en les creacions de dones. https://www.sdedicions.com https://www.fad.cat/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista (https://campsite.bio/iex_art). https://lacontrapart.cat https://www.instagram.com/lacontrapart En la imatge promocional d'aquest episodi: una de les peces de Ramon Puig Cuyàs, a partir del llibre d'Sd·edicions "When jewellery becomes a metaphor. Ramon Puig Cuyàs: 30 years of contemporary jewellery".

A la ContrapART iniciem la tercera temporada entrevistant Pilar Bonet, comissària de l’exposició “La mà guiada”, un diàleg inèdit entre les artistes visionàries Josefa Tolrà i Madge Gill, que pot visitar-se al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Historiadora de l’Art i professora a la Universitat de Barcelona, Pilar Bonet ha dedicat els darrers deu anys a la recerca, difusió i valoració de la creadora catalana Josefa Tolrà i altres autores amb capacitats mediúmniques, que propicien noves mirades i nous relats sobre la Història de l’art occidental del segle XX. Juntament amb el grup de recerca que dirigeix, Visionary Women Art, la investigació sobre espiritualitat i feminisme i la reivindicació del treball creatiu de dones visionàries i sanadores significa obrir nous camins transformadors i inspiradors en el sistema de l’art. https://www.museunacional.cat/ca/la-ma-guiada-josefa-tolra-1880-1950-madge-gill-1882-1961-artistes-visionaries https://josefatolra.org/ https://visionarywomenresearchgroup.wordpress.com/medium-mystic-artists/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista (https://campsite.bio/iex_art). https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: fragment de "La gran Teósofa" (Josefa Tolrà, 1953; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid).

La ContrapART dedica el darrer episodi de la temporada a l'exposició “Som qui som, som com som, Estètiques i dissidències queer als museus de la XMAC”, una mostra en clau LGBTIQ+ que pot visitar-se a la web de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya. Xavier Medina en parla amb els comissaris, Pere Parramon i Laura Cornejo, per conèixer com s'ha gestat una iniciativa que reivindica la diversitat afectiva, sexual i de gènere. La selecció de cinquanta-cinc obres, que inclou des d'escultures romanes a peces barroques, des d'artistes històrics a creadors contemporanis, prové de vint-i-tres museus catalans, amb l'objectiu d'incentivar noves mirades i lectures envers les col·leccions: la de la representació i visibilitat de les realitats LGBTIQ+; la d'aquells artistes que pertanyen al col·lectiu; i la de les imatges que, vistes des d'una perspectiva queer, reben nous significats. https://xarxa.museunacional.cat/som-qui-som-som-com-som/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista (https://campsite.bio/iex_art). https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: Néstor, "Possessió" (1938, Museu Nacional d'Art de Catalunya).

Avui dediquem l'episodi de la ContrapART al món de la cocteleria, com una part destacable de la gastronomia i de la cultura. I ho fem conversant amb Mariona Vilanova, bartender professional qui, amb més de vint anys d’experiència, ha sabut fonamentar amb autenticitat i qualitat la seva proposta, on el procés creatiu i l'autoria són tan importants com el resultat. Els seus còctels més emblemàtics l’han fet guanyadora de nombrosos títols obtinguts en competicions i concursos. Campiona de Catalunya i subcampiona d'Espanya en diferents categories, ha introduït l’art de la cocteleria al Museu d'Art de Girona i al Temps de Flors. Dona destacada en un sector encara masculinitzat, Mariona Vilanova ha dirigit amb èxit el Nykteri's Cocktail Bar de Girona, instaurant a la ciutat la cultura de la cocteleria sota nous conceptes, i pot vantar-se de ser una de les formadores i assessores en cocteleria més apreciades de Catalunya. https://www.instagram.com/nykteriscocktailbar/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista (https://campsite.bio/iex_art). https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: Mariona Vilanova, retratada per Marcel Asso (https://www.marcelasso.com/).

En aquest episodi de la ContrapART, tenim el plaer de conversar amb Sebastià Portell, escriptor, dramaturg i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Autor de novel·les, contes, obres teatrals i de no-ficció, amb títols com "Ariel i els cossos", "El dia que va morir David Bowie" i "Les nenes que llegien al lavabo", Sebastià Portell ha estat curador de la primera antologia de poesia LGBTQ catalana, "Amors sense casa". El seu interès per escriure sobre gènere, sexualitat i art també es demostra a "Les altures", biografia novel·lada sobre l'artista català Ismael Smith, publicada l'any 2022, que ha rebut importants reconeixements dins el mercat i la crítica literaris. Amb el nostre convidat parlarem sobre com "Les altures" redescobreix un dels creadors multidisciplinaris més queer, poc convencionals i irreverents del nostre patrimoni artístic, i ens atansa a les idees de glòria, caiguda i incomprensió en el món de l'art. https://sebastiaportell.cat/ https://www.grup62.cat/llibre-les-altures/355652 https://www.escriptors.cat/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: Ismael Smith, "Personatge literari" (1932, Museu Nacional d'Art de Catalunya).

A la ContrapART, avui parlarem del retrat, un dels gèneres artístics que ha marcat la disciplina de la Història de l'Art. Ho farem amb Juan Carlos Bejarano, professor de la Universitat Pompeu Fabra i investigador col·laborador del Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) de la Universitat de Barcelona. Per la seva expertesa en l'estudi del retrat i en els moviments artístics del segle XIX, amb ell analitzarem l'exposició “XIX. El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado”, sobre el retrat modern en la pintura espanyola, que pot visitar-se actualment al CaixaForum de Barcelona. Com a assessor per al projecte guanyador del disseny expositiu, Juan Carlos Bejarano incidirà tant en qüestions relacionades amb el plantejament d'aquesta mostra, com en aspectes historiogràfics, iconogràfics i socials de la pràctica del retrat, que demostren la importància i l'interès que suscita el fenomen retratista des de la modernitat. https://www.upf.edu/web/humanitats/professorat/-/asset_publisher/AwHWXL9uZXHH/content/bejarano-veiga-juan-carlos/maximized https://caixaforum.org/ca/barcelona/p/el-segle-del-retrat_a88137503 La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: fragment de l'obra d'Eduardo Rosales "Concepción Serrano, després comtessa de Santovenia" (1871, Museo Nacional del Prado).

A la ContrapART donem la benvinguda a Mariona Seguranyes, historiadora de l'art, doctora en Humanitats i museòloga, especialitzada en la recerca de l'art català entre els segles XIX i XX, i la seva contextualització en l'àmbit europeu. Els seus projectes de comissariat més recents, dedicats a un artista de l'avantguarda com Joan Massanet al Museu de l'Escala, o a la personalitat polièdrica de Feliu Elias al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu de Sabadell, ratifiquen l'eix vertebrador d'una trajectòria com la de Seguranyes, on la investigació i la revisió artístiques són fonamentals per explicar els creadors des de la seva època, i des de les seves arrels i influències, tal com ho demostren els estudis que ha realitzat sobre Dalí i Picasso. Amb la nostra convidada, també vicepresidenta de l'Associació Catalana de Crítica d'Art, parlarem de línies de treball en matèria cultural, i dels reptes que enfronten els professionals del sector artístic a Catalunya. https://marionaseguranyes.com/ https://www.museunacional.cat/ca/feliu-elias-la-realitat-com-obsessio https://acca.cat/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d’aquest episodi: fragment de "La Galeria" (1928), Feliu Elias (Museu Nacional d'Art de Catalunya).

La revisió i la construcció d'una historiografia de l'art amb perspectiva de gènere ha esdevingut un dels reptes urgents que entoma aquesta disciplina acadèmica. En parlem a la ContrapART amb l'especialista Elina Norandi, professora i crítica d'art que està impulsant estudis i exposicions sobre artistes invisibilitzades o desconegudes. Actualment, ha dirigit el llibre “Cent dues artistes”, publicat dins la col·lecció Univers Art, del Grup Enciclopèdia, i comissariat l'exposició “Feresa de silenci” al Museu d'Art de Girona, dos projectes que reflecteixen la lluita de les dones artistes per desenvolupar la seva obra i que desvetllen noves tesis sobre la història de l'art català. Conversem amb Elina Norandi sobre com ha estat el procés de recopilació d'aquestes creadores catalanes, i com la recuperació del seu patrimoni artístic i vital està centrant interessos i actuacions dins l'àmbit cultural del nostre país, que impliquen noves mirades i nous cànons del món de l'art. https://www.universliterari.com/es/libro/cent-dues-artistes_BCM0020077 https://museuart.cat/dones-artistes-revista-feminal/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d’aquest episodi: cobertes del llibre "Cent dues artistes" (Univers, del Grup Enciclopèdia) i del catàleg de l'exposició "Feresa de silenci" (Museu d'Art de Girona).

A la ContrapART encetem nou any descobrint la figura de Mey Rahola, pionera de la fotografia artística identificada amb la modernitat a Catalunya. Entrevistem Lluís Bertran i Roser Cambray, comissaris juntament amb Roser Martínez d'una doble exposició al MNAC i al Museu de l'Empordà que rescata el llegat inèdit de Mey Rahola, valorant-ne la trajectòria i l'obra. Amb ells ens endinsem en un projecte fascinant de recuperació d'un fons d'autoria femenina, reivindicador del rol artístic d'una dona moderna, relacionada amb Cadaqués i amb l'exili de la guerra, que als anys trenta del segle passat obté una projecció pública i participa en els moviments de renovació estètica de la fotografia. Des d'un imaginari visual que abraçarà tant els recursos avantguardistes com els postulats de la fotografia humanista, la mirada transformadora i ètica de Mey Rahola, se suma ara a la recuperació de la memòria de dones artistes oblidades per la història. https://www.museunacional.cat/ca/mey-rahola-1897-1959-la-nova-fotografa https://www.museuemporda.org/exposicions/mey-rahola-desig-dhoritzons/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d’aquest episodi: fragment d’una de les fotografies de Mey Rahola presents a l’exposició “Mey Rahola: Desig d’horitzons” (Museu de l’Empordà).

En aquest nou episodi de la ContrapART, tenim el plaer de conversar amb Mireia Rosich, historiadora de l'art i directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Autora del llibre “L'essència del mite”, publicat recentment, Mireia Rosich explora dotze figures femenines de la mitologia clàssica, i amb una proposta original i transversal, s'endinsa en el ressò contemporani d'uns relats sobre l'ésser humà. Més enllà de ser una especialista en l'estudi dels mites i de la simbologia, Rosich lidera avui un dels museus més destacats del nostre país, i el seu testimoni ens permetrà conèixer les tasques i els reptes que configuren l'essència de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Comptant amb la visió cultural àmplia i constructiva que defineix la nostra convidada, abordarem nous camps d'acció museística, per continuar repensant els nostres museus com a eines de saviesa i de sensibilitat, com ho són els mites revisitats per Mireia Rosich. https://editorialkairos.com/catalogo/lessencia-del-mite-versio-en-catala https://victorbalaguer.cat/ https://xarxa.museunacional.cat/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d’aquest episodi: fragment de "Circe oferint la copa a Odisseu" (John William Waterhouse, 1891).

El vampir és un dels personatges de ficció més duts a la pantalla de cinema, d'ençà que Bram Stoker li donés el nom de “Dràcula” a la seva novel·la homònima, de la qual se celebren cent setanta-cinc anys de la publicació. També fa cent anys que Murnau li va atorgar al vampir el nom de “Nosferatu”. A l'episodi d'avui de la ContrapART, parlarem d'aquest mite i de la seva representació amb Joan Español, expert en cinema vampíric, qui des de la Comunitat Valenciana repassarà alguns títols imprescindibles per endinsar-nos en els misteris de Dràcula, en la seva estètica i en la seva ànima immortal. Joan Español ens proposa un recorregut per les versions d'aquells grans directors i grans intèrprets que han anat configurant amb el seu art el gènere vampíric. Perquè Dràcula, malgrat que no existeixi, és una icona viva, amb un poder de fascinació universal, que ha esdevingut un mirall de la nostra societat i un doble dels nostres anhels i els nostres malsons. La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d’aquest episodi: Christopher Lee com a "Dràcula" al film de Terence Fisher de 1958.

A La ContrapART encetem nova temporada, conversant amb l'artista gironina Patrícia Maseda, qui ens explicarà com desenvolupa el seu procés creatiu amb l'escultura en paper, i amb unes obres que defineix com a “volums imaginaris”. Patrícia Maseda és l'artífex d'unes peces especialment originals, sorgides d'un reguitzell d'idees i de referents mitològics, simbòlics, filosòfics, literaris i visuals. Amb un clar domini tant de l'acte inventiu com de l'acció manual, l'escultora dona forma a un material fràgil i efímer com ho és el paper, i seguint la intuïció dels seus plecs, els atorga un sentit que, entre el visible i l'invisible, interpel·la la nostra mirada activa. Convençuda que l'art és una acció cultural transformadora, Patrícia Maseda ha exposat en diversos espais i contextos, i amb ella abordarem projectes passats i futurs, i l'aspecte instal·latiu d'unes obres riques d'elements expressius, que convoquen el poder de la fantasia. https://patriciamaseda.com/ https://pbs.twimg.com/media/FL57YyRXsAY7Dtb.jpg https://www.huffingtonpost.es/entry/la-memoria-o-el-arte-de-dar-forma_es_6140cbdfe4b00ff836f2ba74 http://hunterartmagazine.com/patricia-maseda/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d’aquest episodi: Patrícia Maseda, "Kaos" (2021).

Des d’aquesta primavera, la presència artística catalana es fa sentir a França, atès que al Museu d’Orsay de París poden visitar-se simultàniament dues exposicions sobre l’arquitecte Antoni Gaudí i l’escultor Aristides Maillol. A l’episodi d’avui de La ContrapART tenim el plaer de conversar amb dues historiadores de l’art involucrades en cadascun d’aquests projectes: Carme Rodríguez, professora de Teoria i Història de l’Arquitectura i coordinadora científica de la càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Cristina Rodríguez, professora d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona i especialista en producció escultòrica a Catalunya als segles XIX i XX. Carme Rodríguez i Cristina Rodríguez, investigadores i expertes en Gaudí i Maillol respectivament, ens explicaran les característiques de la seva participació en les mostres parisenques, mentre ens endinsen en reflexions i mirades noves sobre dos creadors fonamentals de la modernitat catalana i internacional. https://www.musee-orsay.fr/fr/agenda/expositions/gaudi https://www.musee-orsay.fr/fr/agenda/expositions/aristide-maillol-1861-1944-la-quete-de-lharmonie https://www.museunacional.cat/ca/gaudi https://catedragaudi.upc.edu/ca https://futur.upc.edu/179809 https://webgrec.ub.edu/webpages/000012/cat/cristinarodriguez.ub.edu.html La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d’aquest episodi: muntatge amb fragments de les obres “Projecte per a l’església de la colònia Güell” (Antoni Gaudí, cap a 1908-1910; Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona) i “Mediterrània” (Aristide Maillol, 1923-1927; Museu d’Orsay, París), juntament amb el logotip del Museu d’Orsay.

A la ContrapART donem la benvinguda a Guillermo Navarro, professor, dissenyador gràfic i comissari de l'exposició “Manolo Prieto y la medalla”, que actualment pot visitar-se a la Fundació Osborne del Puerto de Santa María, després del seu pas per la Reial Casa de la Moneda de Madrid. Com ens explicarà Guillermo Navarro, es tracta d'una oportunitat única per conèixer l'artista gadità Manolo Prieto, popularment conegut per la publicitat del Toro Osborne, i un dels mestres indiscutibles de la medalla europea a la segona meitat del segle XX. Aprofundirem també en la trajectòria professional del mateix Navarro, destacat estudiós de monedes i segells, per entendre les connotacions artístiques, polítiques i socials d'aquestes imatges tradicionalment lligades a l'ostentació del poder, com mostra el seu darrer projecte: “25 anys de pau? El llavat d'imatge del franquisme el 1964”, al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. https://blog.uclm.es/cic/files/2018/03/RUPTURA_CAT_DIG.pdf https://www.fundacionmanoloprieto.org/ https://www.museocasadelamoneda.es/exposiciones-temporales/manolo-prieto https://www.huffingtonpost.es/entry/anversos-y-reversos-de-manolo-prieto_es_620fc057e4b08ee35ee1c3cb https://www.elpuertodesantamaria.es/la-fundacion-osborne-vuelve-a-poner-en-valor-el-legado-de-manolo-prieto-en-su-tierra-natal https://publicaciones.uclm.es/autorretratos-del-estado-i/ https://publicaciones.uclm.es/autorretratos-del-estado-ii-el-sello-postal-del-franquismo/ https://publicaciones.uclm.es/autorretratos-del-estado-iii-el-sello-postal-de-la-transicion-y-la-democracia/ http://www.muvim.es/va/content/25-anos-paz-llavat-dimatge-del-franquisme-1964-0 La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: Manolo Prieto, "Mujer / Hombre" ("Hombre") (s/d), Fundación Manolo Prieto.

A l'episodi d'avui de la ContrapART conversem sobre art i salut amb dos científics i investigadors de prestigi internacional, Salvador Macip i Marco Calabria, dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. Estem honorats que ens presentin el projecte de recerca que estan impulsant, pioner al nostre país, que mesura l'impacte de les arts escèniques com a eina terapèutica, i que compta amb la participació del Teatre Lliure. Salvador Macip i Marco Calabria, metge i neurocientífic, respectivament, defensors de les connexions entre les ciències i les arts, i de com aquestes poden aplicar-se de forma curativa, ens informaran del desenvolupament d'un estudi acadèmic i experimental que vol quantificar tant els beneficis en la salut del teatre, com valorar quines són les patologies amb una resposta més positiva al tractament a través de les diferents arts. https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2022/064-beneficis-teatre-persones-deteriorament-cognitiu-lleu.html http://lab.macip.org/ https://marcocalabria.cat/about-me/ La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: muntatge de "Crim i càstig" (de Fiódor Dostoievski, adaptació i direcció de Pau Carrió, 2022) al Teatre Lliure (fotografia: © Sílvia Poch).

El retrat, el paisatge, la natura morta, la pintura d'història... Qui no ha sentit anomenar aquests termes en relació amb les obres d'art? Són els gèneres artístics, i en l'episodi d'avui de la ContrapART, Pere Parramon i Xavier Medina s'aproximen a les característiques principals d'aquest tipus de classificació de les obres d'art, a partir dels temes que s'hi representen. Els gèneres artístics, encara que poden canviar segons l’època i els condicionaments culturals, la moda o les exigències del mercat artístic, es mantenen inalterats en la seva essència, i, per tant, la seva tradició històrica és sempre contemporània. Com en altres ocasions, a la ContrapART us proposem reflexions en veu alta sobre l’art, i sens dubte qüestions com el gènere, l'estil i la categoria estètica són fonamentals per entendre’l i per esbrinar què mou als artistes a representar uns motius o uns altres. La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: Karen Knorr, "The Pencil of Nature" (fragment, 1994); col. particular.

En aquest episodi de la ContrapART, tenim el plaer de conversar amb Antoni Gelonch, qui a banda de ser advocat, escriptor, mecenes i comunicador, és reconegut com a col·leccionista d'art. Amb seu a Lleida, la col·lecció Gelonch Viladegut compta amb un fons extens i significatiu de gravats i llibres d'art, que l'ha convertida en la més important de l'Estat, i una de les més rellevants d'Europa. Amb Antoni Gelonch descobrirem les obres de la col·lecció, les exposicions que ha organitzat i la transcendència històrica i estètica del gravat, i comentarem la tasca pública del col·leccionista, en la seva defensa del paper social de l'art i de la cultura. Com a escriptor prolífic, repassarem alguns títols publicats per Antoni Gelonch, que actualment està presentant el llibre “Camus versus Sartre. Entre la llibertat i la justícia”. I amb la claredat i la perspicàcia que caracteritzen el seu discurs, Gelonch també ens oferirà reflexions personals sobre el panorama cultural a Catalunya. https://gelonchviladegut.com/ca/ https://vienaedicions.com/autors/antoni-gelonch La ContrapART: Sintonia d’IEX Cosmonauta, “Dopamina hiperbòrica” (2022); cortesia de l’artista. https://lacontrapart.cat/ https://www.instagram.com/lacontrapart/ En la imatge promocional d'aquest episodi: Eugène Delacroix, "Hamlet et Horatio devant les fossoyeurs" (litografia, 1843); Col·lecció Gelonch Viladegut.